dilluns, 13 d’agost del 2012

Any 2012:des de la diàspora 6


COMENTARI A LES LECTURES DEL DIUMENGE 12 D’AGOST

Estimats amics i amigues,
una setmana més –encara que sigui de forma virtual- en trobem, com a comunitat, al voltant de la Paraula i del Pa. I Déu n’hi do amb aquest “pa”! Us heu fixat amb les lectures? És la tercera setmana que surt el tema i encara el repetirem dues més! I, doncs? Per què tanta insistència? És que l’Església com la tele en temps de vacances posa l’automàtic i ens van repetint els programes que ja hem vist?... No, em sembla que no va per aquí! L’Església ha après molt de la Bíblia i sap que, quan hi ha quelcom essencial per a nosaltres, el que cal és “repetir” (l’espiritualitat ignaciana també hi insisteix, oi?). Doncs som-hi!
Tot va començar, ara fa dues setmanes, enmig d’una multitud famèlica. I és així comtot també comença en nosaltres! Si alguna cosa radical ens defineix a les persones és el nostre desig insaciable de plenitud, el nostre anhel més pregon d’un Amor infinit! I ens trobem com el pobre Elies, afamats i cansats de córrer, exhausts de gastar la vidaen coses superficials,… arribem a un punt que preferim deixar-nos morir abans que seguir en el desert de la soledat més radical i del sense sentit!
Però sort n’hi ha dels “àngels”! I quants ens han vingut a trobar al llarg de la vida, eh!“Aixeca’t i menja!” I apareix així la invitació fonamental sempre present a les nostres vides, però que a voltes refusem o ignorem o posposem... I sort que Déu hi torna una i una altra vegada: “Aixeca’t i menja, que tens molt de camí a fer!”. I escoltem i fem cas i ens fiem... I “amb la força d’aquell aliment” podem caminar fins a l’Horeb, la muntanya de Déu, a la seva Presència...
Enmig de dubtes, com els deixebles, i de “murmuracions”, com els jueus... Perquè la raó no arriba a captar-ho, no ho acaba d’entendre… Com és això que ha baixat del cel si nosaltres el coneixem i és fill de Josep… Però és el Pare el qui atreu! El nostre desig de plenitud només el pot omplir qui és la Plenitud, el nostre anhel d’Amor infinit, el qui és l’Amor infinit!
Per això el nostre cor reposa, s’esponja, s’omple de goig quan escolta per dins: “Jo sóc el pa que dóna la vida. Qui menja aquest pa, viurà per sempre!” I saciats d’amor i de plenitud la nostra reacció, la nostra resposta, no pot ser altra que la que ens proposa Sant Pau: “Sou fills estimats de Déu: imiteu el vostre Pare. Viviu estimant!”
Només podem acabar, doncs, repetint la invitació del salmista: “Alceu vers Ell la mirada. Us omplirà de llum!” “TASTEU i veureu que n’és de bo el Senyor; FELIÇl’home que s’hi refugia!”

Bona setmana i bon diumenge!

Núria Monteis

1 comentari: