Any 2012: des de la diàspora 5

Estimats,

Seguim avançant amb algunes dificultats de connexió.Anirem enviant els comentaris en la mesura que sigui possible!Sabem que ja ha finalitzat el camp de treball d'Almería i que també ha estat fantàstic.Quantes coses a compartir a la tornada!!!!

LECTURES: Lectura del llibre de l'Èxode(Ex 16,2-4.12-15) En aquells dies, tota la comunitat del poble d’Israel murmurà en el desert contra Moisès i Aharon. El poble d’Israel els deia: «Tant de bo la mà del Senyor ens hagués fet morir tots al país d’Egipte quan encara sèiem al voltant de les olles de carn i menjàvem tant de pa com volíem. Ens heu fet sortir cap aquest desert perquè tot aquest poble mori de fam.» El Senyor digué a Moisès: «Mira, jo us faré ploure pa del cel. Que tothom surti cada dia a recollir-ne, però només el que necessiten per a aquell dia. Vull veure si compleixen o no el que jo els mano. He sentit aquestes murmuracions del poble d’Israel. Digue’ls, doncs: “Aquest vespre menjareu carn, i demà al matí tant de pa com voldreu”, i sabreu que jo, el Senyor, sóc el vostre Déu.» Aquell vespre, doncs, arribà un vol de guatlles que cobrí el campament, i l’endemà al matí, tot el campament era ple de rosada. Quan la rosada s’esvaí, quedà per tot el desert una cosa granulada, fina com la capa de gebre que cobreix la terra. Els israelites, en veure-ho es deien l’un a l’altre: «Manhu», que vol dir ‘Què és això?’ Perquè no sabien què era. Moisès els digué: «Això és el pa que el Senyor us dóna per aliment.»

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 4,17.20-24)

Germans, us dic, i insisteixo en el Senyor, que no visqueu més com viuen els pagans. Es guien per criteris que no valen. Però el Crist, tal com vosaltres heu après, no és res de tot això. No us l’han predicat tal com és? No us han ensenyat la veritat sobre Jesús? Doncs, deixeu la vostra antiga manera de viure. Despulleu-vos d’aquesta naturalesa envellida; els designis que la sedueixen la porten a la seva destrucció. Que es renovi el vostre esperit i tota la vostra manera de pensar! Revestiu-vos d’aquesta nova naturalesa que Déu ha creat a imatge seva: porteu una vida justa, bona i santa de veritat.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 6,24-35)

En aquell temps, quan la gent veié que Jesús no era allà i els seus deixebles tampoc, pujà a les barques i anà a buscar Jesús a Cafar-Naüm. Quan el trobaren, estranyats que fos a l’altra riba, li preguntaren: «Mestre, quan hi heu vingut, aquí?» Jesús els respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Vosaltres no em busqueu pels senyals prodigiosos que heu vist, sinó perquè heu menjat tant de pa com heu volgut. No heu de treballar per un menjar que es fa malbé, sinó pel menjar que es conserva sempre i dóna la vida eterna. Aquest menjar us el donarà el Fill de l’home: ell és el qui Déu, el Pare, ha marcat amb el seu segell personal.» Ells li preguntaren: «Què hem de fer per obrar com Déu vol?» Jesús els respongué: «L’obra que Déu vol és que cregueu en aquell que ell ha enviat.» Li contestaren: «Quin senyal visible ens podeu donar, que ens convenci? Quines obres feu? Els nostres pares van menjar el mannà en el desert, tal com diu l’Escriptura: “Els donà el seu blat celestial.”» Jesús els respongué: «Moisès no us va donar pas el blat celestial, però el meu Pare sí que us dóna el pa que és realment del cel, perquè el pa de Déu és el que baixa del cel per donar vida al món.» Li diuen: «Senyor, doneu-nos sempre aquest pa.» Jesús els diu: «Jo sóc el pa que dóna la vida: els qui vénen a mi no passaran fam, els qui creuen en mi no tindran mai set.»

COMENTARI:Una vegada més les paraules de Jesus són clares, radicals i a la vegada sorprenents. El que Déu vol que fem no són grans accions , sinó que «creguem» en Jesús.  I en la societat d'avui en dia, que sembla que qui mes val és qui més coses fa, ¿No sembla un plantejament molt passiu?

Potser justament aquestes paraules ens criden primer de tot fer un forat dins la nostra agitada agenda i preguntar-nos si de veritat creiem en Aquell que Deu ha enviat. I si hi creiem, aturar-nos a ser conscients del que representa això en les nostres vides. Ens porta a viure apassionats per la vida, estimant i gastant la vida pels altres?
Jesús acaba dient: "Jo sóc el pa que dóna vida. Els qui vénen a mi no passaran fam..." Unes paraules fortes i interpel.ladores... tant que no som capacos de creure que siguin certes de veritat, oi?
Senyor, igual que el pa és quelcom tan quotidià i necessari, avui et demanem que la teva presència també ho sigui per nosaltres. Que la creenca en Tu vertebri i doni sentit a la nostra existència cada dia.
Tot i coneixent les nostres resistències, dóna'ns, Pare, el do de confiar cegament en Tu, amb la certesa que malgrat a cops no entenem la teva lògica i el teu temps, únicament en Tu trobarem la veritable VIDA, i que caminant al teu costat no passarem mai fam.

SAIDA FRANCIA