Informe missa dia 10 de noevmbre de 2012

Amics!

Dissabte passat tornàvem a tenir una capella pleníssima i plena de jovent perquè es va realitzar el primer voluntariat de 3r i 4t ESO que va convocar prop de 90 joves...Impressionant! Vam fer el que bonament vam poder per gestionar l'espai, l'ordre i el silenci. Vam tenir presents els nostres amics del CIM que estaven de sortida de cap de setmana a diversos llocs. Els va anar tot molt bé.

PREVERES: Llorenç Puig i Raimon Algueró

MÚSICS: Xavi Casanovas ( trompeta), Júlia Diaz, Carme Grimalt i Xavi Matabosch ( guitarres), Alex Miralles ( violoncel), l'Eduard al contrabaix ( preciosa nova adquisició del grup de músics) i Eulàlia Serra als cants.

LECTURES:

Lectura del primer llibre dels Reis (1Re 17,10-16)

En aquell temps el profeta Elies se n’anà a Sarepta. Quan arribà a l’entrada del poble hi havia allà una viuda que recollia llenya. Elies la cridà i li digué: «Porta’m, si et plau, una mica d’aigua per beure.» Mentre l’anava a buscar, Elies la tornà a cridar i li digué: «Porta’m, també, un tros de pa.» Ella respongué: «Per la vida del Senyor, el teu Déu, et juro que no en tinc gens. Només tinc un grapat de farina i una mica d’oli. Ara estava recollint aquests branquillons i anava a fer pa per a mi i per al meu fill. Ens el menjarem i després morirem de fam.» Elies li respongué: «No tinguis por. Fes-ho tal com dius, però primer fes un panet per a mi i dóna-me’l. Després ja en faràs per a tu i per al teu fill. Això diu el Senyor, Déu d’Israel: No es buidarà el pot de la farina ni s’abaixarà l’oli de la gerra fins al dia que Senyor enviarà la pluja al país.» Ella va fer tal com Elies li havia dit, i durant molts dies, tant ella com la seva família van poder menjar: no es va buidar el pot de la farina ni s’abaixà l’oli de la gerra, tal com el Senyor ho havia dit per boca d’Elies.

Lectura de la carta als cristians hebreus (He 9,24-28)

Crist no ha entrat en aquell santuari, a imatge del veritable, fet per mà d’homes, sinó que ha entrat al cel mateix, i s’ha presentat davant Déu per nosaltres. El gran sacerdot entra cada any al santuari amb una sang que no és la seva. Crist, en canvi, no s’ha d’oferir moltes vegades, altrament hauria hagut d’anar sofrint la seva passió des de la creació del món. De fet no ha aparegut fins ara, a la fi dels temps, a oferir-se ell mateix una sola vegada, com a víctima per abolir el pecat. Els homes morim una sola vegada, i després de la mort ve el judici. Semblantment el Crist va ser ofert una sola vegada, quan va prendre damunt seu els pecats de tots. Després tornarà a revelar-se, no ja per raó dels pecats, sinó per salvar aquells qui esperen el moment de rebre’l.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 12,38-44)

En aquell temps, Jesús, [instruint la gent els deia: «No us fieu dels mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb els seus vestits, i que la gent els saludi a les places, que els facin ocupar els primers seients a les sinagogues i els primers llocs a taula; devoren els béns de les viudes i, al moment de l’oració, per fer-se veure, es posen filactèries ben llargues. Són els qui seran judicats més rigorosament.»]

Estant assegut al temple, davant la sala del tresor, Jesús mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt, però vingué una viuda pobra que hi tirà dues monedes de les més petites. Jesús cridà els deixebles i els digué: «Us dic amb tota veritat que aquesta viuda pobra és la que ha donat més de tots; els altres han donat del que els sobrava, però ella, que ho necessitava per a viure, ha donat tot el que tenia.»

HOMILIA: Avui Jesús ens fa dues preguntes que no apareixen directament als textos, però que són el seu centre:

-        i tu, com mires el món?

-        i tu, en què o en qui tens posada la teva confiança?

Dues preguntes que ja van quedar plantejades a l'inici de la celebració per tal que anessin ressonant entre tots nosaltres. En l'Evangeli podem veure com Jesús mira d'una determinada manera les persones i la realitat. Ell veu molta gent al Temple. Molta gent que devia anar-hi amb graus molt diversos de convicció i de fe. Persones segurament molt devotes, molt plenes de fe, hi anirien. Algunes fins i tot molt generoses, que deixarien molts diners. Nosaltres segurament mesuraríem la generositat de les persones per la quantitat de diners que deixaria cadascú. Diríem, per entendre'ns: “és clar, la fe no és només una estètica o quelcom purament subjectiu, sinó quelcom que ha de ser real i plasmar-se en fet, en coses visibles, en actes concrets, com donar molt, fer molt, dedicar-se molt".

Però l'evangeli d'avui ens suggereix que aquesta manera de pensar podria estar tenyida d'engany.

És per això que l'evangeli d'avui comença amb aquest “no us fieu dels mestres de la llei... els agrada passejar-se amb els seus vestits i que la gent els saludi...”.

Sí, Jesús avorreix, rebutja, els judicis per les aparences, per l'espectacularitat de les coses que es fan o es veuen. En canvi, en la segona part de l'Evangeli se'ns presenta un altre punt de vista: “veieu, aquesta pobre dona? Ella és la que ha donat més de tots...”

Sí, Jesús no mira la quantitat, l'espectacularitat, l'eficàcia pura del que fem. Aquesta dona no contribueix massa a l'economia del Temple, certament: amb dos euros, en lloc de 20 o 30 o 50 com altres!

Però aquesta dona ha donat “el que tenia per viure”, els dos euros que li servirien - com deia el Llorenç-  per anar a aquell bar de la Paquita que li fa un entrepà per dos euros, o per poder comprar algun caprici o per prendre un cafetó a mig matí....

Aquesta dona vídua ha donat no el que té, sinó que ha donat una part de si mateixa. S'ha donat a ella mateixa. I és això el que Jesús mira: ell mira no l'aparença o 'allò objectiu i eficaç', sinó el que hi ha en el cor d'aquesta dona.

Ens podem preguntar nosaltres també com mirem, com valorem les persones que ens envolten en el dia a dia, en la feina, en la família, en la comunitat...

Sabem anar més enllà de l'escorça, del que 'figura i es pot mesurar'? Som capaços de tenir certa 'empatia de cor' amb les altres persones, entendre el que viuen i senten, des d'on parlen?  Som capaços d'estimar i apropar-nos als qui estan patint, als adolorits..ens hi aturem? Hi parlem?....o passem de llarg com si res no poguéssim fer......podem fer molt. Ho podem fer tot! Som capaços de veure en l'altre l'espurna de bondat, de donació de si silenciosa, humil, que tenen? Diuen que els japonesos fan una reverència quan saluden una altra persona perquè el que saluden és 'el buda que hi ha en tu'.

Nosaltres, som capaços de 'saludar l'espurna de l'Esperit' que té l'altra persona, el més noble que té en el seu cor?

Només si ho veiem, com Jesús feia, podrem intentar acostar-nos a aquesta persona, vèncer les possibles diferències d'opinió, de caràcter o fins i tot de desencontre... Només ho podrem fer si ens fixem i actuem sobre aquesta flama profunda que té l'altra persona.

La flama que veu Jesús en aquesta dona menystinguda és la que estem convidats a trobar en cada persona.

Que aquests dies siguem tots capaços d'aturar-nos un moment i de mirar,com Jesús, la "dona menystinguda" que tenim a prop o lluny però que, en definitiva, és la que Jesús assenyala com aquella que ho ha donat tot.

Montse