Informe missa dia 17 novembre de 2012

Amics,

dissabte passat va tornar a ser una celebració amb moltíssima assistència. A la tarda els músics, cada vegada de més qualitat!, es trobaven per treballar cants per l'Advent; el CIM tenia la seva activitat de dissabte i també teníem entre nosaltres el grup fix d'ESO-Batx. Anem acabant, doncs, aquest temps ordinari amb la satisfacció de veure i viure una comunitat gran, ferma, viva.

PREVERE: Jaume Flaquer

LECTURES:

Lectura de la profecia de Daniel (Dn 12,1-3)

En aquell temps es presentarà Miquel, comandant dels exèrcits celestials, que vetlla pels fills del teu poble; hi haurà un temps de desgràcies com no se n’havien vist des que existeixen les nacions fins aquell moment. Però en aquell moment serà salvat el teu poble, tots els qui estaran inscrits en el llibre. La multitud dels qui dormen a la pols de la terra es desvetllarà, uns per a la vida eterna, altres per a la vergonya d’una reprovació eterna. Els justos resplendiran com la llum del firmament, els qui hauran conduït el poble pel bon camí

Lectura de la carta als cristians hebreus (He 10,11-14.18)

Tots els sacerdots oficien diàriament i ofereixen sovint unes víctimes semblants, que mai no poden treure els pecats.

Però Jesucrist, després d’oferir-se una sola vegada com a víctima pels pecats, s’ha assegut per sempre a la dreta de Déu, esperant que Déu faci dels seus enemics l’escambell dels seus peus. Amb una sola oblació ha consagrat del tot i per sempre els qui havien de ser santificats. Un cop Déu ha perdonat els pecats, ja no cal presentar cap més ofrena per obtenir-ne el perdó.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 13,24-32)

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Aquells dies, després d’aquelles desgràcies, el sol s’enfosquirà, la lluna no farà claror, les estrelles aniran caient del cel i els estols que dominen allà dalt trontollaran. Llavors veuran venir el Fill de l’home sobre els núvols amb gran poder i amb gran majestat. Mentrestant enviarà els àngels per reunir els seus elegits, que vindran de tots quatre vents, des dels extrems més llunyans de la terra i del cel. Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó: quan les seves branques es tornen tendres i neixen les fulles sabeu que l’estiu s’acosta. Igualment, quan vosaltres veureu tot això, sapigueu que ell s’acosta, que ja és a les portes. Us dic amb tota veritat que no passarà aquesta generació sense que s’hagi complert tot això. El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran. Ara, del dia i de l’hora, ningú no en sap res, ni tan sols els àngels ni el Fill; només ho sap el Pare.»

MÚSICS: Xavi Casanovas ( trompeta), Lluís Jordà ( saxo), Marc Mitjans ( bateria), Carme Grimalt, Júlia Diaz i Albert Mitjans ( guitarres), Lluís Busto ( baix elèctric), Alex Miralles ( violoncel), Eduard ( contrabaix), Eulàlia Serra (veus) i Montse Puiggròs als cants.

HOMILIA: El capítol 13 de sant Marc forma una unitat de temàtica i literària. Té el gènere literari apocalíptic, com el llibre de Daniel. Descriu calamitats del futur per il·luminar el present. És un gènere literari que té més a veure amb el gènere de les pel·lícules tipus "El Senyor dels Anells" que amb una intenció de predir què succeirà exactament en el futur. A més, els directors utilitzen a vegades fotogrames en blanc i negre, o en grisos, com el cel enfosquit del nostre text. D’altres ens presenten grans planícies on es van reunint grans exèrcits de gent vinguda de tot el món per disposar-se a una gran batalla, que no és una altra cosa que una batalla primordial, la batalla entre el bé i el mal.

A base de veure pel·lícules d’aquest tipus, ja sabem que els herois han de patir sempre, però sabem també que si aguanten fermament sortiran victoriosos. Sabent això, l’espectador resta en tensió durant la pel·lícula però conserva sempre l’esperança en la victòria final, sense que pugui normalment preveure com se les arreglarà per aconseguir-ho. Al segle primer com no hi havia cinema... utilitzen el gènere apocalíptic!

D’això es tracta bàsicament. El gènere apocalíptic serveix per donar esperança i força en temps de dificultats, de persecucions. Si abans d’una operació et diuen: “just després et sentiràs fatal, et farà un mal terrible, i si és molt fort et donarem calmants. Però se’t passarà. Aguanta...”, llavors, estant avisat, un ja no s’espanta, perquè entén el que està passant.

El gènere apocalíptic sorgeix en moments de persecució: El llibre de Daniel fou escrit en temps de la persecució dels Macabeus al temps que relata el difícil període de l’exili de Babilònia. L’evangeli de Marc respon perfectament al començament de la persecució de l’Església primitiva, durant els anys 60-70, quan els deixebles anirant essent martiritzats, i quan Jerusalem serà completament destruïda.

 Així doncs tres idees ens haurien de quedar clares:

1) Hem de tenir paciència i fortalesa en les dificultats, especialment enmig de la crisi econòmica del nostre país, que ben bé podria ser descrita de manera apocalíptica.

2) Les dificultats de la vida cristiana són inherents a la resistència d’aquest món (i de nosaltres mateixos) a deixar-nos convertir. La violència és la resistència a la novetat i radicalitat de l’Evangeli. A més, tota nova vida suposa una mort a l’anterior. Tota purificació suposa la mort d’allò perniciós que hi ha en mi.

3) L’esperança té a veure amb la persona de Jesús, que apareixerà al final. Es descrit com a Fill d’Home, en el sentit que el judici final consistirà en el nostre grau d’humanització, en el grau de similitud de la nostra vida a la vida humana del crist.

Per això, Jesús és la nostra esperança, perquè serem jutjats segons si ens semblem a ell. I com nosaltres creiem en ell, i intentem seguir-lo, ja tenim quelcom de guanyat. Que aquest sigui, doncs, el nostre anhel!

Montse