Informe missa dia 3 de novembre de 2012

Amics!

Un altre dissabte la capella del nostre casal tornava a estar força plena de famílies i joves que després es van quedar al post-missa. Quin goig veure la comunitat que es reuneix setmana rera setmana !!!!! 

Una estona abans comença la preparació, els equips de música, les cadires, les lectures, la lluita amb la calefacció, per tenir-ho tot a punt.

Aquesta vegada, alguns de pont i de castanyada, un grup de sis families gaudint uns dies de la màgia, la pau i la pregària de Taizé..i l'Esperit fent la seva feina i mantenint-nos units i en comunió.

Preveres: Jaume Flaquer i Llorenç Puig

Músics:  Victor Jordà, Lluis jordà, Carme Grimalt, Marc Mitjans, Alex Miralles... i alguns altres més!

Homilia: Una setmana més seguim amb les preguntes. A cops preguntes que li fan a Jesus, altres vegades preguntes  que el mateix Jesus fa als seus deixebles. I la resposta a aquests interrogants que es plantegen sempre donen peu a que Jesús expliqui la radicalitat de la seva proposta.

Aquesta setmana és justament un Mestre de la Llei qui fa una pregunta sobre la Llei, vaja, tot un coneixedor de la Llei li fa una pregunta directament relacionada amb aquesta a Jesús... un savi de la llei li fa la pregunta a algú que ben segur no n'és tant expert...¿no és estrany?

El Jaume ens va donar dos claus:

- Jesús queda com algú que indiscutiblement està per sobre de la Llei en saviesa.

- Si pensem en un Jesús que guareix en dissabte, que constantment comparteix taula amb els pecadors, amb els últims dels últims... amb un Jesús que ens repeteix  "us han dit...pero jo us dic..."; en definitiva, amb un Jesús que sembla que constantment trenca la llei, no és ben normal que tot un mestre de la llei, sorprès, li pregunti: Perdona, no entenc res, ¿quin és llavors el manament més important? ¿Quin és el criteri sota el qual estàs jutjant tota la resta?

I evidentment surt el nucli de la predicació cristiana: l'amor a Déu i l'amor al proisme. 

I ho sabem de sobres, tot i que sovint sigui difícil. En la proposta de Jesús, l'amor a Déu, estimar a Déu,  ens ha de portar inevitablement a estimar al proïsme  i, a la vegada l'amor al proïsme, l'amor als altres, ens portar a estimar més a Déu.

Avui en l'homilia, en Jaume ens ha fet caure en un aspecte que jo, almenys, no m'hi havia fixat mai. Davant la pregunta ¿Quin és el manament més important? Jesús respon "Escolta Israel, el Senyor és el nostre Déu".. i despres afageix "Estima el Senyor, el teu Déu..." 

¿Escoltar abans d'estimar? Doncs sembla que sí. De fet, en tot l'Antic Testament, la relació de Déu i l'home està basada en l'escolta (i no en el veure). I és que a Déu no l'ha vist ningú, com diu Sant Joan. Moisès va veure l'esquena de Déu. 

Que important que l'estimació sigui fruit d'una veritable escolta. I és que certament estimar no pot ser manat (i per això potser està en segon lloc). 

Solament s'inflama en nosaltres l'estimació cap a Déu si primer escoltem (i aquesta escolta és el primer que surt en el manament). Aturem-nos doncs primer a escoltar què vol Déu de nosaltres.. El que ens diu aquest manament a cadascú de nosaltres potser és: escolta tot el que Déu ha fet i està fent per tu, tots els regals que Déu et fa contínuament... escolta la teva pròpia vida plena dels dons de Déu.. agraeix-ho...admira-ho..i a partir d'aquí que s'inflami la teva estimació cap a Déu. 

I el mateix en la estimació al proïsme. ¿Com puc estimar de veritat els altres si no els escolto prèviament? Si no escolto com estan.. el que necessiten de mi... el que volen.. els seus desitjos.. els seus interrogants... les seves angoixes....el seu dolor i patiment? Que important, oi?

De fet en la versió de Marc: "Estima els altres com a tu mateix" afegeix una prèvia.. per poder estimar els altres.. per poder escoltar els altres.. escolta't primer a tu mateix.. estima't a tu mateix.. i així podràs escoltar i estimar el proïsme. Una d'aquelles frases que ens sabem molt bé, però que no sé si ens resulta tan fàcil aplicar-ho !!!

Preguem doncs per aquesta setmana que tota l'estimació que surti del nostre cor sigui fruit d'una veritable escolta a aquells que ens envolten, d'una veritable escolta atenta de tots aquells regals que ens fa Déu a la nostra vida, sovint a través dels altres. 

Que tinguem serenor en el nostre dia a dia perquè el nostre cor escolti, perquè el nostre cor estimi.

Saida