Informe missa dia 24 novembre de 2012

Amics,

una vegada més ( potser ja no ho direm més perquè és la tònica habitual!) teníem una capella i un passadís extrerior ple de gom a gom. Dissabte passat vam tenir presents els amics de les CVX que estaven reunits en asemblea per tal d'escollir el nou president de CVX-Catalunya i els catequistes de Confirmació que estaven de recés des del dissabte matí fins el diumenge. Teníem entre nosaltres el CIM i el grup fix de l'ESO-batx. Vida, joventut, comunitat plena! Amb aquest informe acabem el temps ordinari i ens disposem ja a preparar-nos per l'Advent: nou lema, nou fil conductor...l'equip de litúrgia ja ho té tot a punt!

PREVERES: Jaume Flaquer, Enric Puiggròs i Joaqui Salord

MÚSICS: Marc Mitjans ( bateria), Carles Mitjans, Albert Mitjans, Carme Grimalt, Xavi Matabosch, Toni Matabosch ( guitarres), Lluís Jordà ( saxo), Alex Miralles ( violoncel), Eduard ( contrabaix), Lluís Busto ( baix) i Eulàlia Serra als cants.

LECTURES

Lectura de la profecia de Daniel (Dn 7,13-14)

Tot mirant aquella visió de nit, vaig veure venir enmig dels núvols del cel com un Fill d’home, s’acostà al vell venerable, el presentaren davant d’ell i li fou donada la sobirania, la glòria i la reialesa, i tots els pobles, tribus i llengües li faran homenatge. La seva sobirania és eterna, no passarà mai, la seva reialesa no decaurà.

Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan (Ap 1,5-8)

Jesucrist és el testimoni fidel, el primer ressuscitat d’entre els morts, el sobirà dels reis de la terra.

Ell ens estima i ens ha alliberat dels nostres pecats amb la seva sang per fer de nosaltres una casa reial, uns sacerdots dedicats a Déu, el seu Pare; que li sigui donada la glòria i el poder pels segles dels segles. Amén. Mireu, ve sobre els núvols, i tothom el veurà amb els propis ulls, fins aquells que el van traspassar, i totes les famílies de la terra es lamentaran per ell. Sí, amén.

Jo sóc l’Alfa, la primera lletra de l’alfabet, i l’Omega, que és la darrera, diu el Senyor Déu, el qui és, el qui era i el qui ha de venir, el Déu de l’univers.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 18,33b-37)

En aquell temps, Pilat digué a Jesús: «Ets tu el rei dels jueus?» Jesús contestà: «Surt de vós això que em pregunteu, o són d’altres els qui us ho han dit de mi?» Respongué Pilat: «Jo, no sóc pas jueu. És el teu poble i els mateixos grans sacerdots els qui t’han entregat a les meves mans. He de saber què has fet.» Jesús respongué: «La meva reialesa no és cosa d’aquest món. Si fos d’aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. I és que la meva reialesa no és d’aquí.» Pilat digué: «Per tant, vols dir que ets rei.» Jesús contestà: «Teniu raó: jo sóc rei. La meva missió és la de ser un testimoni de la veritat; per això he nascut i per això he vingut al món: tots els qui són de la veritat escolten la meva veu.»

HOMILIA: Avui celebrem la festa de Crist Rei que sempre es situa al final de l’any litúrgic. L’Església situa aquesta festa en aquest moment amb tota intenció: Jesús ha predicat durant tota la seva vida que el Regnat de Déu ja està present, tot i que encara sigui del tamany d’un gra de mostassa. Aquesta llavor, però, ha de créixer fins que creixi tant que ocupi tot l’espai. En aquest moment Crist serà Rei de l’Univers. A més d’un probablement no li agradarà massa aquesta manera de referir-se a Jesús perquè li suggereix massa aspectes de dominació sovint arbitrària, i de submissió callada, a més de poder i de riqueses. A aquest, Jesús li donaria la raó. Ell mateix va considerar sumament ambigua aquesta apel·lació, i per això la va rebutjar tota la seva vida fins al final, fins que ja no hi havia confusió possible. Al capítol 6 de Joan, després de la multiplicació dels pans, Jesús s’escapa perquè el volien fer rei.

Per tant a Jesús tampoc no li agradava. I és tan perillós, que els cristians que hem agafat la primera lectura i la segona sense agafar l’evangeli, hem representat a Crist Rei com a Pantocràtor, com el de Boí Taüll, que és preciós, però que té l’immens perill d’oblidar quin és el tipus de regnat de Jesús. Perquè de Crist Rei glorificat assegut en el seu tron, es passa immediatament a un Papa Emperador coronat de les tres corones i assegut en una càtedra i amb vestits imperials. Ara bé, anem amb compte, perquè els cristians “progres” tenim el perill de rebutjar aquesta església i fer-nos tot seguit la nostra on ens erigim nosaltres com a reis i criteris de l’Evangeli.

Quina és l’aparença d’aquest Crist Rei?

1. el seu tron  és una Creu.

2.els seus vestits són de pobre.

3. La seva corona és d’espines.

4.els seus súbdits són els pobres pescadors, les prostitutes, els leprosos i els pecadors.

Quin govern és el d’aquest Rei?: És el govern d’una nova manera de relacionar-nos els humans entre si. Crist regna quan tractem a l’altre com a germà, quan compartim amb ell tot el que tenim. Cada Rei estableix unes normes. La norma o la llei d’aquest Rei és el de l’amor.

I finalment com governa aquest Rei? Essent el primer, anant al davant. A les batalles normalment els reis (si hi anaven) es quedaven al darrera per dirigir des de lluny. O com el rei poruc dels escacs, que sempre està al darrera, no fos cas que el matin.

No, el Crist rei és el que va davant cap a Jerusalem, serà el primer en donar la vida. I nosaltres, hi anirem al darrera?

Bona setmana!

Montse