Amics!
Dissabte passat, darrera celebració del temps ordinari. A punt,doncs, d'iniciar aquest dimecres el camí quaresmal. Per darrera vegada, ens fèiem ressò del nostre lema: Feu tot el Ell us digui. Comunitat que desitja escoltar, entendre i acollir la missió que Jesús dóna a cadascú de nosaltres. Dissabte escoltàvem dos testimonis ben bonics ( la sra. Miró i la Nani Vall-Llosera) que ens coinvidaven a ser comunitat que aporti llum enmig d'un món completament fracturat.
PREVERES: Jaume Flaquer i Bruno Bérchez ( delegat de joventut de l'arquebisbat de Barcelona)
MÚSICS: Carme Grimalt, Ignasi Canela, Josep Canela ( guitarres), Marc Mitjans ( bateria) i una servidora als cants.
LECTURES:
|
Lectura del llibre d’Isaïes (Is 6,1-2a,3-8)
|
|
L’any que morí el rei Ozies vaig veure el Senyor
assegut en un tron alt i prominent. Els plecs del seu mantell omplien el
temple. L’assistien, drets, uns serafins que cridaven l’un a l’altre: «Sant,
sant, sant és el Senyor de l’univers, tota la terra és plena de la seva
glòria.» Aquell crit feia estremir els muntants de les portes i l’edifici
s’omplia de fum. Jo vaig dir: «Ai de mi, no podré parlar! Jo que sóc un home
de llavis impurs i visc enmig d’un poble de llavis impurs, he vist amb els
meus ulls el rei, el Senyor de l’univers.» Llavors un dels serafins volà cap
a mi duent amb uns molls una brasa que havia pres de l’altar. Em tocà els
llavis amb aquella brasa i em digué: «Això t’ha tocat els llavis: ja ha
desaparegut la teva culpa, el teu pecat ja ha estat esborrat.» Després vaig
sentir la veu del Senyor que deia: «Qui enviaré? Qui ens hi anirà?» Jo vaig
respondre: «Aquí em teniu: envieu-m’hi.»
|
|
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co
15,1-11)
|
|
Germans, [us recordo la bona nova que us vaig
anunciar i que vosaltres acollíreu; fins ara us hi manteniu ferms i per ella
obteniu la salvació. No crec pas que us convertíssiu en va a la fe. Per tant,
si encara ho reteniu, recordeu amb quines paraules us vaig anunciar la bona
nova.] Primer de tot us vaig transmetre el mateix ensenyament que jo mateix
havia rebut, és a dir, que Crist, com deien ja les Escriptures, morí pels
nostres pecats, que fou sepultat i que al tercer dia, com deien ja les
Escriptures, ressuscità. Que després s’aparegué a Quefes i després als dotze.
Després s’aparegué a més de cinc-cents germans a la vegada; molts d’aquests
encara viuen, però alguns ja són morts. Després s’aparegué a Jaume, i més
tard a tots els apòstols. Finalment, el darrer de tots, com un que neix fora
de temps, se m’aparegué fins i tot a mi.
[Perquè jo sóc el més petit dels apòstols i ni tan sols mereixo que em diguin apòstol, perquè vaig perseguir l’Església de Déu. Però per gràcia de Déu sóc el que sóc, i la gràcia que ell m’ha donat no ha estat infructuosa. Al contrari, he treballat més que tots, no jo, sinó la gràcia de Déu que ha treballat amb mi. Però, què hi fa?] Tant si sóc jo com si són ells, això és el que vosaltres heu cregut. |
|
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 5,1-11)
|
|
En una ocasió la gent s’aglomerava sobre Jesús per
escoltar la paraula de Déu. Ell, que es trobava vora l’estany de Genesaret,
veié dues barques a la platja. Els pescadors n’havien baixat i rentaven les
xarxes. Pujà en una de les barques, que era de Simó, li demanà que l’apartés
una mica de terra, s’assegué i ensenyava la gent de la barca estant.
Quan acabà de parlar, digué a Simó: «Tira endins, i caleu les xarxes per pescar.» Simó li respongué: «Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem pescat res, però ja que vós ho dieu calaré les xarxes.» Així que ho feren agafaren tant de peix que les xarxes s’esquinçaven. Llavors feren senyal als pescadors de l’altra barca que vinguessin a ajudar-los. Ells hi anaren, i ompliren tant les barques que quasi s’enfonsaven. Simó Pere, en veure això, es llançà als genolls de Jesús i li deia: «Senyor, allunyeu-vos de mi, que sóc un pecador.» Ni ell ni cap dels qui anaven amb ell no se sabien avenir d’una pesca com aquella. Igual passà amb Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Però Jesús digué a Simó: «No tinguis por: des d’ara seràs pescador d’homes.» Llavors tornaren a terra les barques, ho deixaren tot i se n’anaren amb ell. |
HOMILIA: El Jaume començava la seva homilia fent una pregunta als joves : Algú de vosaltres s’ha fet aquesta pregunta o ha tingut aquesta sentiment: “Vaig amb un grup d’amics que a vegades sento un pèl de vergonya, perquè es comporten d’una manera... o van vestits d’una manera... ¿Què pensarien de mi si em veiessin els meus pares o d’altres, pel carrer o pel facebook?”I també fent una pregunta als pares: ¿alguna vegada us heu preocupat per les amistats dels vostres fills? A veure amb qui va...
Aquesta mateixa actitud s’ha traspassat a un cert esperit religiós que es preocupa per les companyies de l’home religiós. Amb aquest esperit, hi ha un salm en el que l’autor es gloria perquè “no s’asseu al ròdol burleta dels descreguts”, que no va amb els que es burlen dels altres.
Amb aquest esperit, a l'Índia es va establir el sistema de castes, que separava els homes segons el seu nivell de perfecció moral. Els Bramans quedarien impurificats si s’ajuntaven amb les castes més baixes. Amb aquest esperit, en el judaisme es prohibia que un sacerdot toqués la sang d’un moribund, perquè quedaria impurificat. Amb aquest esperit, un jueu no podia seure’s a la taula i menjar amb gent que no complissin les normes jueves perquè quedaria impurificat. Amb aquest esperit també totes les comunitats espiritualistes i puristes de tota la història han buscat crear comunitats ghetto, pures i perfectes. Amb aquest esperit, sovint sentim dins nostre el desig de fer fora de l’Església tant de bandarra que corre per ella...
Amb aquest esperit, i amb això retorno al text de l’evangeli d’avui, Pere li diu a Jesús: aparta’t de mi perquè sóc un pecador! Igual que un leprós havia de cridar "impur, impur" quan algú s’apropava a ell. És, doncs, una confessió de fe de Pere de la perfecció que ha descobert en Jesús arran del miracle, una confessió encara feta des d’aquest esperit religiós que busca separar el bé del mal, el pur de l’impur.
La lògica d’aquest esperit religiós és clara: no t’apropis de males companyies perquè se t’encomanarà.
Ara bé, la vida de Jesús no té res a veure amb això, perquè ell actua exactament de manera oposada. Per això, no tota espiritualitat és igual! Jesús no li diu: “gràcies per avisar, adéu siau”, sinó “no tinguis por, des d’ara seràs pescador d’homes”. De manera exactament oposada, Jesús en comptes d’allunyar-se de les prostitutes, recaptadors d’impostos, bevedors, menja amb ells. Això que ho hem sentit tantes vegades i que ens ha semblat molt maco i ètic, solament ho captarem amb tota la seva força si mirem que el que significa no és que l’home religiós es mostra més sant i més pur allunyant-se sinó apropant-se.
I és per això que el cristianisme parla d’Encarnació. En el judaisme i en l’islam això no és ni necessari ni desitjable!!! Perquè la santedat de Déu es manifesta en la seva distància respecte la impuresa del món. Aterrant encara més. Jesús crida a Pere a seguir-lo malgrat i amb el seu pecat. Per tant, no tingueu por si us mireu a vosaltres mateixos... seguiu Jesús. És ell que tocant-nos ens va purificant i millorant. I el Jaume afegia la pregunta final: Potser cridi a algú dels presents... Perquè no?
Una santa Quaresma a tots. Aprofitem pe recordar que dimecres, dia 13 de febrer a les 21h, estem convidats a la celebració de Dimecres de Cendra al Casal Loiola.
Montse
gràcies MOntse
ResponElimina