primer diumenge de Quaresma 2013

Amics,

dissabte passat estrenàvem un nou lema per tot aquest temps de Quaresma: RECREAR EL DESERT. La comissió de litúrgia, treballant tot aquest temps, es va adonar que, a totes les lectures d'aquestes setmanes que tenim per davant, apareix la imatge de Jesús que puja a la muntanya o a la roca i que, des d'allí, contemplant el món, ens parla. És com si aquest temps ens convidés a viure en una contemplació constant del món, a mirar-lo des de la llunyania i des de la mateixa mirada de Jesús. I la descoberta arriba quan, des d'aquest punt, prenem consciència d'un món massa ple de deserts, de soledats, de silencis massa buits..un món que és un desert a recrear de nou al costat de Jesús mateix. Per això, la imatge que ens acompanyarà al llarg d'aquestes setmanes és la que teniu aquí sota...un desert que contemplem, que volem recrear, al que volem posar-hi color.

              

Vam tenir entre nosaltres els nois del CIM, els joves del voluntariat i vam pregar pels Universitaris Loiola  i per la comunitat Berchmans que eren de recés o de trobada comunitària. També va ser una celebració especial perquè la Leslie Solange Pastén es va acomiadar de la comunitat ( marxa a Corea i a Xile posteriorment) amb unes paraules que van ser ben maques. Li desitgem molta sort des d'aquí! Seguim en comunió amb ella sigui on sigui.

PREVERE: Jaume Flaquer

MÚSICS:Marc Mitjans ( bateria), Júlia Diaz, Carme Grimalt i Ignasi Canela ( guitarres), Xavi Casanovas ( trompeta) i Eulàlia Serra als cants.

LECTURES:

Lectura del llibre del Deuteronomi (Dt 26,4-10)

Moisès digué al poble: «El sacerdot rebrà de les teves mans la cistella on portes les primícies dels fruits de la terra, i la deixarà davant l’altar del Senyor, el teu Déu. Després, a la presència del Senyor, el teu Déu, declararàs: “El meu pare era un arameu errant que baixà amb poca gent a l’Egipte per viure-hi com a foraster. Allà es convertiren en un gran poble, fort i nombrós. Els egipcis ens maltractaren, ens oprimiren i ens imposaren una feina dura. Llavors vam cridar al Senyor, Déu dels nostres pares, i ell escoltà el nostre clam i tingué en compte la nostra opressió i el nostre treball forçat. El Senyor ens va fer sortir d’Egipte amb mà forta i amb braç poderós, enmig de senyals, de prodigis i d’un gran pànic, ens va introduir en aquest lloc i ens va donar aquest país que regalima llet i mel. Per això he portat aquestes primícies dels fruits de la terra que vós, Senyor, m’heu donat.” »Després deixa aquells fruits davant el Senyor, el teu Déu, i adora’l.»

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 10,8-13)

Què diu l’Escriptura, germans? «Tens la paraula molt a prop teu; la tens als llavis i al cor.» Aquesta «paraula» és la fe que proclamem: si amb els «llavis» reconeixes que Jesús és el Senyor i creus de «cor» que Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts, seràs salvat, perquè la fe que ens fa justos la portem al cor, i la professió de fe que ens duu a la salvació la tenim als llavis. Diu l’Escriptura: «Cap dels qui creuen en ell no serà defraudat.» Aquí no hi ha cap diferència entre jueus i no jueus: uns i altres tenen el mateix Senyor, que enriqueix tots els qui l’invoquen, perquè «tothom qui invocarà el nom del Senyor serà salvat».

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 4,1-13)

En aquell temps, Jesús, ple de l’Esperit Sant, se’n tornà del Jordà, i durant quaranta dies l’Esperit el conduïa pel desert, i era temptat pel diable. Durant aquells dies no menjava res i a la fi quedà extenuat de fam. El diable li digué: «Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa.» Jesús li va respondre: «Diu l’Escriptura que l’home no viu només de pa.» Després el diable se l’endugué amunt, li ensenyà en un instant tots els reialmes de la terra i li digué: «Et puc donar tot aquest poder i la glòria d’aquests reialmes; tot m’ha estat confiat a mi, i ho dono a qui jo vull; adora’m i tot serà teu.» Jesús li respongué: «L’Escriptura diu: “Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol.”» Després el conduí a Jerusalem, el deixà dalt la cornisa del temple i li digué: «Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix des d’aquí; l’Escriptura diu que “ha donat ordre als seus àngels de guardar-te” i que “et duran a les palmes de les mans, perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres”.» Jesús li respongué: «Diu l’Escriptura: “No temptis el Senyor, el teu Déu.”» Esgotades les diverses temptacions, el diable s’allunyà d’ell, esperant que arribés l’oportunitat.

HOMILIA (transcrivim les paraules del Jaume Flaquer):

Avui tenim les temptacions de Jesús. Probablement la majoria de les homilies de Barcelona convidaran a la gent a pensar en les seves pròpies temptacions en general. En algunes que filin més prim es convidarà a meditar sobre les nostres temptacions de riquesa, poder i vanaglòria perquè aquestes tres temptacions parlen de la riquesa, el poder i la vanaglòria. Jo però vull que anem encara més endins en el text i us convido a preguntar-vos de quina manera sentiu aquestes tres temptacions en l’exercici del poder o d’una responsabilitat. És a dir: si sóc monitor del cim, si sóc catequista, si sóc mestressa de casa, si sóc cap d’un departament a la feina, si sóc jutge, o cap d’una empresa, capellà o directora de cants... de quina manera sento la temptació de la riquesa, del poder i de la glòria. D’això és el que es tracta aquí. 

Fixeu-vos: ¿Com comença el temptador cada frase (la 1a i la 3a)? Si ets fill de Déu... En quin moment de l’evangeli som? Al principi, just després del baptisme: al principi de la vida pública, just després de què l’Esperit s’hagi posat sobre Jesús i hagi pres consciència de què ell és el fill estimat de Déu. “Tu ets el meu Fill, l’estimat”.

Per tant, Jesús sap ja que és el Fill de Déu, i per tant té una missió. Ara bé, ¿de quina manera ha d’exercir aquesta responsabilitat, aquesta missió? ¿Què vol dir ser fill de Déu? Jesús busca la resposta a la Bíblia. Les temptacions de Jesús són doncs dues maneres diferents de llegir l’Antic Testament en referència al Messies i el Fill de Déu. Fixeu-vos que a cada temptació Jesús respon amb un verset de l’Antic Testament. Per exemple: L’Escriptura diu: “no solament de pa viu l’home.”

I en l’última temptació el temptador diu: “Com diu l’escriptura...” i Jesús diu: “Com diu l’Escriptura també...”

Per tant l’Evangeli ens presenta un temptador com a dimoni però en realitat del que es tracta és del diàleg entre dos intèrprets de la Bíblia, entre dos mestres de la llei, seguint la dialèctica tant pròpia de les escoles jurídiques jueves.

De què és temptat doncs: De buscar la riquesa, el poder i la glòria en el seu ministeri com a Fill de Déu. Una recerca que evidentment hauria ajudat a l’evangelització... Creant una organització... etc. Perquè no haver comprat diverses cases en llocs estratègics de Galilea per poder hostatjar-se fàcilment tot fent un pla d’evangelització? Perquè no utilitzar l’espectacularitat per convèncer?

Nosaltres som també temptats del mateix en qualsevol lloc on tenim una responsabilitat. A vegades és temptació d’aprofitar-nos del càrrec: corrupció, utilització d’influències per al propi benefici, etc; temptació de dominar i temptació de vanagloriar-nos.

Que ens omplim de l’Esperit per resistir-hi, com el Jesús ple de l’Esperit que va ser portat al desert.

CONTEMPLACIÓ DESPRÉS DEL PARE NOSTRE ( al llarg d'aquest temps litúrgic som convidats a fer un moment de contemplació d'algun desert del nostre món. Aquí traslladem el text que pot servir per fer-ne pregària al llarg de la setmana):

En aquesta Eucaristia del temps de Quaresma i en aquest moment precís abans de reconciliar-nos i desitjar-nos la pau els uns als altres, us convidem a fer una petita contemplació. Us convidem a contemplar junts una humanitat massa plena de deserts, de soledats i de fractures. 

Hem proclamat, a l'evangeli, com el diable tempta Jesús:" li ensenyà en un instant tots els reialmes de la terra i li digué: «Et puc donar tot aquest poder i la glòria d’aquests reialmes; tot m’ha estat confiat a mi, i ho dono a qui jo vull; adora’m i tot serà teu.» També avui la humanitat és temptada per l'afany de posseir, l'avarícia s'instal·la en el cor de massa persones, l'afany de poder mou massa fils ben a prop nostre. Només ens cal llegir la premsa i observar una mica atentament el nostre entorn més proper  per percebre la urgència de transformar el desert de la mediocritat dels homes i les dones en alguna nova realitat que recreï aquest desert, que el faci nou i que situï aquest món al servei del bé de tothom i no pas dels interessos personals, socials o polítics.

 Donem-nos un instant de silenci i pregària per contemplar , avui, aquest desert tan real del nostre món. Només si pugem a la muntanya, si ens enfilem a la roca com va fer Jesús,serem capaços de contemplar el món amb una mirada nova perquè, en definitiva, pujar a la roca és  col·locar-nos al costat del Crist mateix per tal de poder veure’ns a nosaltres mateixos.

( instant de slenci)

( prevere) Tenint la mirada en aquest desert concret i des de la nostra pregària per demanar a Jesús que ens ajudi a recrear aquesta realitat, demanem junts aquesta pau que amb tanta urgència reclama aquest món nostre.(tots)  Senyor nostre Jesucrist, que diguéreu als apòstols: Us deixo la pau, us dono la meva pau, no mireu els nostres pecats, sinó la fe de l'Església, i doneu-li aquella pau i aquella unitat que vós vau demanar. Vós que viviu i regneu pels segles dels segles. Amén.

Bona setmana a tots!

Montse