Informe missa dia 2 de febrer de 2013

Amics,

seguim caminant en aquest temps en el que Jesús ens convida a fer tot el que Ell ens diu; una porta oberta a la missió. Les pregàries de la Núria ( com a membre del CIM), el Llorenç ( com a prevere) i la Claudia i la Núria ( com a grup fix) van ser un bonic testimoni de la vivència de la missió en el si de la nostra comunitat. El dissabte passat ens tornàvem a reunir moltíssimes persones a la capella del Casal, els nois del CIM i el grup fix ESO-Batx. Celebràvem la festa de la Candelera i, per aquest motiu, també ens varen acompanyar una bona representació de la comunitat de la Purificació.

I aquí el resum del dia!

PREVERES: Jaume Flaquer i Llorenç Puig

MÚSICS: Alex Miralles ( violoncel), Laura León ( violí), Luis Jordà ( saxo), Xavi Casanovas ( trompeta), Marc Mitjans ( bateria), Júlia Diaz, Carme Grimalt i Albert  Mitjans ( guitarres) i una sevidora als cants.

LECTURES:

Lectura del llibre de Jeremies (Jr 1,4-5.17-19)

En temps de Josies, el Senyor em va fer sentir la seva paraula i em digué: «Abans que et modelés a les entranyes de la mare ja et vaig conèixer; abans de néixer ja et vaig consagrar i et vaig fer profeta, destinat a les nacions. Ara, doncs, cenyeix-te el vestit i vés a dir-los tot el que et manaré. No tinguis por d’ells, si no, seria jo, qui te’n faria tenir. Avui faig de tu una ciutat inexpugnable, una pilastra de ferro, una muralla de bronze que resistirà contra tot el país: contra els reis de Judà i els seus governants, contra els seus sacerdots i contra el seu poble. T’assaltaran però no et podran abatre, perquè jo et faré costat per alliberar-te. Ho diu l’oracle del Senyor.»

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 12,31-13,13)

Germans, [interesseu-vos més pels dons millors. Però ara us indicaré un camí incomparablement més gran.

Si jo tingués el do de parlar els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, valdria tant com les campanes que toquen o els platerets que dringuen. Si tingués el do de profecia i arribés a conèixer tots els secrets de Déu i tota la veritat, si tingués tanta fe que fos capaç de transportar les muntanyes, però no estimés, no seria res. Si distribuís tot el que tinc, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau, sense estimar, només per ser ben vist, no em serviria de res.]

El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és presumit ni orgullós, no és groller ni egoista, no s’irrita ni es venja, no s’alegra de les farses, sinó de la rectitud; ho suporta tot, i no perd mai la confiança, l’esperança, la paciència. L’amor no passarà mai. Vindrà un dia que el do de profecia serà inútil, que el do de parlar llenguatges misteriosos s’acabarà, que el do de conèixer també serà inútil. Els dons de conèixer o de profecia que ara posseïm són incomplets; el dia que ho coneixerem tot, allò que era incomplet ja no tindrà utilitat. Quan jo era un nen, parlava com els nens, sentia com els nens raonava com els nens; però d’ençà que sóc un home, ja no m’és útil el que és propi dels nens. De moment coneixem com si hi veiéssim poc clar una imatge reflectida en un mirall; després hi veurem cara a cara. De moment conec només en part; després coneixeré del tot, tal com Déu em coneix. Mentrestant la fe, l’esperança i l’amor subsisteixen tots tres, però, de tots tres, l’amor és el més gran.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 4,21-30)

En aquell temps, Jesús, a la sinagoga de Natzaret, començà així la seva explicació: «Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura.» Tothom ho comentava estranyant-se que sortissin dels seus llavis aquelles paraules de gràcia. Deien: «No és el fill de Josep, aquest?» Jesús els digué: «De segur que em retraureu aquesta dita: “Metge, cura’t tu mateix”: hem sentit dir el que has fet a Cafar-naüm; fes-ho també aquí, al poble dels teus pares.»
Però ell afegí: «Us ho dic amb tota veritat: no hi ha cap profeta que sigui ben rebut al seu país natal. En temps d’Elies, quan el cel, durant tres anys i sis mesos, no s’obrí per donar pluja, i una gran fam s’apoderà de tot el país, ben segur que hi havia moltes viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a cap d’elles, sinó a una viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu també hi havia molts leprosos a Israel, però cap d’ells no va ser purificat del seu mal, sinó Naaman, un leprós de Síria.»
En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga, indignats, es posaren a peu dret, el tragueren del poble i el dugueren cap a un cingle de la muntanya on hi havia el poble per estimbar-lo. Però ell se n’anà passant entremig d’ells.

HOMILIA:Jesús no hauria estat mai president d’un país, perquè per ser-ho hauria de ser capaç de guanyar les elecciones de la seva localitat. Però Jesús no vol muntar un govern sinó que es presenta com a profeta, i un profeta no és mai ben rebut en el seu país...El text d’avui continua el del dissabte passat on Jesús llegia a la sinagoga de Natzaret el text d’Isaies « L’Esperit reposa sobre meu ». Avui el passatge continua i Jesús diu: “Això que heu sentit es compleix avui en mi”. Aquesta és l’experiència que ell va fer al Jordà quan va veure baixar sobre ell l’Esperit en forma de colom.

Els del seu poble són incapaços de reconèixer-lo perquè el coneixen massa, però massa superficialment. Saben d’on ve, de la família de Josep, el fuster. Com pot ser un profeta, si ve de Natzaret i si, a més, ve de família de fuster? La realitat a vegades no es veu o bé perquè està massa lluny o bé perquè està massa a prop. Com per llegir un llibre, si està massa lluny no veiem les lletres, i si ens l’apropem massa tampoc. Els de Natzaret tenen a Jesús massa a prop perquè puguin veure la seva realitat íntima. I això passa molt sovint en molts contexts diferents. Alguns se’n van a buscar espiritualitat a les religions orientals quan tot ho tenim a la llarga tradició cristiana. Altres se’n van a peregrinar a Medjugorje com si tingués més poder que la Verge de Montserrat...

O passa també amb les relacions. Quan ens habituem a conviure amb algú perdem la capacitat d’admiració per tot allò bo que té. Algú ha pensat alguna vegada: “és que m’aprecien i em valoren més fora de casa que a casa!”. ¿O algú ha quedat sorprès quan hem sentit lloances d’algú que nosaltres coneixem i que el tenim per poca cosa? Això passa a les famílies i a les comunitats...

Amb Jesús hi havia la dificultat que la seva divinitat no es podia veure, perquè solament es pot veure la seva humanitat. Per descobrir-lo diví era necessari travessar la capa d’humanitat per veure el Déu que bategava en ell. Per això hi havia gent que hi creia i altres que no.

També amb nosaltres, és necessari travessar la nostra capa d’humanitat, sovint enfosquida pels nostres egoismes, per veure el tresor que tots portem a dintre. Portem l’Esperit, l’alè diví donant-nos vida. Però, per arribar a viure des de l’experiència de sant Ignasi de veure Déu en totes les coses, és necessària una determinada mirada que és capaç de mirar l’interior de persones, coses i esdeveniments.

Bona setmana a tothom!

Montse