Des de la diàspora-1

Estimats!!

Amb aquest mail queda inaugurada l'edició "Des de la diàspora". Seran 12 missatges ( un per cada setmana del temps de vacances) a través dels que podrem seguir sentint-nos en comú-unitat malgrat la nostra diàspora per les distàncies geogràfiques i per l'aturada d'aquest merescut temps de vacances. Els destinataris d'aquesta edició som 134 persones!! Tots els qui ja heu anat rebent, al llarg del curs, els informes de les misses més tots aquells que en la darrera missa del curs, us vau voler afegir a la llista deixant-nos el vostre mail. En alguns casos, no ha estat possible afegir algunes persones perquè ha estat dificultós desxifrar algunes cal·ligrafies però crec que la majoria sí que hi sou. Si algú us pregunta perquè no rep mails...m'ho feu saber, si us plau! I per què "des de la diàspora"? Doncs, fonamentalment, per mantenir ben viu el nostre caminant: Jesús mateix que camina amb nosaltres i que, essent ara enviats arreu, diposita a les nostres mans la missió de portar la seva bona nova entre tanta gent diferent que trobarem al llarg de l'estiu. Anirem fent relectura de l'evangeli de cada diumenge...i tots els qui vulgueu aportar comentaris, reflexions..benvingut serà! Podem anar fent un "respon a tots" i sentirem que la comunitat del Casal té la força d'estar reunida i unida fins i tot en la distància!!

A la darrera missa del Casal se'ns animava a escriure en un full la resposta a la pregunta "I vosaltres, qui dieu que sóc jo?". També aquests 12 mails serviran per recollir les respostes de cadascú, sense comentaris escrits, però sabent que la nostra resposta també és impuls per seguir celebrant, al llarg d'aquest estiu, l'Eucaristia allà on siguem. Segurament no trobarem fils conductors litúrgics com al Casal; ni els nostres músics, ni les homilies a les que estem acostumats...però Jesús sí que hi serà!!! i ens espera! Perquè més enllà de música, homilies o símbols, el més central és l'aliment que rebem d'aquest Jesús que ens estima i que camina amb nosaltres...la fe no fa vacances!! Vivim-la, celebrem-la i compartim-ho via mail o presencialment al setembre! Bé....m'ha sortit una introducció molt llarga...una és així de "rollista"...doncs aquí va l'evangeli d'aquest diumenge!


Lc 9,51-62

Quan es complien els dies en què Jesús havia de ser endut al cel, resolgué de fer camí cap a Jerusalem. 52 Va enviar missatgers davant seu, i ells, tot caminant, entraren en un poble de samaritans per preparar la seva arribada. 53 Però no el volgueren acollir, perquè ell s'encaminava a Jerusalem. 54 En veure-ho, els deixebles Jaume i Joan van dir-li: --Senyor, ¿vols que diguem que baixi foc del cel i els consumeixi? 55 Però Jesús es va girar i els renyà. 56 I se n'anaren en un altre poble. 57 Mentre feien camí, un li digué: --Et seguiré arreu on vagis. 58 Jesús li respongué: --Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l'home no té on reposar el cap. 59 A un altre li digué: --Segueix-me. Ell respongué: --Senyor, deixa'm anar primer a enterrar el meu pare. 60 Jesús li contestà: --Deixa que els morts enterrin els seus morts; tu vés i anuncia el Regne de Déu. 61 Un altre li digué: --Et seguiré, Senyor, però primer deixa'm anar a dir adéu als de casa meva. 62 Jesús li va respondre: --Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l'arada no és bo per al Regne de Déu.

La primera impressió que em fa aquest evangeli és d'un Jesús una mica dur en el seu missatge, o tot o res...em sobta. Però, de fet, mirant una mica més enllà, intueixo que ja al final dels seus dies, Jesús dóna un missatge clau: A Jesús no se'l pot seguir a mitges; d'alguna manera entenc que parla radicalment perquè seguir-lo i estimar-lo és una proposta radical. Jesús, la fe, la celebració d'aquesta fe poden ser una "activitat" més en la nostra agenda? Podem respondre al Jesús que ens toca el cor dient-li: sí,sí...ara vinc però espera que tinc un parell d'assumptes a resoldre?? Doncs, no, no podem..i en canvi, som tan fràgils i tan porucs que surten sempre aquests mecanismes de defensa que no ens deixen desprendre'ns de tot el que és superflu i que bloquegen el fet de contemplar tota la nostra vida des del seus ulls i des del seu cor. Aquest evangeli parla de vocació cristiana, d'experiència de sentir-se cridat i de desig de donar-se totalment. Veig que el nostre caminant comença molt fort..per ser la primera setmana, la reflexió està servida!


I ara...unes quantes respostes a la pregunta: I vosaltres..qui dieu que sóc??

- Jesús es mi fuerza, es mi Padre, es quién me dirige,me cuida, me ayuda,me protege. Jesús es todo.
- La encarnación del verdadero Amor.
- El germà, el caminant, el més proper. Qui em fa sentir fill d'un únic Pare.
- L'esperança
- L'eix de la meva vida.

Que Jesús ens il·lumini! Que obrim els ulls davant la seva invitació, sense pors i amb plena confiança! Un petó a tots!!

Montse