Des de la diàspora-2

Estimats!

Segona setmana d'aquesta edició "Des de la diàspora".

Hi ha setmanes en les que les paraules brollen amb facilitat, especialment quan el cor està ben alegre, ben ple...però aquesta setmana ha estat ben diferent. Ha estat, per a tots els qui estem vinculats a la Companyia de Jesús, una setmana estranya, de commoció: ens ha arribat a molts la notícia de la malaltia greu d'una persona ben estimada. I no cal publicar-ne nom ni detalls perquè sento que, en aquest moment, el més essencial no és pas informar sinó pregar.

Avui no us parlaré de l'evangeli; avui us vull parlar d'esperança, de fortalesa i de pregària.

Aquests dies pensava en aquest mail i sentia un desig molt gran de demanar-vos i convidar-vos a pregar tots en una mateixa direcció. A la nostra comunitat del Casal també hi ha qui pateix malaltia o qui acompanya la malaltia de persones properes. La malaltia ens recorda la nostra fragilitat, la nostra petitesa. Ens permet copsar, amb molta claredat, les nostres falses seguretats, les "idolatries" que seguim de forma ben esclava i que no fan altra cosa que privar-nos de l' encontre amb el Senyor, cara a cara, cor amb cor. La malaltia és una realitat que ens fa a tots exactament iguals, ningú no n'està exempt i, alhora, que poc preparats que estem per a l'acceptació, per a deixar-nos a les mans de Déu per rebre d'Ell la força, el consol, la pau.

Us vull demanar que, en la nostra diàspora, ens mantinguem ben units en la pregària per tots els qui estan patint malaltia, especialment per totes aquestes persones que coneixem i estimem tant.

Preguem per l'esperança: el Senyor no ens abandona mai. Que la limitació, el patiment, el dolor sigui viscut com un temps de gràcia; d'una proximitat tan íntima amb el Senyor que mai abans no s'hagi pogut experimentar.

Preguem perquè l'Esperit ens doni el do de la fortalesa: Als qui estan malalts, per mantenir-se en la pau interior i en el coratge de lluitar i no defallir. Als qui acompanyen els malalts, per mantenir-se en la paciència i la perseverança.

Preguem perquè la nostra pregària arribi amb força al Pare. Que el nostre clam de consol, força i esperança es faci present amb molta intensitat al cor dels qui més estan patint.

I vull recordar avui les paraules de Sta. Teresa: " Nada te turbe, nada te espante. Quién a Dios tiene nada le falta. Sólo Dios basta"....senzillament, impressionant. Tan fàcil d'escriure, i tan difícil d'aplicar i de creure amb radicalitat!!

Germans, iniciem junts la nostra pregària, cadascú des d'allà on sigui...jo crec en la força de la pregària. I vosaltres? I que Déu ens ajudi!

Un petó!

Montse