Des de la diàspora-5

Estimats!

Cinquena setmana en diàspora! Demà els del CIM acaben els seus campaments i també m'han arribat notícies que el camp de treball d'Almería funciona genial. Quanta vida, quanta activitat i amb quina força seguim escampant el missatge de Jesús per tot arreu! I és que Jesús no fa vacances!! I nosaltres tenim a les nostres mans la seva invitació de portar el seu nom per tot arreu. En aquest sentit, aquesta setmana hem celebrat Santa M.Magdalena ( 22 de juliol); la dona que no va abandonar mai Jesús i que va restar al seu costat en tota la seva Passió. Que la fidelitat d'aquesta dona ens inspiri a tots.

I aquest diumenge: Sant Jaume, apòstol que va ser present en moments ben cabdals de la vida de Jesús. Felicitats a tots els qui demà celebreu el vostre sant!

I ara l'evangeli del dia és Mt,20,20-28:

20 Llavors la mare dels fills de Zebedeu va anar amb els seus fills a trobar Jesús i es prosternà per fer-li una petició. 21 Jesús li preguntà:
--Què demanes?
Ella li respongué:
--Mana que aquests dos fills meus seguin en el teu Regne l'un a la teva dreta i l'altre a la teva esquerra.
22 Jesús contestà:
--No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo he de beure?
Ells li responen:
--Sí que podem.
23 Jesús els diu:
--Prou que beureu la meva copa, però seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir: hi seuran aquells per a qui el meu Pare ho ha preparat.
24 Quan els altres deu ho sentiren, es van indignar contra els dos germans. 25 Jesús els cridà i els digué:
--Ja sabeu que els governants de les nacions les dominen com si en fossin amos i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. 26 Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, 27 i qui vulgui ser el primer, que es faci el vostre esclau; 28 com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom.

En aquest passatge,Jesús anuncia la seva Passió i dóna un missatge ben clar a tots els qui es trobaven amb ell. Imaginem que fóssim nosaltres els qui ens trobéssim en aquesta escena: "qui vulgui servir que es faci el vostre servidor...qui vulgui ser el primer, que es faci el vostre esclau". Estaríem disposats a posar-nos d'aquesta manera els uns al servei dels altres? Seríem tan dòcils davant tot el que podria suposar donar-ho TOT?

M'agraden molt dues idees d'aquest passatge. La primera: "no sóc jo qui ho ha de concedir, sinó el Pare". Quantes vegades ens pensem que som nosaltres els qui hem escollit seguir Jesús. Quantes vegades hem pensat que donant-nos a la nostra comunitat, a les catequesis, al testimoniatge, als camps de treball, a les pasqües...ens estem guanyant el cel! I, en canvi, el gran misteri és que nosaltres no fem pas res de res. Déu mateix és qui ens ha donat el temps, el lloc, la vida, els dons, la flama de la fe, una crida a la que volem respondre però no som pas res i res és mèrit nostre. Déu ens porta de la mà. Som el que d'Ell hem rebut. I res més.

La segona idea: " qui vulgui ser el primer, que es faci el vostre esclau". A priori, la paraula "esclau" és ben colpidora. Però, de fet, des d'aquest esperit de SER EL QUE D'ELL HEM REBUT, l'esclavatge no és altra cosa que la donació màxima, el lliurament del cos, del cap, de l'ànima, de la vida. El tot per al meu Senyor. I, des d'aquest vessant, el terme "esclau" pren una nova dimensió; perquè fer-se esclau és tastar la proximitat del Regne, és deixar-se fer amb tanta generositat i gratuïtat que no es pot experimentar altra cosa que l'Amor en majúscula i l'agraïment per tot allò rebut. Ja ho deia Sant Ignasi: Preneu, Senyor, i rebeu tot el que sóc i posseeixo. Vós m'ho heu donat. A Vós, Senyor ho torno. Que així sigui!

I ara, més testimonis de la nostra comunitat responent la pregunta: I vosaltres, qui dieu que sóc?

- El Fill de Déu, fet home, que ens mostra el camí i ens ajuda a anar-lo fent dia a dia.

- Ets Aquell que m'il·lumina cada dia, m'escolta, m'acull, m'acompanya i em perdona.

- És el qui em fa viure la vida cada dia més intensament.

- Tu para mi lo eres todo; mi consuelo; mi alegría; la razón por la que sigo adelante a pesar de mis faltas, por la que me levanto después de tantas caídas y fracasos. Mi paz y alegría.

- El meu far.

- El motor de la meva vida. La força de l'Esperit.

Que Jesús, a través de Sant Ignasi, ens ensenyi a ser servidors!!! Agraïm aquesta setmana al Pare tot el que d'Ell ens ha estat donat.

Un petó!

Montse