Des de la diàspora-3

Estimats!

Tercer diumenge en diàspora! Avui els nostres germans del CIM han marxat ben d'hora al matí per iniciar els campaments: esperem i desitgem que els vagi tot molt bé! Que sigui per a ells un temps de trobada amb Déu a través de la bellesa de la natura.

Tenim també el Llorenç Puig i l'Alexis Bueno en terres africanes, al Txad, terra ben estimada per a molts dels qui som al Casal i on hi ha el Robert Nguewadjim que va venir a visitar-nos a la missa del Gall. I també un grupet al camp de treball d'Almería.També per a tots ells i per als joves que els acompanyen el nostre desig d'una estada ben maca, regeneradora, de trobada amb Déu a través dels rostres dels qui pateixen pobresa, guerra, dificultats.

D'altres potser han iniciat el seu període de vacances, en família o amb amics. Que el temps de descans sigui també moment de trobada amb Déu a través del silenci i la pau.I d'altres potser segueixen treballant. Que posem a les mans de Déu les nostres ocupacions laborals per esdevenir testimonis del Crist en tot allò que fem.

Segur que em deixo gent i projectes d'estiu ben interessants! Si voleu afegir comentaris al blog per ampliar, afegir...sentiu-vos ben convidats!! Jo inicio però això és de tota la comunitat!

I ara, l'evangeli del dia:

Lc 10,25-37

25 Un mestre de la Llei es va aixecar i, per posar a prova Jesús, li va fer aquesta pregunta:
--Mestre, què haig de fer per a posseir la vida eterna?
26 Jesús li digué:
--Què hi ha escrit en la Llei? Què hi llegeixes?
27 Ell va respondre:
-- Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb totes les forces i amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix.
28 Jesús li digué:
--Has respost bé: fes això i viuràs.
29 Però ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús:
--I qui són els altres que haig d'estimar?
30 Jesús va contestar dient:
--Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d'uns bandolers, que el despullaren, l'apallissaren i se n'anaren deixant-lo mig mort. 31 Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l'altra banda. 32 Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l'home i passà de llarg per l'altra banda.
33 »Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d'ell, el veié i se'n compadí. 34 S'hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l'hostal i se'n va ocupar. 35 L'endemà va treure's dos denaris i els va donar a l'hostaler dient-li:
»--Ocupa't d'ell i, quan jo torni a passar, et pagaré les despeses que facis de més.
36 »Quin d'aquests tres et sembla que es va comportar com a proïsme de l'home que va caure en mans dels bandolers?
37 Ell respongué:
--El qui el va tractar amb amor.
Llavors Jesús li digué:
--Vés, i tu fes igual.

L'homilia que he sentit avui , referent a aquest evangeli, parlava de compassió per als més desvalguts. Seguir el Crist vol dir viure totalment atent i lliurat a aquells qui més necessiten. Els abandonats de tot i de tothom. I així és! Però a mi em crida més l'atenció un altre aspecte que el capellà d'avui no ha citat en la seva homilia:

El qui s'atura a atendre l'home malferit és un samarità. Han passat de llarg un sacerdot i un levita. Han passat de llarg els qui són "oficialment" correctes i justos amb la Llei; els qui compleixen, els qui parlen de Déu, els qui teòricament, s'haurien d'haver aturat per ser coherents amb allò que representen o que prediquen.I, sorprenentment, s'atura el samarità; l'home que també ha patit una certa exclusió, l'estrany, el que no acaba de ser acollit ni respectat.

Jo, sincerament, sempre he pensat - i així ho dic als meus amics- que parlar és molt fàcil però que actuar i viure coherentment amb allò que diem...ja no ho és tant!! Quina lliçó tan preciosa que ens dóna el samarità. Ell no parla de la Llei, ni de Déu però sap aturar-se perquè va per la vida amb una actitud ben diferent a la que mostren els altres personatges. Ell no va només "veient" el que passa al seu voltant. Ell contempla, mira a fons i descobreix alguna cosa més profunda. Ell veu la necessitat de l'altre, el desconsol, el patiment. I la seva mirada, i els seus braços es converteixen en la mirada de Déu i en els braços de Déu!

La pregunta d'avui és, doncs: Com és la meva mirada? Parlo de Déu, sóc formalment correcte, compleixo, vaig a missa al Casal, em declaro cristià i, en canvi, no veig absolutament res?? O els meus ulls, els meus braços, el meu cos sencer es mou perquè Déu habita en ell? Ale. Reflexió servida.

I ara, unes quantes frases més d'aquella pregunta de la darrera missa: I vosaltres, qui dieu que sóc jo? (per a fer-ne pregària, si us ajuda)

- Tú eres el camino, la verdad y la vida.

- Amor, pau, bondat, tendresa, confiança.

- El nostre cor.

- Tu ets aquell qui habita en l'altre.

- Jesús és el meu tot.

- Ets el Senyor!! El meu Senyor!!

I, una coseta més!!! En la línia de la diàspora-2....m'arriba un suggeriment per tal que la nostra pregària per als malalts sigui per intercessió del P.Pedro Arrupe. Seguim units, doncs, en aquesta pregària intensa que els del Casal i tants d'altres estem fent per demanar que un miracle sigui possible.

Un petó!!

Montse