Des de la diàspora-4

Estimats!

Quarta setmana en diàspora!!! Ja fa un mes que celebràvem la darrera missa al Casal . Poc a poc, es va buidant la ciutat; la calor es fa cada dia més intensa i més feixuga. El ritme es va fent cada volta més lent...tot plegat, anunci del merescut temps de descans.

Ahir vam acabar la jornada amb la notícia de l'accident al Tibidabo. Una adolescent que no va sobreviure a l'impacte i uns altres dos que es debaten entre la vida i la mort. Per quanta gent aquest període d'estiu ja no és ni serà un espai d'oxigenació, d'agafar forces per recomençar de nou? La vida és tot un misteri i tot el temps que tenim és ja un temps regalat. Preguem per aquestes famílies que ara pateixen tant i visquem en l'agraïment profund d'aquest do tant immens de la vida que Déu ens dóna cada segon que passa.

I ara....l'evangeli del dia!

Lc 10,38-42

38 Mentre feien camí, Jesús va entrar en un poble, i l'acollí una dona que es deia Marta. 39 Una germana d'ella, que es deia Maria, es va asseure als peus del Senyor i escoltava la seva paraula. 40 Marta, que estava molt atrafegada per poder-lo obsequiar, s'hi va atansar i digué:
--Senyor, ¿no et fa res que la meva germana m'hagi deixat tota sola a fer la feina? Digues-li que em vingui a ajudar.
41 El Senyor li va respondre:
--Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, 42 quan només n'hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part, i no li serà pas presa.

Estic pensant que la lectura més ràpida que em suscita aquest passatge és dir que l'activisme i les urgències es fan perdre de vista el més important: escoltar Jesús. Sembla, a priori, que la reacció de Maria és ben oportuna. Però no em quedo gens tranquil·la amb aquesta interpretació. Marta i Maria ( potser eren les germanes de Llàtzer?) actuen de forma aparentment oposada.

Marta es mostra neguitosa, imparable en el desig de servir i atendre Jesús. Es dóna totalment a Ell per a millor servir i millor estimar. Però és Marta qui acull Jesús a casa seva.

Maria es col·loca als peus de Jesús, disposada a escoltar-lo. Es mostra disposada a rebre.

I Jesús tracta Marta molt afectuosament recordant-li que la millor part és la que ha triat Maria, malgrat el desconcert de Marta enfront la seva germana.

Trobo aquesta escena absolutament preciosa. I el que penso és que Jesús no li diu pas a Marta que ella estigui fent malament! Només li recorda el que és millor. I viure ESCOLTANT Jesús i DESITJANT REBRE d'Ell la seva força, el seu Esperit és el centre, la font única en la que podem saciar-nos. Maria tria aquesta part...però Marta és la que acull Jesús a casa i la que dóna el seu TOT per tal que Jesús es senti estimat, atès, cuidat...feliç.

Aquestes dues noies ens estan parlant a cadascú de nosaltres perquè ens parlen de REBRE i de DONAR. Primordialment, crec que se'ns diu que el nostre punt de sortida hauria de ser el REBRE: "Jesús, què em demanes? què esperes de mi? en què et puc servir? Per què m'has escollit? per què m'estimes tant?"

I, en segon lloc, des d'aquesta font primera, ens cal DONAR: " Quina actitud tinc envers els altres? Com sóc professionalment? Amb quina cura i delicadesa tracto els altres? Quin compromís tinc amb el meu món? A nivell social, polític, associacionisme, pastoral?"

Segurament, Marta i Maria ens estan convidant a viure des d'aquests dos vessants: rebo Jesús a la meva vida. M'aturo per escoltar-lo, al seus peus, amb un desig de fons que espera únicament escoltar la seva veu i sentir el seu amor. Em dono totalment als altres, impulsat per aquest Jesús que em parla i em demana ser testimoni seu en el món.

I potser...quan més rebem, més serem capaços de donar i quan més donem, més experimentarem el Regne rebut a mans plenes.

I ara.....uns quants testimonis més de la darrera missa del Casal:I vosaltres...qui dieu que sóc jo?

- Vull que siguis el centre del meu cor!

-M'agradaria que fos el motor de la meva vida i intentaré que sigui així.

- El meu acompanyant fidel, que m'estima en tot lloc i en tot moment.

- L'esperança; un motiu per seguir creient que un altre món és possible. "En tot servir i estimar"

-L'home que va viure a fons l'amor de Déu. El mestre que m'acompanya i en guia. L'amic incondicional. L'amor fet home.

-Nuestro hermano mayor, de nuestro Padre. "Lo que hagáis a cualquiera de vosotros me lo estáis haciendo a mi"

QUE APRENGUEM DE MARIA A REBRE I ESCOLTAR JESÚS POSANT-NOS ALS SEUS PEUS. QUE APRENGUEM DE MARTA A DONAR-NOS TOTALMENT I A SERVIR GENEROSAMENT.

Un petó a tots!

Montse