Informe missa dia 16 octubre

Estimats!

Ahir, a l'Eucaristia del Casal, vam celebrar la vida! Inauguració oficial del curs 2010-2011, motiu de joia, de celebració, de visualització de la moltíssima vida i activitat que hi ha al Casal. Ahir hi érem tots. I alguns que no van poder ser-hi ens van fer arribar missatges de comunió amb nosaltres i amb la nostra celebració.

Al bell mig de l'estiu hi ha una nit màgica en la que es produeix un fenomen meravellós: les llàgrimes de Sant Llorenç. Si heu tingut l'oportunitat de veure-ho ( normalment des de l'alta muntanya), sabreu que enmig de la foscor de la nit, el cel s'omple d'estels fugaços que avancen d'un costat a l'altre trencant, de forma sorprenent, tota la foscor. Avui pensava que la missa d'ahir va ser una mica això. Enmig de la foscor d'un món tan necessitat de valors, de fe, de vocació, d'espiritualitat, la nostra celebració va ser un festival d'estels que il·luminen i que tenen la força d'omplir de llum tota foscor i d'arribar a tot arreu. La Resurrecció del Crist és l'estel que ens precedeix, en Ell som comunitat viva disposada a irradiar, a moure's sense vacil·lació en la foscor. Res no ens espanta perquè d'Ell ens ve l'ajuda i així ho vam escoltar en el preciós salm de la celebració d'ahir. Donem gràcies a Déu perquè ahir tots ens vam moure per fer-nos presents a la comunitat: jesuïtes, comunitats, Consell de Casal, monitors de Joves Loiola (catequistes de Confirmació i monitors de l'ESO), CIM, Espai Ignasià, Coordinació del Casal, famílies, Universitaris Loiola...i potser encara em deixo algú!! I també un bon grup de nois i noies de 3r i 4t ESO que acabaven les seves 24 Hores...ben esgotats i, alhora, amb la satisfacció d'haver participat en una proposta, que es fa des de Joves Loiola, als joves d'aquesta franja d'edat per convidar-los a seguir i descobrir Jesús en les seves vides a través del nostre Casal. "Al Casal, unim mans" era el lema de l'edició d'enguany. Em sembla just felicitar, des d'aquest blog, a tot l'equip de monitors de JL ( grup ESO) per aquesta iniciativa i per l'esforç, dedicació i vocació que comporta.

I aquí va l'informe d'ahir.

PREVERES: Alexis Bueno ( presidint), Llorenç Puig, Francesc Padrosa, Pare París i Joaqui Salord ( concelebrant). Per cert, li donem la benvinguda al Joaqui que ajudarà al Lau en la consiliaria de la Berchmans.Benvingut a casa nostra, Joaqui!

SÍMBOL: seguim amb el fil conductor de la fossa en la que ahir vam afegir la frase: "Fes-me justícia".

MÚSICS: Xavi Casanovas ( trompeta), Luis Jordà ( saxo), Victor Jordà ( bateria), Alex Miralles ( violoncel), Xavier Fernàndez, Ignasi Queralt, Tomàs, Eugènia Alsina ( guitarres) i una servidora als cants.

HOMILIA: El lema de tot el temps litúrgic que estem celebrant en aquests dissabtes és "Trobarà fe a la terra?". Això és el que tenim escrit- en unes lletres bem grans, damunt la fossa. I això és el que ahir vam escoltar a l'evangeli. S'acaba l'any litúrgic. A finals de novembre iniciarem l'Advent i l'Evangeli, de nou, ens tornarà a dir: Jesús és a punt d'arribar, vol ser entre vosaltres, té alguna cosa a dir-vos a cadascú de vosaltres. Em sembla que la pregunta de l'evangeli d'ahir és una pregunta que s'adreça a cadascú de nosaltres. Aquell que està a punt de venir de nou...trobarà fe en tu? Jo no sé a vosaltres...però a mi, la pregunta em tensiona. Perquè la fe la té aquell que ha experimentat la salvació ( recordeu l'homilia del dissabte passat?), aquell que - com el leprós- retorna a Jesús perquè es descobreix tan necessitat de Déu i tan pobre al seus ulls que no pot fer altra cosa que abaixar els ulls, obrir les mans i disposar-se a tot per Ell. Té fe aquell qui es posiciona al costat de la fossa dels qui primer es despullen de tantes superficialitats, seguretats, de petits o grans déus que portem a dins. Té fe aquell qui és capaç de mirar Jesús i descobrir que, en la seva mirada, hi ha les mirades de molts que viuen al fons de la fossa: els pobres, les dones i nens violats, els miners de l'Àfrica que són oblidats del món, els mutilats per les mines de Cambotja. Tenir fe és creure que Déu fa sortir de la fossa el qui es troba més al fons, més a les fosques....com l'estel fugaç que corre d'un costat a l'altre cercant irradiar on més solitud i silenci hi ha. Tenir fe és agenollar-se i pregar enmig de la nit fosca, enmig de la consciència de saber que sóc per a Ell i em dec a Ell. Per tant, dit tot això....jo resto emmudida davant la pregunta i aixeco, alhora, un clam per demanar-li al Senyor que em doni aquesta fe.

Que el curs que ahir vam inaugurar sigui, doncs, una explícita resposta per part de tots a la seva pregunta: trobarà fe al Casal? Pregunta més que suficient per fer-ne pregària aquesta setmana.

Un petó!

Montse