diumenge, 31 d’octubre del 2010

Informe missa dia 30 octubre

Estimats!
El cap de setmana llarg no ha estat impediment per tornar a reunir la nostra comunitat en una celebració de l'Eucaristia que ha convocat força gent. I sempre tenim alguna novetat que no és altra cosa que un indicador ben evident de comunitat viva que creix, comunitat en la que moltes persones va trobant el lloc en el que poden aprofundir i avançar en el seu camí de fe. I quina és la novetat, doncs? El grup de joves de 4t ESO i Batxillerat que han decidit fer un pas més en el seu compromís i encetar un itinerari de vida de grup, centrant-se en l''Evangeli, l'acció social i el servei a la comunitat del casal. Aquests joves van ser acollits, per primera vegada, en la proposta de les 24 Hores que convoca nois i noies de 3r i 4t ESO...i sembla que aquesta llavor va donant els seus fruits! Que interessant i que inspirador que resulta veure com es va gestant, ara ja concretament, un itinerari en el que, a partir dels 14-15 anys, els joves poden anar trobant espai de formació, pregària, acompanyament, celebració i servei. Que el Senyor inspiri i acompanyi el seu camí i sigui també inspirador per a les persones que estan assumint, ben vocacionalment, el seu acompanyament.
I aquí l'informe!
PREVERE: Alexis
SÍMBOL: A la fossa vam afegir les paraules " Murmuraven contra Jesús" ( a l'esquerra) i "Avui ha entrat la salvació"( a la dreta).
MUSICS: Xavi Casanovas( trompeta); Xavier Fernàndez, Mercè Garí i Albert Mitjans (guitarres) i M.Àngels Melgosa ( dirigint cants)
HOMILIA: Al llarg d'aquest temps ordinari en el que ens trobem ara no hem deixat de fer referència a aquesta fossa que tantes vegades ens separa del Crist. Una fossa que nosaltres mateixos fem fonda, impossible de travessar o de sortir-ne. Nosaltres solets, aferrats a tantes comoditats, esclavitzats per la nostra ben minsa capacitat d'estimar i perdonar cavem una fossa que ens separa de Jesús...i no sabem on anar..i Déu sembla tan llunyà de vegades. Però només ho sembla! Perquè, en realitat, Déu és amb nosaltres. En tot cas, som nosaltres els qui ens entestem en mirar en una altra direcció! L'Evangeli d'avui és, en aquest sentit, una bona notícia: És possible sortir de la fossa! I el nostre mirall és, avui, Zaqueu: el pobre home que té tota la riquesa, benestar i poder que vol i, en canvi, està ben sol, ben trist. Que rics podem ser en tantes coses i, en canvi, com podem sentir-nos ben al fons de la fossa!
I jo m'imagino la sensació que un deu tenir al fons d'una fossa: quanta solitud! quanta foscor i desànim. Per molt que cridis ningú no et veu ni et sent. Ets al món però no comptes per al món. I aleshores, apareix Jesús, enmig de la multitud, i veu tota la gent reunida però MIRA Zaqueu. Només Jesús posa la seva mirada en ell i li diu "baixa de pressa". Jesús no està per perdre el temps. Reconeix el qui se sent desvalgut. Rescata el qui es troba a la fossa. I Zaqueu s'adona que Jesús coneix perfectament qui és ell, a què es dedica..la seva mediocritat..I el crida pel seu nom, i el mira i vol estar amb ell. Absolutament meravellós! La mirada de Jesús, la seva crida tan personal renova Zaqueu i il·lumina la seva foscor i li dóna forces per canviar! "Avui ha entrat la salvació"...Així és!
En el fons, Zaqueu experimenta quelcom novedós: saber-se estimat, malgat tot. I aquesta és la bona notícia d'avui. A Jesús no cal explicar-li massa coses de la vida i del fons de cadascú. Ja ho sap tot! I tot vol dir també allò que voldríem maquillar i camuflar una mica.No existeix la disfressa que amagui a Jesús l'autèntica veritat de cadascú de nosaltres. I Jesús ens mira, ens crida pel nom i vol entrar a casa nostra. Ens estima!!!! Hi ha algú que pugui sobreviure sense ser estimat? Sabrem fer, com Zaqueu, un gir en la nostra vida? Sabrem acceptar que el perdó i l'amor de Déu és incomparablement més gran que qualsevol cosa imaginable? Sabrem abandonar-nos a Jesús ben dòcilment com va fer el nostre estimat P. París que dijous lliurava la vida al Pare? D'ell recordem també avui una mirada: la que mostra un amor incondicional de Déu per a tots. El tindrem ben viu en la nostra memòria!
POST MISSA: un grup de joves van allargar la nit amb uns jocs que el grup de responsables havien preparat.
Que descobrim la mirada de Jesús en tantes mirades que ens envolten cada dia! Que reconeguem la nostra petitesa perquè, des del silenci, escoltem com Jesús ens crida pel nostre nom. Que la mirada i la veu de Jesús transformi les nostres vides!
Una abraçada!
Montse

3 comentaris:

  1. EL Pare París concelebrava amb nosaltres a la missa d'inauguració del curs al Casal fa ben poc. Pregui per aquesta comunitat que va fent camí!

    Alexis

    ResponElimina
  2. I en tenim algunes imatges ben precioses. Un bon record!

    ResponElimina
  3. Hola Montse, està molt bé aquest espai! Us heu plantejat la possibilitat d'afegir-vos a la blocsfer cristiana (www.focnou.cat)? És un "pal de paller" de blocs cristians a catalunya on també hi participa el Marc Vilarassau sj penjant les seves homilies, o el bloc de joves de la parròquia de st ignasi (Lleida), el bloc de l'Eduard López sj... per part meva us hi animaria. Una abraçada
    eloi

    ResponElimina