Informe missa 1 octubre de 2011

Estimats,

La nostra comunitat comença a  agafar ritme de nou.Ahir, primer dissabte de CIM i l'anunci de la inauguració oficial del curs que serà el proper dissabte dia 8 d'octubre. Aquí en teniu l'informe:

PREVERE: Alexis Bueno i Luis Muñoz (diaca)

FIL CONDUCTOR.Seguim amb el nostre lema "Per a mi, viure és Crist" que ens recorda que el Crist ens envia i ens crida en tots aquells que més pateixen; aquells que es troben en la nostra ciutat tan plena de vida, de llum i, alhora, tan fosca per a moltes persones. Ahir, la Inés ens parlava de la Diana, una dona que ha estat mare mentres complia condemna  a la presó.

MÚSICS: Jóse, Xavier, Genís, Albert a les guitarres, Luis  al saxo, Victor a la bateria, Cris al violí i una servidora als cants.

LECTURES:

Is 5,1-7
1 Deixeu-me cantar una cançó en nom del meu amic. És la cançó del meu amic i de la seva vinya: El meu estimat tenia una vinya en un turó molt fèrtil. 2 Va remoure la terra, tragué les pedres i va plantar-hi ceps triats. Al bell mig hi construí una torre de guardia i va excavar-hi un cup. N'esperava bon raïm, però ha sortit agre. 3 Doncs bé, gent de Judà i Jerusalem, feu de jutges entre jo i la meva vinya. 4 Què més podia fer que no li hagi fet? N'esperava bon raïm; per què surt agre? 5 Ara, doncs, us faig saber què faré amb la meva vinya: n'ensorraré la paret perquè la puguin esbrotar; li derrocaré la tanca i que la gent la trepitgi. 6 La convertiré en terra erma: no l'esporgaran ni la cavaran, hi creixeran espines i esbarzers. Manaré als núvols que no li donin mai més pluja. 7 La vinya del Senyor de l'univers sou vosaltres, poble d'Israel. Vosaltres, gent de Judà, éreu la seva plantació predilecta. El Senyor n'esperava justícia, i pertot veu injustícies; volia misericòrdia, i tot són misèries.

Fl 4,6-9

6 No us inquieteu per res. En tota ocasió acudiu a la pregària i a la súplica i presenteu a Déu les vostres peticions acompanyades d'acció de gràcies. 7 I la pau de Déu, que sobrepassa tot el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist.

8 Finalment, germans, interesseu-vos per tot allò que és autèntic, respectable, just, pur, amable, lloable, tot allò que sigui virtuós i digne d'elogi. 9 Poseu en pràctica allò que de mi heu après i rebut, vist i sentit. I el Déu de la pau serà amb vosaltres.

Mt 21,33-43

33 »Escolteu una altra paràbola: Hi havia un propietari que va plantar una vinya, la va envoltar d'una tanca, hi va excavar un cup i va construir-hi una torre de guàrdia . Després la va arrendar a uns vinyaters i se'n va anar lluny. 34 Quan s'acostava el temps de la verema, envià els seus servents als vinyaters per rebre'n els fruits que li corresponien; 35 però els vinyaters van agafar els servents, i a l'un el van apallissar, a l'altre el van matar, i a l'altre van apedregar-lo. 36 Novament els envià altres servents, més nombrosos que els primers, però els van tractar igual. 37 Finalment els envià el seu fill, tot dient-se: "Al meu fill, el respectaran." 38 Però els vinyaters, en veure el fill, es digueren entre ells: "Aquest és l'hereu: vinga, matem-lo i quedem-nos la seva heretat!" 39 L'agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar.

40 »Quan vingui l'amo de la vinya, què farà amb aquells vinyaters?

41 Li responen:

-Farà morir de mala manera aquells mals homes i arrendarà la vinya a uns altres vinyaters que li donin els fruits al seu temps.

42 Jesús els diu:

-¿No heu llegit mai allò que diu l'Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal. És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se'n meravellen.

43 »Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el faci fructificar. 44 Tothom qui caigui sobre aquella pedra quedarà trossejat, i aquell sobre qui la pedra caigui quedarà fet miques.

CATEQUESI INFANTIL: La idea que es va treballar a la catequesi És que Déu ens dóna “la vinya de la nostra vida” per projectar-la sobre els altres, no per tancar-nos en nosaltres mateixos. HEM DE SER ACOLLIDORS amb les persones que s’acosten a la nostra vinya i, de la mateixa manera que Déu ens estima sense límits , donar-los el millor de nosaltres.

HOMILIA: La pregunta d'aquesta setmana és: vull donar el fruit? Estem resseguint el final de la vida de Jesús i resseguim, també, aquests textos forts, directes, contundents en els que se'ns fa palès que la qüestió de fons és anar a la vinya o no anar-hi. El tema segueix essent que la proposta de Déu massa sovint provoca el rebuig dels homes. I aquesta setmana, aquest rebuig se'ns mostra en una altra de les seves cares. Podem acceptar la proposta de Deú i anar a la vinya: "Senyor, em sento cridat al món, a la meva ciutat per treballar pel Regne"..i, aleshores, poc a poc, podem perdre de vista que és a Ell a qui li devem tot, a Ell a qui li hem de retornar amb escreix el que hem rebut..i es va enquistant en el nostre cor el sentiment que l'obra de la vinya és la meva obra; que els fuits obtinguts són per a al meu benefici, per a la meva glòria, per al meu poder i la meva ànsia de ser reconegut, admirat. L'Alexis ens posava l'exemple dels pares amb els seus fills: que fàcil és sentir-se propietari de la vida que un ha engendrat i, en canvi, és una vida regalada i donada al món gratuïtament. Vaig sentir una vegada, un pare que deia: "no deixem un món millor als nostres fills; deixem uns fills millors per  seguir construint  el món". Però nosaltres, tan porucs i tan insegurs, ens entestem en voler marcar el nostre territori, ens sentim cofois quan les nostres bones obres són lloades públicament, ens irritem quan no ens agraeixen allò que hem fet amb esforç, amb qualitat. Quantes vegades cerquem la lloança a la nostra pròpia persona enlloc de lloar només el Crist. Potser comencem a llaurar les nostres vinyes ermes demanat al Pare que ens acompanyi, ens ajudi, ens consoli..i quan detectem els primers fruits ens comença a temptar el desig de retenir-los, de signar-los amb la nostra empremta, de segellar-los amb els nostre propi nom quan l'únic nom hauria de ser el del Crist. No matem nosaltres també, com feren aquests vinyaters, l'enviat de Déu? No ens afegiríem avui a les multituds dels qui cridaven "crucifiqueu-lo!"?

Déu espera el nostre fruit.És seu! No és pas nostre! Ens ha confiat la vinya. I aquesta vinya té molts noms: el Casal Loiola, la meva comunitat, els meus fills, els pares grans, el malalt que tinc a la vora, el company de feina...qui no sap, si mira una mica a fons, quines són les seves vinyes? Són les darreres paraules de Jesús. Hi ha una urgència. Volem o no volem anar a la vinya? Volem o no volem treballar-la, cansar-nos, recollir-ne el fruit i donar-ho tot al Pare? Perquè al final, hi ha una certesa molt clara: "la pedra que rebutjaven els constructors, ara corona l'edifici". Nosaltres escollim si rebutgem el Crist o no. I se'l pot rebutjar encara que participem de moltes eucaristies, de moltes comunitats, de molta pregària..el rebutgem si tot això ho vivim com a mèrit propi i si no ens empeny a revertir-ho en la construcció del Regne.

La pregària que la Marta ens ha llegit després de la comunió pot ser, aquesta setmana, una bona proposta per buidar el que embruteix el nostre interior i omplir-lo completament d'un Crist que ens crida, ens envia i ens espera amorosament amb els braços oberts.

LA PAU DE DÉU GUARDARÀ ELS VOSTRES CORS I ELS VOSTRES PENSAMENTS

Avui em pregunto ¿on queden les paraules"sigui la pau amb vosaltres" enmig d'aquest món ple de violència? Senyor, quanta pau necessitem !!!

Pare, ajuda'm a ser testimoni de la teva pau, vull escampar-la arreu, allà on vaig cada dia: a la feina, a la comunitat, amb la família, amb els amics.

I ara, ja sé que em posaràs deures, com sempre. Em diràs que el primer que cal és que aconsegueixi serenor i pau interior. Cuidar que el meu cor estigui en pau.

Intento trobar aquesta pau dins la meva agitada agenda plena de reunions, activitats i compromisos. A vegades, potser massa sovint, no me'n surto i guanyen les presses, les angoixes, i l'estrés...malgrat que saps com m'omple tot el que faig.

I en aquests moments, quan no tinc pau, quan vegis que em despisto i m'oblido, necessito que em recordis que he de guardar un forat enmig de tanta activitat per la pregària gratuïta i agraïda, per assaborir internament tanta vida.

Senyor, que aquell que em conegui, vegi en mi una persona "de pau": algú que suma i no resta, algú que facilita enlloc de posar pals a la roda, algú que crea bon ambient, que amb optimisme i bon humor ajuda a fer veure les coses bones i positives i relativitzant les negatives.....

Que la teva pau, guardi sempre els nostres cors i els nostres pensaments.

Bona setmana a tots!

Montse