Informe missa 8 octubre de 2011

Estimats,

aquest dissabte, festa gran al Casal Loiola! Missa d'inauguració de curs amb la presència de moltíssimes persones de grups diversos. Amb alguna notícia ben novedosa: el Jaume Flaquer, nou consiliari del CIM!. Inici de camí, moment per posar la mirada en algun objectiu que ens uneixi a tots en la missió i que ens faci esdevenir testimonis a la nostra ciutat en aquest curs 11/12. La Mireia ens va parlar del seu testimoni; una crida preciosa que posa nom i cognom a tantes persones que ens necessiten. Aquí l'informe:

PREVERES: Alexis Bueno, Llorenç Puig, Carles Marcet, Jaume Flaquer, Franscesc Padrosa, Quim Pons, Joaqui Salord i Xavier Morlans

MÚSICS: Xavi Casanovas ( trompeta), Victor Jordà ( bateria), Luis Jordà ( saxo), Xavi Matabosch. Carme Grimalt, Júlia Diaz i Jóse Paz (guitarres) i Roser Peyró a la direcció de cants ( que, per cert, s'afegeix a l'equip de directors de cants: Benvinguda!)

LECTURES:

Is 25,6-10a

6 En aquesta muntanya, el Senyor de l'univers oferirà a tots els pobles un banquet de plats gustosos i de vins selectes: de plats gustosos i suculents, de vins selectes i clarificats. 7 Farà desaparèixer en aquesta muntanya el vel de dol que cobreix tots els pobles, el sudari que amortalla les nacions; 8 engolirà per sempre la mort. El Senyor, Déu sobirà, eixugarà totes les llàgrimes i esborrarà arreu de la terra la humiliació del seu poble. El Senyor mateix ho afirma. 9 Aquell dia diran: «Aquí teniu el vostre Déu! Havíem posat en ell l'esperança i ens ha alliberat. És el Senyor, en qui teníem posada l'esperança! Alegrem-nos i celebrem que ens hagi salvat.» 10 La mà del Senyor reposarà sobre aquesta muntanya, però Moab serà trepitjat allà on és, com es trepitja la palla a la bassa del femer.

Fl 4,12-14.19-20

12 Sé viure enmig de privacions i sé viure en l'abundància. Estic avesat a tot: a menjar molt i a patir gana, a viure en l'abundor i a passar necessitat. 13 Em veig capaç de tot gràcies a aquell qui em fa fort. 14 Tanmateix, heu fet bé de solidaritzar-vos amb la meva estretor.19 El meu Déu satisfarà totes les vostres necessitats segons la mesura de la seva riquesa, donant-vos la glòria en Jesucrist. 20 A Déu, Pare nostre, sigui donada la glòria pels segles dels segles. Amén.

 

Mt 22,1-14

1 Jesús es posà a parlar-los novament en paràboles. Els digué:

2 -Amb el Regne del cel passa com amb un rei que celebrava el casament del seu fill. 3 Va enviar els seus servents a cridar els convidats a les noces, però ells no hi volien anar. 4 Llavors envià uns altres servents amb aquest encàrrec:

-Ja tinc preparat el meu banquet: he fet matar els vedells i l'aviram, i tot és a punt. Veniu a les noces!

5 »Però ells no en feren cas i se'n van anar, l'un al seu camp, l'altre al seu negoci; 6 i els altres agafaren els servents, els van maltractar i els van matar. 7 El rei, indignat, envià les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat. 8 Llavors va dir als seus servents:

»--El banquet de noces és a punt, però els convidats no n'eren dignes; 9 aneu, doncs, a les cruïlles dels camins i convideu a les noces tothom que trobeu.

10 »Aquells servents van sortir als camins i van reunir tots els qui van trobar, bons i dolents; i la sala del banquet s'omplí de convidats.11 »Aleshores el rei va entrar a veure els convidats i s'adonà que allí hi havia un home que no duia vestit de noces, 12 i li digué:

»--Amic, com és que has entrat aquí sense vestit de noces?

»Però ell va callar. 13 Llavors el rei digué als qui servien:

»--Lligueu-lo de mans i peus i llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. 14 Perquè molts són cridats, però pocs són escollits.

CATEQUESI INFANTS:La Myriam, l'Oriol i la Natàlia van acompanyar els infants. A la catequesi, després de llegir el text de l'Evangeli, els més petits van pintar unes vinyetes i van fer unes invitacions en les quals Jesús ens convidava a la seva festa. Després les van repartir per la Capella. Els més grans van estar parlant del que passa a les nostres festes, a qui convidem, a qui deixem fora... També vam estar parlant del que ens vol dir Jesús amb aquesta història, que Jesús estima a tothom, tan bons com dolents, i de que sovint Jesús ens convida a la seva festa i com nosaltres li diem que no. Van acabar fent una pregària demanat-li a Jesús algunes coses que necessitem per participar de la festa, de la seva Festa.

HOMILIA:Un dissabte més, l’Evangeli em descol•loca i m’interpel•la directament. Què vols de mi, Senyor? Deixo enrere la imatge de la vinya, que encara segueixo intentant localitzar..., i em trobo amb la invitació a la gran Festa de Déu. I la història d’aquell rei generós i sever alhora m’inquieta perquè no tinc clar si jo sabria estar-hi a l’alçada. Sempre dubtant de quina ha de ser la resposta correcta.

Llavors, sorprenentment, l’Alexis centra l’homilia en la figura d’aquells servents fidels donant per descomptat que nosaltres ja hi som convidats i volem assistir-hi (tot i que haurem de repensar-nos més endavant “amb quin vestit” ens hi presentarem). Per a ell, el ressò de la paràbola està avui en el repte que Déu ens llança com a comunitat perquè siguem missatgers dins i fora del Casal assumint els riscos que això comporta: ser rebutjats, menyspreats i, fins i tot, maltractats. La sala de la Festa no és encara plena i nosaltres podem omplir-la cercant “bons i dolents” més enllà de les portes, pels carrers del nostre desconegut barri, de la nostra anònima ciutat. I és llavors quan torno a fixar-me en aquelles finestres que cada dissabte anem obrint. Com d’aïllats i temorosos d’obrir-nos vivim! Quanta vida hi ha més enllà de les nostres segures i conegudes finestres! Quants germans petits per descobrir!

I tanta vida dins del Casal, tantes comunitats... el CIM, Joves Loiola, VOLPA, UL, Espai Ignasià, Berchamns, Fòrum, La Vinya, Congregació...! Som capaços de treballar ajudant-nos a crear aquest espai de creixement humà i espiritual tenint cura de les persones, de la seva fe, de les seves lluites personals? I, alhora, tots plegats, què fem cap enfora? És urgent que la nostra missió ens empenyi a sortir i, fins i tot, a arriscar cercant al carrer, al barri, a la ciutat, els nostres germans petits; tenint cura d’aquells que possiblement avui serien els amics de Jesús. El Casal Loiola ha de mantenir viva l’activitat de dins per poder donar resposta a les necessitats de fora.

Avui és dia de Festa gran al Casal! Dia de celebració, dia per deixar enrere diferències i discrepàncies, desconfiances i rancúnies; dia per compartir i descobrir tot allò que ens uneix. En definitiva, és hora ja de sumar esforços per ser missatgers fidels de la voluntat de Déu.

I, finalment, ens recorda l’Alexis les paraules que ressonaven el passat dimecres en aquesta mateixa sala quan davant de més de tres-centes persones l’Arcadi Oliveres i el José Ignacio González Faus ens animaven a creure, i a construir, que “un altre món és possible i necessari”; i és llavors quan cadascú haurà de saber quin vestit triar per presentar-se al banquet.

PREGÀRIA POST-COMUNIÓ: Molts de vosaltres heu mostrat interès per aquestes pregàries que es llegeixen cada dissabte en el moment de post-comunió. En primer lloc, dir-vos que l'autora de les pregària és la SAIDA FRANCIA, que es mereix una enorme felicitació! Són pregàries que surten del cor i que, per tant, arriben al cor. Gràcies, Saida! En segon lloc, recordar-vos que les hem anat publicant en aquests informes cada setmana. I, en tercer lloc, aquí teniu la d'aquesta setmana. Que sigui la pregària de la comunitat!

AVESAT A TOT

Estar avesats a tot... Senyor ¿cal? ¿És necessari? Em ressonen aquelles paraules que he sentit tantes vegades: "Faci’s la teva voluntat", "en les teves mans encomano el meu esperit" però que avui prenen un sentit especial. Senyor ¿no és humà desitjar amb més força la salut que la malaltia? ¿el gaudir al patiment? ¿la felicitat a la desgràcia? ¿estar bé a estar malament? No sé, Senyor, no et puc negar el que jo desitjo i el que saps que et demano en les meves pregàries. Quan arribi el patiment (que ben segur n'hi haurà i no poc), doncs ja l'acceptaré, em resignaré, i intentaré buscar la teva ajuda sense protestar gaire, però a priori... si m'ho puc estalviar... la veritat... no sóc indiferent.

I a la vegada sóc conscient que tu ens demanes l'actitud d'aquell que s'entrega totalment a Déu, aquell que s'abandona, amb la certesa i la confiança que Tu mateix el fas fort..  Avui, no et puc dir altra cosa que envejo a aquell qui té aquesta actitud, i únicament m'atreveixo a demanar-te que m'ajudis a desitjar tenir aquesta indiferència.

Senyor, tant de bo, un dia, des del nostre cor, siguem capaços de dir : A tot allò que hagi de venir... SÍ.

Una abraçada,

Yolanda Gimenez