Informe missa dia 15 octubre de 2011

Estimats!

Realment, la capella se'ns va quedant petita!! Els darrers dissabtes feien goig! Tanta gent, tants rostres d'edats i llocs diversos..impressionant! El Llorenç Puig feia un esment d'això a l'Eucaristia de dissabte. Donem-ne gràcies a Déu. Com va essent habitual en les darreres setmanes, sota el nostre lema: Per a mi viure és Crist, anem resseguint petites històries de persones a través de les que Crist mateix ens crida, ens demana, ens convida a caminar i a treballar pel Regne. Aquest dissabte, la Yolanda ens presentava el Guillem, infant que està patint una greu malaltia. Ja són uns quants noms els que apareixen a la nostra ciutat fosca; petites finestres il·luminades que ens parlen del Crist vivent ben a prop; petits senyals que ens col·loquen davant d'un semàfor en verd per tal de ser capaços de sortir carrer avall i fer-nos presents a la ciutat. Casal Loiola, arrenquem?

Aquí l'informe:

PREVERES: Llorenç Puig ( presidint), Alexis Bueno, Jon Sagastagoitia i Jaume Flaquer

MÚSICS: Luis Jordà ( saxo), Laura León i Cris Isern ( violins), Carme Grimalt, Jóse Paz, Júlia Diaz, Glória Diaz i Albert Mitjans ( guitarres) i Eulàlia Serra als cants.

LECTURES:

Is 45,1.4-6
1 Això diu el Senyor a Cir, el seu ungit, a qui ha donat la mà, per sotmetre-li les nacions i desarmar els reis, per obrir davant d'ell les portes de les ciutats, les portes que no es tancaran: 2 «Jo mateix aniré davant teu per aplanar-te les collades, per esbotzar les portes de bronze i partir els forrellats d'acer. 3 Et donaré tresors secrets, riqueses amagades; així sabràs que jo sóc el Senyor, el Déu d'Israel, que et crida pel teu nom. 4 Per amor del meu servent, el poble de Jacob, d'Israel, el meu elegit, et crido pel teu nom. T'he fet aquest honor, a tu que no em coneixes. 5 Jo sóc el Senyor, i no n'hi ha d'altre. Fora de mi no hi ha cap Déu. T'he fet prendre les armes, a tu que no em coneixes, 6 perquè tothom sàpiga, de llevant fins a ponent, que fora de mi no hi ha ningú. Jo sóc el Senyor, i no n'hi ha d'altre.

1Te 1,1-5b

1 Pau, Siles i Timoteu, a l'església dels tessalonicencs, que viu en Déu Pare i en Jesucrist, el Senyor. Us desitgem la gràcia i la pau.2 Sempre donem gràcies a Déu per tots vosaltres i us tenim presents en les nostres pregàries. Contínuament 3 recordem davant de Déu, el nostre Pare, la vostra fe activa, el vostre amor incansable i la vostra esperança constant en nostre Senyor Jesucrist. 4 Sabem, germans estimats de Déu, que ell us ha escollit, 5 perquè us vam anunciar l'evangeli no tan sols amb paraules, sinó també amb obres poderoses i tota la plenitud de l'Esperit Sant. Ja sabeu el que vam fer per vosaltres quan érem a Tessalònica.

Mt 22,15-21

15 Aleshores els fariseus van planejar la manera de sorprendre Jesús en alguna paraula comprometedora. 16 I van enviar els seus deixebles i els partidaris d'Herodes a dir-li:

-Mestre, sabem que dius la veritat i que ensenyes de debò el camí de Déu, sense deixar-te influir per ningú, ja que no fas distinció de persones. 17 Digues-nos què et sembla: ¿És permès o no de pagar tribut al Cèsar?

18 Jesús es va adonar de la seva malícia i els digué:

-Per què em poseu a prova, hipòcrites? 19 Ensenyeu-me la moneda del tribut.

Ells li portaren un denari. 20 Jesús els preguntà:

-De qui són aquesta cara i aquesta inscripció?

21 Li responen:

-Del Cèsar.

Jesús els diu:

-Doncs doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.

 

CATEQUESI INFANTS:Aquí teniu el text que van treballar amb els infants...ben maco!: Per començar, a veure si ens responeu a aquestes dues preguntes. Primera: quant temps creieu que es triga a fer bullir un ou perquè estigui cuit? (... esperar respostes...) Efectivament uns 20 minuts. I així, doncs, quant temps es trigarà a fer-ne bullir dos perquè estiguin cuits? (...és possible que més d’un respongui erròniament 40 minuts...) La pregunta tenia una mica de trampa perquè la resposta és que també es triguen 20 minuts. Segona pregunta: un pastor té un ramat de 10 ovelles i se li moren totes excepte 6. Quantes ovelles li queden ? (...és possible que més d’un respongui erròniament 4 ovelles...) La resposta és que n’hi queden 6, exactament. Oi que aquestes preguntes tenien una mica de trampa i fan que donem una resposta incorrecte?

També a Jesús li van posar moltes preguntes trampa al llarg de la seva vida, perquè volien que s’equivoqués en la resposta i així tothom es posés en contra seva. Al país de Jesús tothom tenia l’obligació de pagar impostos als romans, l’emperador dels quals era en Cèsar. Tanmateix a la gent no li agradava haver-ho de fer. Llavors li van preguntar a Jesús què pensava Ell sobre si s’havien de pagar els impostos o no. Era una pregunta trampa perquè si deia que sí, a la gent no li agradaria la resposta. I si deia que no, la gent diria que Jesús pensava que no s’havia de complir l’obligació que tenien. Escolteu com se’n va sortir, Jesús, i després en parlem. ( lectura de l'evangeli). Preguntar als nens com se’n va sortir, Jesús, de la pregunta trampa que li havien fet i quina és la frase amb la que Jesús ens ensenya com ens hem de comportar. Ha de sortir que va utilitzar la moneda, i que la frase és l’assenyalada en vermell al text de l’Evangeli.

Llavors preguntar què ens vol dir Jesús amb aquesta frase. Ha de sortir que hem de complir les nostres obligacions de cada dia: fer els deures i estudiar, creure els pares, endreçar l’habitació.... I també que hem de comportar-nos com a bons cristians: ajudar els que més ho necessiten, pregar, fer companyia als malats o als avis... )

Ara escriviu una petita pregària demanant a Jesús que us ajudi a complir una de les vostres obligacions que us costa més, i que us ajudi a fer una cosa concreta com a bons cristians. “Estimat Jesús: ajuda’m a ....”.

HOMILIA:  Jesús es veu sotmès a una pregunta que amaga una trampa impressionant. Una pregunta complexa. Una pregunta que, a priori, només té dues respostes possibles: un sí o un no. I en qualsevol de les dues respostes, hauria estat víctima d'acusacions, de crítica, de rebuig...i les coses ja no estan massa fàcils perquè en el moment que ens trobem, Jesús ja ha guanyat molts enemics. Massa gent cercant la manera de condemnar-lo. La pregunta ens la podríem fer també avui, canviant els termes, però a fi de comptes, potser ens la podem fer igual. Què li donem a Déu? Com són les nostres vides? Potser inevitablement, vivim vides un xic fragmentades, cercant la manera de respondre aquesta pregunta-trampa d'alguna forma "políticament" correcta: donem una mica al món i una mica a Déu. I intentem combinar tots els elements cercant un equilibri que ens deixi, almenys, poc neguitosos. Com viure fidels als propis valors en un món dominat per uns altres valors? L'Alexis ens posava algun exemple:Es pot ser cristià i “broker” de la borsa? Es pot especular en borsa i ser cristià?

Jesús, a la pregunta, dóna uns resposta en la que es destil·la aquest rerafons:- Retorneu al Cèsar el que és del Cèsar: doneu-li el que ell exigeix per la força. I de pas quedeu-vos vosaltres amb la vostra mentida i la vostra hipocresia, vosaltres que a més sou dels qui us aprofiteu del sistema i de la vostra amistat amb l’ocupant.No és el moment per a mi ara de proclamar la insurrecció contra el poder establert, no és el tema ara: tot sistema establert en aquest món descansa sobre una certa injustícia i incoherència.

Certament, vivim en un món que no hem fet nosaltres, dominat per molts poders, amb els seus valors... hem de treballar, hem de sostenir les nostres famílies, cal un cert ordre social, una certa lleialtat respecte del poder establert, malgrat que no tingui la legitimitat moral plena... Però no es tracta d’un “repartiment” de les fidelitats: una mica al Cèsar,una mica a Déu; una mica a la política i l’economia, al sistema capitalista i una mica a la solidaritat; una mica al món i una mica a la fe i l’espiritualitat; una mica a la realitat, una mica a l’utopia...

Quina seria, doncs, la resposta? Potser seria que donem al món el que ens exigeix, amb tot el seu pecat i la seva imperfecció i donem a Déu...TOT! I ens preguntem si en aquest donar-ho TOT, si en aquesta por de donar-ho tot sense fragmentar, sense cercar equilibris hi ha, en realitat, tot el que ens separa de Déu.

Demanem a Déu una ànima apassionada pel Regne de Déu, per la seva justícia, pel bé dels seus fills, pels pobres! El divendres es celebraven els 30 anys del CiJ, recordant testimonis com el Nepo, Arrupe, Salvat... testimonis que han viscut en la passió pels fills més despullats, per als deixats de la mà de Déu.

I, també, una vegada més, en el moment de postcomunió, una pregària preciosa de la Saida per ajudar la comunitat reunida a fer-ne text de pregària durant la setmana. Aquí està:

SEMPRE DONEM GRÀCIES A DÉU PER TOTS VOSALTRES

En la meva pregària. Senyor, sovint demano molt més que agraeixo. Et demano que m'ajudis en les meves coses i els meus neguits, que ajudis als qui més estimo quan crec que ho necessiten, et demano que ens ajudis a fer un món millor......

Avui no et demanaré res, Senyor. Senzillament tinc la necessitat de presentar davant teu molts "companys" de viatge que m'has donat de forma gratuïta i amb els qui comparteixo molta VIDA. Vull posar els seus rostres davant teu, i agrair-te tantes coses....

Gràcies per totes aquelles persones, AMICS, que saben treure el millor de mi mateixa, que amb el seu somriure em parlen del goig de viure, que amb les seves paraules em fan més suportable el patiment i m'aporten esperança.

Gràcies perquè SEMPRE hi són, perquè m'estimen incondicionalment i perquè es deixen estimar.

Gràcies per que són, per a mi, testimoni de resurrecció, perquè mitjançant ells TU em parles.

Gràcies perquè m'ensenyen a viure la vida amb clau evangèlica, m’ajuden a viure a fons i amb sentit. Gràcies perquè la meva fe es recolza i s'alimenta en la seva fe.

Gràcies perquè amb la seva presència m'ajuden a créixer, a ser millor persona... Gràcies perquè sense cap mena de dubte, sense ells, no seria la mateixa.

Gràcies perquè el meu cor vessa, ara mateix, de rostres i de noms.

Senyor, tinc la sensació de no merèixer tot aquest GRAN REGAL que m'has donat, sóc conscient que rebo moltíssim més del que dono. A vegades potser no demostro prou l'important que és per a mi.

Avui et demano, Senyor, que sigui capaç de transmetre tot aquest agraïment a cadascun d'ells, sobretot estant al costat, sempre, disposada al que calgui.

Una vegada més, Senyor, MIL GRÀCIES per tants VOSALTRES !!!!

Bona setmana a tots!

Montse