Informe missa dia 29 d'octubre de 2011

Estimats,

Iniciem la nostra eucaristia acollint i fent present les realitats del món: les revoltes a Síria i Líbia,a Espanya ja tenim 5 milions d’aturats dels quals hi ha 1,4 milions de llars on tots dos són a l’atur, la mort violenta de tres persones a València, els segrestos a Kènia, Somàlia i Mauritània.  I també el testimoni de l'Altagràcia parlant-nos d'una noia jove complint condemna a la presó. Un món increïblement necessitat de Bona Nova i esperança!!!.

Aquí l'informe:

PREVERE: Alexis Bueno

MÚSICS: Xavi Matabosch, Carme Grimalt, Albert Mitjans i Jóse Paz ( guitarres) i Montse  Puiggròs ( cants).
LECTURES:

Ml 1,14b-2,2b.8-10
14 Maleït el canalla que té bon bestiar i, per complir un vot, sacrifica al Senyor el rebuig! Jo sóc un gran rei, i tots els pobles reconeixen que el meu nom és terrible. Us ho dic jo, el Senyor.2 Si no m'escolteu, si no us hi repenseu i doneu glòria al meu nom, us enviaré calamitats. Canviaré en maledicció les vostres benediccions. Cert que en faré una maledicció, si no us hi repenseu8 Però vosaltres, sacerdots, us heu apartat del bon camí, i les vostres respostes n'han fet caure molts. Heu arruïnat l'aliança que jo havia fet amb Leví.9 Per això, també jo us omplo de menyspreu i d'humiliació als ulls de tot el poble, perquè no heu guardat els meus camins, i les vostres respostes es guien per favoritismes.10 ¿No tenim tots nosaltres un únic pare? ¿No és un únic Déu el qui ens ha creat? Doncs, per què n'hi ha que són deslleials al seu germà, profanant així l'aliança dels nostres pares?

1Te 2,7b-9.13
7 si bé, com a apòstols de Crist, us hauríem pogut fer sentir el pes de la nostra autoritat. Ben al contrari, ens vam comportar enmig vostre amb tota dolcesa, com una mare que cria i dóna escalf als seus fills. 8 El nostre afecte per vosaltres era tan gran, que estàvem decidits a donar-vos, no tan sols l'evangeli de Déu, sinó fins i tot les nostres pròpies vides. Tant us havíeu fet estimar!9 Ja recordeu, germans, les nostres penes i fatigues: per no ser una càrrega a ningú, vam treballar nit i dia, mentre us anunciàvem l'evangeli de Déu. 13 Per part nostra, donem contínuament gràcies a Déu, perquè quan vau rebre la paraula de Déu que us anunciàvem, la vau acollir no com a paraula humana, sinó com allò que és en realitat: paraula de Déu, que actua eficaçment en vosaltres, els qui creieu


Mt 23,1-12
1 Aleshores Jesús s'adreçà a la gent i als seus deixebles 2 i digué:
-Els mestres de la Llei i els fariseus s'han assegut a la càtedra de Moisès. 3 Feu i observeu tot el que us diguin, però no actueu com ells, perquè diuen i no fan.4 Preparen càrregues pesades i insuportables i les posen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure-les amb el dit. 5 En tot actuen per fer-se veure de la gent: s'eixamplen les filactèries i s'allarguen les borles del mantell; 6 els agrada d'ocupar el primer lloc als banquets i els primers seients a les sinagogues, 7 i que la gent els saludi a les places i els doni el títol de "rabí", o sigui "mestre".8 »Però vosaltres no us feu dir "rabí", perquè de mestre només en teniu un, i tots vosaltres sou germans; 9 ni doneu a ningú el nom de "pare" aquí a la terra, perquè de pare només en teniu un, que és el del cel; 10 ni us feu dir "guies", perquè de guia només en teniu un, que és el Crist. 11 El més important d'entre vosaltres, que es faci el vostre servidor. 12 El qui s'enalteixi serà humiliat, però el qui s'humiliï serà enaltit.

Catequesi infants:  “Deixa`t de disfresses”

De vegades jutgem, condemnem, establim diferències entre nosaltres i ens posem per sobre dels altres, volem ser els primers oblidant-nos de servir els altres, no som humils però………:   per seguir Jesús cal deixar-se de disfresses.                 

Aquesta és la idea que es va treballar amb els nens i nenes a la catequesi i tots ens vàrem treure les nostres disfresses i les vàrem penjar en un mural. Els més petits van colorejar una careta d’un pallasso (“la seva disfressa”) i la van enganxar al mural; els més grans van triar entre deu frases quines eren las que no corresponien a un comportament humil i calia deixar-les perquè eren disfresses (frases del estil “En sé més que tu, tinc la raó i es farà el que jo digui”) i quines frases s’adequaven als valor de la humilitat i voluntat de servei ( p.ex és el més important de l’equip, però ens ajuda a tots com un més). Aquestes darreres frases corresponien als seguidors de Jesús; les altres eren disfresses que vàrem enganxar juntament amb les caretes de pallasso.

HOMILIA: Les lectures d’avui tenen una dura advertència i crítica. A la primera lectura “ sacerdots, us adverteixo que si no feu cas de mi, si no esteu atents a honorar el meu nom un trauré el poder de beneir” i a l' Evangeli “ no feu com els mestres de la llei, perquè diuen i no fan. Preparen farcells pesadíssims i els carreguen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure’ls amb el dit”. ¿Quantes persones s’han allunyat de l’església pel mal testimoniatge que han rebut?, ¿quants escàndols estan produïts per la incoherència del que diu el que s’ha de fer, mentre ell mateix viu amb uns principis més còmodes?...Però aquestes frases només s’apliquen als sacerdots, qualsevol de nosaltres hem de viure i transmetre coherència... A tots ens poden dir: vosaltres, gent de missa, que feu grups i us trobeu cada setmana... ¿què en feu de la vostra vida?.

Per l’altra banda, trobem una gran tendresa: “ germans, entre vosaltres ens férem amables com les mares acaronen els seus fills”, poques imatges més tendres que un pare o mare amb els seus fills; comporta una estimació total, una entrega sense límits...”No només us volíem fer participar de la Bona Nova, sinó que us hauríem donat fins i tot les nostres pròpies vides”. És aquesta tendresa i entrega la que transforma, ben lluny de la asfixia d’un compliment hipòcrita (fariseus i mestres de la llei que busquen fer-se veure als primers llocs), així la Paraula pot actuar en nosaltres i expandir la Bona Nova, així estem obrint finestres d’esperança a la nostra ciutat.

Aquesta estimació i entrega total són la manera de viure on “el més important de vosaltres, ha de ser servidor vostre” i que “tothom qui s’enaltirà serà humiliat, però tothom qui s’humiliarà serà enaltit”. Per cert, es veu que “humilitat” ve de “humus”: (terra), el que camina per la terra. Doncs, ben tocant de peus a terra, ben conscients de la realitat que ens envolta, deixem actuar a Déu en nosaltres i veurem els fruits de la seva paraula!!!!.

I per ajudar-nos, una vegada ,més compartim la pregària que vam escoltar després de la comunió. Que aquesta setmana ressoni en la nostra pregària personal:

¿NO TENIM TOTS UN ÚNIC PARE?

Senyor, avui sento que em fas a mi, personalment, aquesta pregunta.

Sóc conscient que conec molt bé la resposta políticament correcte, i és clar, et dic que SÍ....però aleshores em preguntes ¿estàs disposada a viure seguint tot el que se’n desprèn? I és ara, quan intento donar-te una resposta, que el meu cor s'avergonyeix i necessita demanar-te perdó.

Perdona'm, Pare bo, per tantes vegades que m'aïllo en les meves preocupacions, els meus problemes, la meva feina, els meus somnis... sense fixar-me amb el germà que tinc al costat.

Perdona'm, Senyor, per totes aquells moments que, lluny de la fraternitat, em surt l'enveja, l'avarícia, la rancúnia... que limiten la meva generositat i no em deixen perdonar l'altre, estimar a l'altre, sentir a l'altre com el meu germà

Perdona'm, Pare, quan m'oblido que Tu ens estimes a tots per igual, i penso en fer mèrits, en competir pel teu Amor...en sentir-me superior als altres germans.

Et presento Senyor, tot el que jo sóc: la meva mirada, a cops dura i falta de tendresa cap al germà; les meves orelles, sordes al patiment dels germans que estan cridant, les meves mans, a cops mandroses i incapaces d'acostar-se a qui les necessita ; la meva boca, capaç de dir paraules feridores; el meu cor tantes vegades indiferent.... I t'ho presento perquè, desastre com són, ho acullis i estimis, ho beneexis.

SÍ, tots som fills teus, fills d'un únic Pare....¿ens ajudes a estimar-nos com a tals? I jo, et prometo que intentaré posar tot el que pugui de la meva part.

Tant de bo, Senyor, en dirigir-nos a Tu, cada dia puguem dir, a consciència, "PARE NOSTRE".

Bona setmana a tots!

Marisol Ortiz