diumenge, 23 d’octubre del 2011

Informe missa dia 21 d'octubre de 2011

Estimats,

Ahir eucaristia molt plena de gent, especialment joves que havien participat a les 24 hores!! Una proposta per a joves de 3r i 4t ESO per tal de donar a conèixer el Casal i oferir-los aquest espai com a lloc de creixement personal, espiritual i de servei als altres. Felicitats a tots els qui ho van fer possible! També ahir els del CIM havien tingut activitat tot el dia. I moltes famílies es van aplegar a una celebració de l'Eucaristia que va ser molt viscuda i molt festiva.
I també seguim amb el nostre fil conductor sota el lema "per a mi viure és Crist". Ahir un jove de les 24 hores compartia la vida d'una senyora a la que havia visitat en el voluntariat de la tarda.

Aquí l'informe!

PREVERES: Alexis Bueno i Jaume Flaquer
MÚSICS: Xavi Casanovas ( trompeta), Victor Jordà ( bateria), Luis Jordà ( saxo), Laura León ( violí), Carme Grimalt, Jóse Paz, Xavi Matabosch i d'altres..ara no els recordo a tots ( a les guitarres) i una servidora als cants.
LECTURES
Ex 22,21-27
21 »No maltractis cap viuda ni cap orfe: 22 si els maltractes i clamen a mi, jo escoltaré el seu clam 23 i, encès d'indignació, us faré morir a la guerra; llavors quedaran viudes les vostres dones, i orfes els vostres fills.24 »Si prestes diners a algú del meu poble, al pobre que viu amb tu, no facis com els usurers: no li exigeixis interessos.25 »Si et quedes com a penyora el mantell d'algú, torna-l'hi abans no es pongui el sol. 26 És tot el que té per a abrigar-se. Amb què dormiria? Si clamava a mi, jo l'escoltaria, perquè sóc misericordiós.27 »No blasfemis contra Déu ni maleeixis el cap del teu poble.

1Te 1,5c-10
5 perquè us vam anunciar l'evangeli no tan sols amb paraules, sinó també amb obres poderoses i tota la plenitud de l'Esperit Sant. Ja sabeu el que vam fer per vosaltres quan érem a Tessalònica. 6 Però també vosaltres us heu fet imitadors meus i del Senyor, acollint la paraula enmig de moltes tribulacions, plens del goig de l'Esperit Sant. 7 Així heu estat un model per a tots els creients de Macedònia i d'Acaia, 8 ja que gràcies a vosaltres ha ressonat la paraula del Senyor. I no solament a Macedònia i Acaia, sinó que la fama de la vostra fe en Déu ha arribat a tot arreu, de manera que no cal que en diguem res més. 9 Tots ells expliquen com va ser la nostra arribada entre vosaltres i com us apartàreu dels ídols i us convertíreu a Déu, per adorar només el Déu viu i veritable 10 i esperar del cel Jesús, el seu Fill, que ell ressuscità d'entre els morts i que ens alliberarà del càstig en el judici que ha de venir.

Mt 22,34-40
34 Quan els fariseus van saber que Jesús havia fet callar els saduceus, es reuniren tots junts, 35 i un d'ells, que era mestre de la Llei, per provar-lo li va fer aquesta pregunta:
36 --Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?
37 Jesús li digué:
- Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tot el pensament. 38 Aquest manament és el més gran i el primer. 39 El segon li és semblant:Estima els altres com a tu mateix. 40 Tots els manaments de la Llei i dels Profetes es fonamenten en aquests dos.

HOMILIA:  Els destinataris de l'homilia d'ahir varen  ser els joves que havien participat a les 24 hores però, en realitat, jo pensava, mentres anava escoltant, que tots en som destinataris perquè se'ns va posar davant dels ulls, amb claredat i contundència, una realitat en la que penso que tots estem immersos i, possiblement, massa capficats. Agafant el text de l'evangeli, se'n desprèn una pregunta concreta: quins són els teus manaments? Què ens cal per ser feliços? I, ràpidament, apareixen les respostes que són´"políticament" correctes: tenir amics, estimar i ser estimat, viure en pau amb tothom, que ens ajudin..i, fins i tot, els més grans podríem afegir: tenir una comunitat cristiana, celebrar l'Eucaristia, dedicar temps a la pregària, participar en campanyes solidàries....i tot això està molt bé. I tant! Doncs que sigui així del tot i, aleshores, deixem de preocupar-nos per tenir èxit, per agradar els altres, per tenir una aparença bonica, per mantenir-nos en un cert status social que ens permet obrir unes quantes portes. Buff...mira't així, potser ja no ens agrada tant! A qui no li agrada estar dins del col·lectiu dels "normals"? Qui no es preocupa pel seu cos, per la seva imatge? Qui no té com a objectiu important a la vida el fet de ser reconegut en allò que és i que fa? Qui no es complau quan se sap admirat per d'altres? QUIN SÓN, DONCS, ELS NOSTRES MANAMENTS? O aquest estima Déu amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tot el pensament és un manament que apareix verbalitzat en les nostres respostes políticament correctes però que queda esmorteït sota d'altres manaments que seguim amb molta més cura i preocupació? Podem pensar..i què passa? no està bé desitjar tenir un espai mínimament reconegut a la societat? Quin mal fem? Segurament, cap. Potser el matís està en el fet que, segurament, mirem de reüll i sota sospita els qui estan fora d'aquests manaments tan "terrenals". I, per tant, això d'estima els altres com a tu mateix, potser queda en qüestió. I encara diria aquest és el termòmetre que ens dóna el grau de la nostra estima per Déu amb tot el cor o la nostra excessiva estima per nosaltres mateixos.
Com sempre, al Casal, unes homilies que no ens deixen indiferents. Cosa que, per cert, fa créixer.

I ara, una altra pregària que la Saida va escriure pel moment de post-comunió. Que sigui la nostra pregària per la setmana!

GRÀCIES A VOSALTRES HA RESSONAT LA PARAULA DEL SENYOR
Pare, avui, en la meva pregària, em permetré somniar amb Tu una mica... ¿Em deixes?Somniar que la teva paraula és l'eix i el centre de tot el que faig, el que sento, el que visc, com ho devia ser per Jesús. Somiar que arribarà un dia en què la meva vida no s'entendrà sense Tu.Somniar que quan arribi al final de la meva existència, miraré enrere i amb un emocionat somriure m’adonaré que la meva vida no ha estat altre cosa que un ressò de la teva paraula.
Humilment, gastant la vida, sense publicitat, des de les més petites accions de cada dia.Sí, tan senzill i tan complicat a la vegada !!! A cops els somnis es fan realitat ¿oi? Deixa'm demanar-te, Senyor, que l'Esperit Sant davalli sobre nosaltres i que ens ajudi a que totes les nostres accions, les nostres paraules, els nostres desitjos... tot allò que som....comuniqui al nostre voltant la teva paraula: la bona notícia del teu AMOR en majúscules, incondicional, infinit, sense límits, sense mesura.Somniar que el meu amor cap als altres s'acosta cada dia una mica més a aquest AMOR que tu ens tens i que tantes vegades em supera. Ja sé que he apuntat molt alt i, a la vegada ,estic ben lluny de tot això. Sí, segurament una incoherència més de tantes dintre de totes les meves limitacions, però em consola pensar que són els somnis i les utopies el que ens ajuda a caminar i a avançar.
I ara, ajuda’m Senyor, perquè aquesta pregària no sigui tan sols paraules maques i buides i es vagin convertint en un somni sincer que surt del més profund del cor.
Ajuda'm Senyor, a fer una petita passa.


Bona setmana a tots!

Montse

4 comentaris:

  1. Una vegada més l'informe setmanal... gràcies per la constància, Montse !!

    M'encanta que les homilies no ens deixin indiferents.. d'això es tracta ¿no?

    Molt bona setmana i una forta abraçada a tots

    Saida

    ResponElimina
  2. Qui ens ajuda a recordar Déu? A tenir-lo present realment en la vida? Què seria viure per a Ell, en primer lloc? Què seria confiar en Ell per sobre de tot? Hi ha persones, gestos que ens ho van recordant... i la comunitat viu d'aquestes persones i aquests gestos... gràcies! I bona setmana!

    Alexis

    ResponElimina
  3. gràcies de nou, MOntse

    jaume

    ResponElimina
  4. Només tinc una paraula...GRÀCIES. Gràcies a tots aquells joves que vau dedicar el vostre temps a la gent gran , gràcies als músics que vau ajudar a crear un ambit tant acollidor, gràcies als monitors, als que van preparar l'Eucaristia, a les famílies que van participar,...Gràcies a Déu per tots vosaltres PEDRES VIVES!!

    ResponElimina