Any 2011: Des de la diàspora 8

Estimats!

El passat dia 21 van retornar els catalans que han estat participant al Magis i a les JMJ. Ens caldrà trobar el moment de compartir tot el viscut. L'experiència de Madrid ha estat molt intensa i, en les darreres 24 hores, molt dura, molt calurosa. Repte important que ha posat a prova la capacitat de resistència i de perseverança dels allí reunits. Tornaven visiblement cansats i afònics però encara van trobar forces per retornar cantant a l'autocar que els conduïa de Madrid a Barcelona. Conversant amb el Llorenç Puig em deia: "l'estada a Cuatro Vientos ha tingut un clar component èpic". Les condicions eren dures, l'organització es va veure desbordada per la quantitat de persones que van accedir al recinte i era difícil garantir uns mínims d'atenció adequada a tantíssimes persones. Tanmateix, és significatiu l'esforç, la lluita contra la pròpia desesperació sota els 40 graus o sota la tempesta imprevista de la nit, la fidelitat de voler ser allà per sumar en una església universal que ens envia a viure arrelats en el Crist i ferms en la fe. Puc imaginar que quan uns perdien la paciència, els altres acompanyaven la debilitat des de l'amistat la companyia, la calma. Devia ser un moviment de solidaritat que s'anava alternant i oscil·lant dels uns cap als altres i dels altres cap als uns. En qualsevol cas, tants joves aplegats no poden deixar indiferent la societat, els governants, els filòsofs, els teòlegs, els crítics, els creients, els no creients. Haurem de trobar temps i serenor per recollir tot el que s'ha viscut, per deixar sedimentar totes les emocions i fer-ne lectura a la llum de l'evangeli. Els joves han estat enviats. I això no és poca cosa. Ara toca preguntar-se "Senyor, què vols que faci?".

Aquí teniu les lectures del passat diumenge per seguir meditant, en aquesta comunitat en diàspora, la Paraula; en un estiu que, per a molts, haurà estat un punt d'inflexió en les seves vides.

LECTURES

Is 22, 19-23

19 Jo et faré caure de la peanya,el teu senyor et derrocarà del pedestal.20 Aquell dia cridaré el meu servent,Eliaquim, fill d'Hilquiahu,21 el revestiré amb la teva túnica,el cenyiré amb la teva faixa li confiaré el poder que tu ara posseeixes.Serà un pare per als habitants de Jerusalem i per a la gent de Judà.22 Li posaré damunt l'espatlla la clau del palau de David. Quan ell obri, ningú no tancarà; quan ell tanqui, ningú no obrirà. 23 El clavaré com una estaca en un lloc ferm,i serà un motiu de glòria per a la família del seu pare."

 

Rm 11,33-36

33 Oh profunditat de la riquesa, de la saviesa i del coneixement de Déu! Que en són, d'insondables, els seus judicis,i d'impenetrables, els seus camins! 4 Qui pot conèixer el pensament del Senyor? Qui ha estat el seu conseller?35 Qui li ha deixat mai res,que ell li ho hagi de tornar?36 Tot ve d'ell, passa per ell i va cap a ell.Glòria a ell per sempre. Amén.

 

Mt 16,13-20

13 Després Jesús va arribar a la regió de Cesarea de Filip, i preguntava als seus deixebles:

-Qui diu la gent que és el Fill de l'home?

14 Ells respongueren:

-Uns diuen que és Joan Baptista; d'altres, Elies; d'altres, Jeremies o algun dels profetes.

15 Ell els pregunta:

-I vosaltres, qui dieu que sóc?

16 Simó Pere li respongué:

-Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu.

17 Llavors Jesús li va dir:

-Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t'ho han revelat els homes, sinó el meu Pare del cel! 18 I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les forces del reialme de la mort no la podran dominar. 19 Et donaré les claus del Regne del cel; tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra quedarà deslligat al cel.

20 Després va manar als seus deixebles que no diguessin a ningú que ell era el Messies.

COMENTARI

I vosaltres, qui dieu que sóc jo? pregunta directa que formula Jesús als seus deixebles. Talment com si ens ho preguntés a cadascú de nosaltres ara mateix. Qui ets, Jesús? Pregunta que els joves Magis de tot el món s'han sentit convidats a formular-se de forma seriosa i profunda. Moltes vegades la pregunta ha estat formulada d'una altra manera: quin lloc ocupes en el meu cor, Senyor? I ara penso que aquest darrer plantejament no m'acaba de convèncer del tot. Pot el Crist ocupar un espai concret en el propi cor? Pot ocupar una parcel·la compartida amb altres elements o opcions que conformen la meva existència? En aquest sentit, em sembla preciosa la darrera frase de la segona lectura: "Tot ve d'ell, passa per ell i va cap a ell.Glòria a ell per sempre. Amén." Jesús ho és TOT. Tota la meva existència té sentit perquè per Ell m'ha estat donada; totes les meves emocions, dissorts, patiments, alegries passen per Ell i tots els meus dies van cap a Ell.  Pere ha entès clarament: "vós sou el Messies, Fill de Déu". Jesús, a través de Pere, ens ofereix la clau del Regne; ens demana seguir edificant com deien les JMJ "arrelats al Crist i ferms en la fe". I se m'acut, des de la pròpia fragilitat i incapacitat d'entendre i acceptar tanta veritat continguda en l'Evangeli, que la resposta  a la pregunta "Qui ets Jesús" pot ser, senzillament: " no em facis dir qui ets. En sóc indigne. Només sé que sense el teu alè jo no sóc res".

Una abraçada!

Montse

PD. Per cert, m'omple de goig començar a anunciar el dia del retrobament de la comunitat del casal Loiola: dia 3 a les 19:30h!