diumenge, 28 d’agost del 2011

Any 2011: Des de la diàspora-9

Estimats!

Última publicació ”Des de la diàspora!”. El dissabte vinent, si Déu vol, ens tornarem a retrobar a la capella del Casal per celebrar junts novament i per compartir la taula plegats. Esperem que tots estigueu molt bé i que hagueu pogut descansar per recomençar de nou amb energies renovades.

Aquí teniu les lectures d’avui:

Jr 20,7-9
Senyor, m'has seduït  i m'he deixat seduir;  has volgut forçar-me i te n'has sortit. He estat la riota de tothom, tot el dia es burlen de mi. Sempre que parlo,  haig de cridar i anunciar: «Violència, destrucció!» M'has adreçat la teva paraula, i tot el dia m'insulten i m'ultratgen. Si em dic: «No hi pensaré més, no anunciaré la paraula en el seu nom», llavors ella es torna dintre meu com un foc devorador tancat en el meu cos: he provat d'apagar-lo i no he pogut.

Rm 12,1-2
Germans, per la misericòrdia que Déu ens té, us exhorto a oferir-vos vosaltres mateixos com una víctima viva, santa i agradable a Déu: aquest ha de ser el vostre culte veritable. No us emmotlleu al món present; deixeu-vos transformar i renoveu el vostre interior, perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, agradable a ell i perfecte.

Mt 16,21-27
21 Des d'aleshores Jesús començà a explicar als deixebles que calia que anés a Jerusalem i que patís molt de part dels notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei, i que havia de ser mort i de ressuscitar el tercer dia.
22 Llavors Pere, prenent-lo a part, es posà a renyar-lo dient:
--Déu te'n guard, Senyor! A tu això no et passarà.
23 Però Jesús es girà i digué a Pere:
--Vés-te'n d'aquí, Satanàs! Em vols fer caure, perquè no veus les coses com Déu, sinó com els homes.
24 Aleshores Jesús digué als seus deixebles:
--Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi. 25 Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la trobarà. 26 Què en trauria l'home de guanyar tot el món si perdia la vida? Què no donaria l'home a canvi de la seva vida? 27 Perquè el Fill de l'home ha de venir amb els seus àngels en la glòria del seu Pare, i llavors pagarà a cadascú segons les seves obres.

COMENTARI: És curiós el tomb que dóna la història en l’evangeli d’avui. La setmana passada vèiem un Jesús que dipositava en Pere tota la seva confiança: Tu seràs la pedra sobre la que edificaré el meu edifici. I avui, de sobte, Jesús renya Pere. Aquell qui ha de ser el primer cap de l’església resulta que no entén res de res..com tots nosaltres, probablement. Pere està disposat a seguir Jesús, a ser continuador de la seva obra però..què passa quan seguir aquest camí implica patiment, dolor, sacrifici i renúncia? L’anunci de la mort en Creu que verbalitza el propi Jesús és massa fort per a Pere. En primer lloc, i en el pla més conscient de Pere, perquè no pot tolerar que el seu Mestre hagi de passar per aquest patiment; no es pot imaginar el Fill de Déu esdevenint el més calumniat, el més torturat, el crucificat. En segon lloc, i en el pla més subconscient, voleu dir que no apareix la por al que suposa seguir Jesús? En aquesta lectura, Jesús parla clarament del que significa seguir-lo: “negar-se a un mateix”. Seguir-lo és acceptar la creu, és viure estimant la pròpia fragilitat, és posar-se a caminar per aquesta terra donant-se al món  de tal manera que, sense poder-ho evitar, es viu a contracorrent del món. I això situa el seguidor del Crist com a testimoni vivent per a alguns i com a element “molest” per a d’altres. No han estat així moltes vides de sants i de màrtirs? Persones que són capaces de perdre-ho tot i de negar-se a si mateixes pel Crist. Persones que han estat condemnades pel pecat del món perquè no han pogut suportar la Paraula del Crist feta carn en tants homes i dones de la nostra història. A què estem cridats, doncs? A una vida de penes i dolor? No ho crec! Avui el rector de la meva parròquia deia: estem cridats a viure les Benaurances! I aquesta és la plenitud del cristià. I qui pot viure les Benaurances si abans no ha agafat la seva creu? Jo crec que Pere, en el fons del fons, intueix on l’està portant el seu SÍ fidel a Jesús…i s’espanta!! També crec que molts de nosaltres rebríem també una bona bronca de Jesús perquè això d’agafar la pròpia creu….fa poca gràcia, la veritat. Que aquest passatge ens inspiri, doncs. Potser fer ben nostre el salm d’avui també pot ser una bona manera de fer créixer en nosaltres el desig de seguir Jesús tal com ens demana i ensenya:

Tu ets el meu Déu, Senyor; a l'alba et cerco.
Tot jo tinc set de tu,
per tu es desviu el meu cor
en terra eixuta, assedegada, sense aigua.
Jo et contemplava al santuari
quan et veia gloriós i poderós.
L'amor que em tens és millor que la vida;
per això els meus llavis et lloaran.
Que tota la vida et pugui beneir
i alçar les mans lloant el teu nom.
Saciat del bo i millor,
et lloaré amb el goig als llavis.
Quan des del llit et recordo,
passo les nits pensant en tu,
perquè tu m'has ajudat,
i sóc feliç sota les teves ales.
La meva ànima s'ha enamorat de tu,
em sosté la teva mà.

Una abraçada ben gran!! Ens veiem dissabte vinent!!!

Montse

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada