Testimoni dels Xavi i la Maria: Roquetas de Mar

Amics!

Vaig rebre fa uns dies aquest testimoni del Xavi Casanovas i la Maria Coll. M'han donat permís per publicar-ho en aquets blog. Que també aquest pugui ser espai per compartir la nostra vivència!!!

Una abraçada!

24 hores a Roquetas de Mar

 

Un jove “moreno”, com en diuen aquí dels negres, truca a la porta a les 22.30h de la nit. El padre Jesús, amb ganes ja als seus més de 70 anys d’anar a dormir després de sopar, li obre la porta. Sembla que ha estat detingut les darreres 12h per la policia de Roquetas, la raó, un blanc havia patit un robatori amb agressió per una persona de color amb una samarreta vermella. Ell vestia avui la samarreta de la selecció de Portugal (també podria haver estat la d’Espanya, molts negres aquí van amb samarretes de futbol igual que a l’Àfrica). Això havia passat a les 9h del matí, ha passat més de nou hores detingut sense saber exactament el perquè. Ell assegura que estava dormint a la hora dels fets i molt probablement sigui així. Per més Inri el jove “moreno” es diu de nom Innocent.

 

En Jesús, missioner a l’Àfrica durant 30 anys, gestiona un centre d’acollida on es fan cursos d’alfabetització i informàtica pels immigrants que treballen als hivernacles de la zona. És habitual que cada dia algun dels alumnes s’acosti a casa seva, l’altre dia un que no podia pagar la bombona de butà i temia que el fessin fora del pis on vivia amb 9 persones més.

 

Tot això passa al barri de las 200 viviendas. Un barri on la gran majoria dels habitants son immigrants subsaharians, però també hi pots trobar marroquins i romanesos. Blancs els pots comptar amb els dits de la mà. Pels carrers els negres et paren i et saluden. Els fa il·lusió veure’t.

Almeria Acoge hi treballa tirant endavant el projecte “Soñando nuestro barrio”. Van començar fa dos anys però la crisi ha fet que més que millorar, la realitat del barri empitjori. Al acabar la festa final dels campaments que han organitzat aquest any, vam acompanyar a casa un nen que es va obrir el llavi fent el burro i li feia por que la mare el renyés. Caminant per aquells carrers a les vuit del vespre i amb una claror total, els nens juguen al mateix carrer i a la mateixa hora en que prostitutes romanes s’ofereixen a marroquins. La situació s’ha complicat al barri. Les associacions d’aquí denuncien que quan truquen a la policia aquesta no apareix i que les ambulàncies no venen quan se les crida.

Quan arribem a casa ens trobem el Juan i l’Ana. Són un matrimoni d’Almeria, la seva fe viscuda de forma força radical els ha portat a comprometre’s amb la realitat dels immigrants a la seva província. Ell treballa a Cajamar, ella es funcionaria de l’agencia tributaria, però aprofiten les hores del migdia que els donen de descans a la feina per a repartir menjar als pisos on viuen immigrants amics. El seu fill de 12 anys acompanya a la mare a fer classes d’alfabetització i ensenya a negres que li doblen la edat a parlar en castellà. Sembla que l'escola de l’Opus li van suspendre la religió aquest any on els preguntaven sobre “¿que era la caridad?” el pare emprenyat va trucar a l’escola: “la teoria potser la suspendrà però li asseguro que a aquest noi no li poden suspendre la pràctica”.

Aquestes són algunes de les anècdotes viscudes en 24h a Roquetas de Mar on ens ha agradat de passar-hi els últims estius organitzant colònies per als nens i col·laborant amb la gent d’allà. Hi ha moltes realitats que es coneixen poc o molt poc al nostre país. D’alguna manera ens sentim amb el deure de fer extens la realitat d’una terra que ens ha acollit cada cop que l’hem trepitjat. Una terra de gent senzilla i humil, plena de contrastos.