Any 2011:Des de la diàspora 5

Estimats!

Cinquena edició Des de la diàspora! Ahir van acabar els campaments del CIM. Han estat formidables; tots els nens i nenes estaven molt contents. I ahir va ser moment de trobada de tots els pares per compartir un dia ben preciós. D'alguna manera, retrobament de moltes persones que formen la nostra comunitat, junt amb d'altres. Aquesta vegada, enmig de la natura i en un dia que va ser espèndid.

En uns pocs dies, concretament el dia 5, s'inicia l'aventura del Magis. Del 5 al 8, trobada dels propde 3000 joves d'arreu del món a Loiola. Del 8 al 14, els joves, enviats pel P. General, participaran de les experiències, repartits en grups de 25 persones de 3 nacionalitats diferents. Amb una estructura diària molt concreta en la que es parteix de la pregària i de la recerca de Déu en el món. I el dia 15, de bon matí, viatge a Madrid per participar en les JMJ; trobada massiva en la que els joves d'espiritualitat ignasiana es sumaran a d'altres germans en la fe - possiblement de sensibilitats molt diferents- però mateix cos i mateixa església, en definitiva. A Catalunya, des del dia 8 fins el 14 arribaran 415 joves d'arreu del món.

Donem gràcies a Déu, doncs, pel CIM i per la seva tasca que engendra en els més joves una sensibilitat fonamental per donar resposta al món d'avui. I demanem, també, la vostra pregària intensa durant els dies Magis. Que Sant Ignasi inspiri cada minut del dia d'aquests joves i engendri també la crida a ser testimonis del Crist en el cor del món: cor que sent, que vibra i que, alhora, pateix i sofreix.

I, per cert, ahir també, dia de Sant Ignasi! Felicitats a tots els qui formen part de la Companyia i a tots els qui creixem en la nostra fe al costat del seu esperit.

Lectures

Isaïes 55,1-3

«Oh, tots els assedegats, veniu a l'aigua, veniu els qui no teniu diners! Compreu i mengeu, veniu i compreu llet i vi sense diners, sense pagar res!

Per què gasteu els diners comprant un pa que no alimenta i malgasteu el vostre sou en menjars que no satisfan? Si m'escolteu, menjareu cosa bona, tastareu amb gust el bo i millor.

Estigueu atents, veniu a mi. Escolteu-me i viureu! Pactaré amb vosaltres una aliança eterna, els favors irrevocables promesos a David.

Rm 8,35.37-39

Qui ens separarà de l'amor de Crist? ¿La tribulació, l'angoixa, la persecució, la fam, la nuesa, el perill, la mort violenta? Tal com diu l'Escriptura: És per tu que anem morint tot el dia, i ens tenen com anyells duts a matar. Però, de tot això, en sortim plenament vencedors gràcies a aquell qui ens estima. N'estic cert: ni la mort ni la vida, ni els àngels ni les potències, ni el present ni el futur, ni els poders, ni el món de dalt ni el de sota, ni res de l'univers creat no ens podrà separar de l'amor de Déu que s'ha manifestat en Jesucrist, Senyor nostre.

Mt 14,13-21

Quan Jesús va rebre la notícia, se n'anà d'allí en una barca tot sol cap a un lloc despoblat. Així que la gent ho va saber, el seguiren a peu des de les seves poblacions. Quan desembarcà, veié una gran gentada, se'n compadí i va curar els seus malalts. Arribat el capvespre, els deixebles s'acostaren a dir-li: «Aquest lloc és despoblat i ja s'ha fet tard. Acomiada la gent, i que vagin als pobles a comprar-se menjar.»

Però Jesús els respongué: «No cal que hi vagin. Doneu-los menjar vosaltres mateixos.»

Ells li diuen: «Aquí només tenim cinc pans i dos peixos.»

Ell els digué: «Porteu-me'ls aquí.» Llavors va manar que la gent s'assegués a l'herba, prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans, els donà als seus deixebles, i ells els donaren a la gent. Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n'ompliren dotze cistelles. Els qui n'havien menjat eren uns cinc mil homes, a més de les dones i les criatures.

COMENTARI

Ahir vaig tenir l'oportunitat de participar en l'Eucaristia del dia de pares del CIM, presidida per l'Alexis Bueno. Amb l'animació a les guitarres de l'Elena Casado, el Jordi Llop i el Luis Jordà. M'inspiro, doncs, en les seves paraules per fer el comentari d'aquesta setmana. I m'ajudarà, també, el lema del Magis 2011 "Amb Crist, al cor del món".

La primera i la segona lectura em semblen a mi un cant de fidelitat al seguiment del Crist. Res no ens faltarà si vivim en Ell; res no ens separarà del seu amor, passi el que ens passi, siguin quines siguin les dissorts que la vida ens tingui preparades. lectures, sens dubte, de consolació..i des de la mirada que alguns tenim ( no pas tots!) d'una vida en salut, feliç, en placidesa, amb feina garantida, amb estabilitat....llegir aquesta carta de Pau és una mena de poesia que ressona i que satisfà...que res no destorbi la meva pau! que res no desestabilitzi el meu benestar! Senyor, que n'és d'agradable seguir-te i estimar-te!!

Tanmateix, l'evangeli fa un tomb amb aquesta escena tan coneguda. Els deixebles que, com nosaltres, massa sovint ens mantenim en aquest amor al Senyor sempre i quan els plans no se'ns esguerrin massa...s'adonen que Jesús els demana un impossible: donar de menjar a la multitud que s'apropa al Crist. La multitud dels sols, dels abandonats, dels orfes, de les prostitutes..la multitud que són "el cor del món", espai del cos on més se sent, més es pateix, més queda ferit....la lliçó per als deixebles és la lliçó per a nosaltres: Crist és al cor del món. És allà on el trobarem. Podem dir-li que no ens afecta? Podem dir-li que ho sentim molt però que no podem fer res de res? L'Alexis, a l'homilia d'ahir, ens parlava de Somàlia. Podem quedar-nos amb el sentiment que és un tema que ens queda massa lluny? Que no va amb nosaltres? Probablement no podem curar el mal del món però jo diria que sí que hi ha molt que ens separa de l'amor del Crist. La consolació inicial llegint la 2a lectura passa ara a ser una mirada cap a un mateix....Jo mateix em separo de l'amor de Crist si no sento que el cor del món és el meu mateix cor. El món no té els seus problemes. Nosaltres portem el món al nostre interior i tot el que viu i sent i pateix és el nostre problema. Amb Crist, al cor del món! I potser sí que moltes coses començarien a canviar; perquè potser així descobrirem un amor del Crist que encara tenim per descobrir.

Una abraçada ben gran!

Montse