Informe quarta setmana d'Advent

Estimats!

Quarta setmana d'Advent. I quin goig feia la nostra capella tan plena de tantíssima gent reunida en comunitat al voltant de l'altar! Dissabte teníem els nens del CIM, uns 70 joves de 3r i 4t ESO que havien estat al voluntariat, un grup de joves de Confimació que havien acabat un recés, la campanya de recollida d'aliments i joguines que ha estat tot un èxit ( 850 quilos d'aliments i 100 joguines). Gràcies a tots!!!

Aquí va l'informe:

MONICIÓ D'ENTRADA:

Quarta setmana d’Advent. Avui som testimonis del SÍ incondiconal de Maria de Natzaret. Una noia senzilla, normal, com tantes d’altres. En el seu sí hi ha posada una confiança total en Déu. És un sí a una Bona Nova però, alhora, un SÍ que sap que inclou el dolor, el patiment, la pèrdua del fill que li ha estat donat. Al costat de Maria de Natzaret, pensem avui en totes les dones del món que viuen immerses en el patiment, en el dolor; aquelles dones – com la que veiem a la imatge d’avui, que són víctimes de la violència i l’agressivitat, pensem en totes aquelles dones que suporten el seu dolor calladament. Que Maria sigui llum i testimoni per a totes elles. Que l’arribada imminent de Jesús pacifiqui els seus cors.

PREVERES: Jaume Flaquer ( presidint) i Joaqui Salord ( concelebrant).

MÚSICS: Xavi Casanovas, Jose Paz, Júlia Diaz, Albert Mitjans ( guitarres) i Victor Jordà ( caixa) i Roser Peyró als cants.

LECTURES:

Lectura del segon llibre de Samuel (2Sa 7,1-5.8b-11.16)

Quan el rei David s’hagué traslladat al seu palau, després que el Senyor l’hagué deixat en pau de tots els enemics que tenia al voltant, digué al profeta Natan: «Mira, jo visc en un palau de cedre, mentre l’arca de Déu està en un envelat.» Natan digué al rei: «Vés, fes tot el que es proposi el teu cor; tens amb tu el Senyor.» Però aquella nit Natan rebé aquesta paraula del Senyor: «Vés, digues a David, el meu servent: Això diu el Senyor: Tu m’has de fer un casal per a residir-hi? Jo t’he pres del clos del ramat, de guardar les ovelles i les cabres, per fer-te cap del meu poble Israel. He estat amb tu en totes les campanyes que has emprès, he derrotat els teus enemics i t’he donat una anomenada com la dels més famosos de la terra. »He destinat un lloc per al meu poble Israel, l’hi he plantat perquè hi visqui sense por, i no l’oprimiran més els perversos com ho havien fet abans, durant el temps en què vaig enviar jutges per governar Israel, el meu poble. A tu, et deixaré en pau de tots els teus enemics. I ara el Senyor t’anuncia que et farà un casal. Quan t’arribarà l’hora de reposar amb els teus pares et donaré per successor un descendent, sortit de les teves entranyes, i consolidaré el seu regne. Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill. »El teu casal, la teva dinastia, es perpetuarà davant meu, el teu tron es mantindrà per sempre.»

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 16,25-27)

Germans: Glòria a aquell qui té el poder de confirmar-vos en la bona nova que us anuncio, en allò que proclamem de Jesucrist, que és la revelació del pla de Déu, amagat en el silenci dels segles, però que ara ha sortit a la llum, per la decisió del Déu etern, d’acord amb els escrits profètics, i ha estat posat a l’abast de tots els pobles perquè siguin obedients a la fe. Déu és l’únic ple de saviesa. Glòria a ell eternament per Jesucrist. Amén.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 1,26-38)

En aquell temps, Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la noia era Maria. L’àngel entrà a casa d’ella i li digué: «Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.» Ella es torbà en sentir aquestes paraules, i pensava per què la saludava així. Però l’àngel li digué: «No tinguis por, Maria; Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d’Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi.» Maria preguntà a l’àngel: «Com pot ser, això, si jo no tinc marit?» L’àngel li respongué: «L’Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que naixerà l’anomenaran Fill de Déu. També la teva parenta, Elisabet, ha concebut un fill a la seva edat; ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes, perquè a Déu res no li és impossible.» Maria va respondre: «Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.» I l’àngel es va retirar. HOMILIA ( transcric literalment el que el Jaume Flaquer ens envia per aquest blog):El text de l’Evangeli del diumenge era el de l’anunciació. L’homilia feia notar que l’Anunciació, el Nadal i l’Epifania eren com un tríptic d’un mateix misteri: el de Déu que ve a habitar entre nosaltres. En cada escena d’aquest tríptic, Déu es revela d’una manera particular, manifesta un tipus de presència, i convida a una transformació i santificació determinada. A l’Anunciació, Déu revela que Jesús serà Salvador i Fill de l’Altíssim, es fa present en Maria i opera en ella una transformació que la fa ser pura transparència al Crist que porta a les seves entranyes (=Cristòfora). En l’Anunciació cadascú de nosaltres som cridats a portar el Crist dins nostre de manera que quan ens vegin, vegin més el Crist que a nosaltres. En la segona escena del Tríptic, aquell anunciat com a Salvador i com a Gran, se’ns revela petit i marginat. Els pastors que aniran a veure’l, marginats per no poder complir la llei del dissabte, sentiran a Jesús com “algú d’ells” perquè neix marginat com ells i entre animals com ells. Pel naixement Jesús ja no és un Déu-amb-mi, sinó un Emmanuel, un Déu-amb-nosaltres. Jesús neix en el si d’una família i en el si d’un poble. En aquesta segona escena del tríptic el Poble d’Israel, i ara l’Església està cridada a ser testimoni de Jesús en el món. Finalment, en la tercera imatge del tríptic, en l’epifania (epi-fanum), Déu és revela com un Déu-amb-nosaltres on el nosaltres no som solament els de la meva comunitat o els del meu grup, o els de la meva Església. Es un Déu de tots, simbolitzat en els tres reis. Si Déu estè en tot, estem cridats a veure Déu en totes les coses. Docs bé, ara que Jesús ve, ve a cadascú de nosaltres, ve a habitar enmig de l’Església i ve al nostre món, que preparem el nostre cor, la nostra Església i el nostre món, per acollir-lo. POSTMISSA: tot un èxit!!! Fi de trimestre amb un sopar i una festa impressionants. Enhorabona! I, abans de desitjar bona setmana, dos recordatoris! - DIA 24 A LES 23:30h: MISSA DEL GALL ( s'habilitarà la zona de l'altell per poder acollir tothom instal·lant un sistema de vídeo i de so) - DIA 7 DE GENER DE 2012: PRIMERA MISSA DE L'ANY 2012 a les 19:30h. Us esperem! Bona setmana! Montse

Informe tercera setmana d'Advent

Estimats!

Tercer diumenge d'Advent. Enmig d'una setmana de pont que no va deixar pas buida la nostra capella! I ben animats a col·laborar en la campanya de recollida d'aliments per Bellvitge que acabarà el proper dissabte.

Seguim amb el nostre fil conductor: El Crist de la capella queda tapat per alguna imatge de pobresa, de patiment, de dolor. I la monició d'entrada ens ajudava a situar el sentit d'aquest símbol.

MONICIÓ D'ENTRADA:Tercer Diumenge d’Advent. L’anunci de l’arribada de Déu a la terra és ja imminent. Avui el profeta Isaïes ens diu: “m’ha enviat a portar la bona nova als desvalguts, a curar els cors adolorits, a proclamar als captius la llibertat, i als presos el retorn de la llum”. Posem avui la mirada en aquestes mans que supliquen esperança, en tantes vides que clamen consol; en tants cors que viuen empresonats en la misèria i en la foscor. Déu arriba per agafar amorosament aquestes mans, per aliberar els cors dels qui pateixen. Aquesta imatge que veiem tapa el Crist de la nostra capella del Casal però no pas per amagar-lo sinó per descobrir-lo en tots aquells que ploren i que supliquen la salvació. Aquestes mans són les mans del mateix Jesús. Contemplar-les vol dir mirar Déu cara  a cara i descobrir que és aquí on ens crida i on desitja trobar-nos. Col·loqueu-nos, Senyor, als peus dels més pobres. Segurament és l’únic camí per aprendre a posar-nos als vostres peus.

PREVERE: Alexis Bueno

MÚSICS: Xavi Casanovas ( trompeta), Laura León ( violí), Carles Mitjans, Albert Mitjans, Júlia Diaz, Jóse Paz i Carme Grimalt ( guitarres), Marta Molins ( veus) i una servidora als cants.

LECTURES:

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 61,1-2a.10-11)

L’Esperit del Senyor Déu reposa sobre meu, perquè el Senyor m’ha ungit, m’ha enviat a portar la bona nova als desvalguts, a curar els cors adolorits, a proclamar als captius la llibertat, i als presos el retorn de la llum, a proclamar l’any de gràcia del Senyor. Aclamo el Senyor ple de goig, la meva ànima celebra el meu Déu, que m’ha mudat amb vestits de victòria, m’ha cobert amb un mantell de felicitat, com el nuvi coronat amb una diadema, com la núvia que s’engalana amb joiells. El Senyor Déu farà germinar el benestar i la glòria davant de tots els pobles com la terra fa créixer la brotada o el jardí fa néixer la sembra.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica (1Te 5,16-24)

Germans, viviu sempre contents, no us canseu mai de pregar, doneu gràcies en tota ocasió. Això és el que Déu vol de vosaltres en Jesucrist. No sufoqueu l’Esperit, no desestimeu els dons de profecia, examineu-ho tot i quedeu-vos allò que trobeu bo, guardeu-vos de tota ombra de mal.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 1,6-8.19-28)

Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni. Quan els jueus van enviar-li, des de Jerusalem, sacerdots i levites per interrogar-lo, el testimoni de Joan fou aquest. Li preguntaren: «Qui ets tu?» Ell, sense cap reserva, confessà clarament: «Jo no sóc el Messies.» Li preguntaren: «Qui ets, doncs? Elies?» Els diu: «No el sóc.» «Ets el Profeta que esperem?» Respongué: «No.» Li digueren: «Doncs, qui ets? Hem de donar una resposta als qui ens han enviat: què dius de tu mateix?» Digué: «Sóc una veu que crida en el desert: “Aplaneu el camí del Senyor”, com diu el profeta Isaïes.» Alguns dels enviats, que eren fariseus, li preguntaren encara: «Per què bateges, doncs, si no ets el Messies, ni Elies, ni el Profeta?» Joan els respongué: «Jo batejo només amb aigua, però, tot i que no el coneixeu, ja teniu entre vosaltres el qui ve després de mi; jo no sóc digne ni de deslligar-li la corretja del calçat.» Això va passar a Bet-Ània, a l’altra banda del Jordà, on Joan batejava. HOMILIA:  l'Alexis ens convidava a centrar-nos en la pregunta que li fan a Joan: qui ets tu? Una pregunta que més endavant li faran al mateix Jesús. I perquè no dir, també, que aquesta podria ser una pregunta a fer-nos els cristians? Qui som nosaltres? Joan Baptista sap molt bé el que no és: no sóc el Messies, no sóc el Profeta, no sóc la Llum.Però sí sóc una veu que crida en el desert: Aplaneu la ruta al Senyor!! Probablement devien ressonar fort en el seu cor les paraules d’Isaïes: L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè el Senyor m’ha unigit, m’ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts, a curar els adolorits, a proclamar als captius la llibertat, i als presos el retorn de la llum, a proclamar l’any de gràcia del Senyor”. I si ara retornem a la pregunta vers nosaltres mateixos; si algú, pel carrer, just a la porta del Casal Loiola, ens preguntés "Qui ets tu?"...quina seria la nostra resposta? No hauríem de poder dir, ben fort i clar, clamant com el Baptista en el desert de la nostra ciutat: Som també testimonis del Crist! Som aquí, en aquesta casa i en aquesta ciutat per portar la Bona Nova als pobres!! Proclamem l'any de gràcia del Senyor!!! Quin clam hi ha a les nostres vides? Què anuncien les nostres paraules i els nostres gestos i els nostres pensaments? L'Alexis ens formulava un somni: que poséssim un rètol ben gran a la porta del Casal Loiola que digués:  CASA DELS POBRES

- Per als qui tenen fred

- Per als qui necessiten un cafè calent i conversa.

- Per als qui estan sols

- Per als tristos

- Per a qui necessita una estona de silenci i de pregària

- Per al qui necessita consell, i orientació en temes de lleis

- Per al qui busca amics…

Ens imaginem que el Casal Loiola fos com una Bona Notícia per als pobres? Que els ancians que viuen sols al barri sentissin: que bé que hi hagi això del Casal Loiola.Ens imaginem que al Casal hi hagués un equip de gent d’acollida: que acollís a tothom amb un somriure. Que sempre hi hagués una tassa de te preparada i tothom tingués ganes de quedar-s’hi?

Potser sí que, aleshores, alguns ens preguntarien: qui sou vosaltres? Per què feu el que feu? I potser la resposta seria, senzillament dir: Perquè en tots aquests desvalguts hi ha el Déu que estimem i adorem. Només volem ser i viure al seu costat per deixar-nos fer, per aprendre, per escoltar-lo, contemplar-lo i reverenciar-lo.

Potser dissabte vinent, quan entrem al Casal, podem cercar el germà que necessita ser escoltat, acaronat, atès. En Ell el mateix Jesús se'ns està anunciant cada dia. 

Potser aquesta setmana podem tenir especialment presents aquells germans de la nostra comunitat que estan en diàspora: la Malgo que segur que, des de París, ens té ben presents i el Llorenç Puig que segueix la seva Tercera Prova a Mèxic.  Preguem per ells!!!! Us tenim ben presents! Aquí transcrivim algun fragment del blog del Llorenç:

"L'altra cosa que m'està agradant veure és... la immensa fe d'aquest poble, d'aquestes persones. És impressionant el que es veu i el que vas veient en les converses més personals amb uns i altres. Realment Déu està ben present arreu en el visible, i especialment en aquesta època, on la Lupita (les imatges de la Virgen de Guadalupe) estan per tot arreu, i en totes les cases i espais diversos, com els mateixos autobusos, hi ha petits altarets preciosos i ben guarnits. I, com deia, en les converses més personals amb la gent, m'agrada i em fa tremolar el veure alhora tres coses: la bondat fonda que hi ha en aquestes persones; el patiment que tenen en tants nivells, la tristor de fons que es percep; i la fe 'de cavall' que tenen, una fe que ens dóna mil voltes, franca, oberta, senzilla però profundíssima... És un gran regal el ser testimoni indigne de tot això. Una gran lliçó."

I, per començar, un gest que pot ajudar: oferir cotxes el dissabte vinent per portar els aliments recollits cap a Bellvitge en acabar la missa. I també la invitació a participar a la celebració del perdó d'aquest dimecres a les 20:30h.

I per celebrar junt que Déu arriba..la missa del Gall que l'equip de litúrgia ja està preparant: la Nit del dia 24 a les 23:30h.

Bona setmana!!

Montse

Informe segona setmana d'Advent

Estimats,

Segon diumenge d'Advent. I, aquesta setmana, entre dies laborables i festes, l'informe arriba ben tard. Disculpeu!! La celebració del passat dissabte més aviat semblava que reuniria poques persones, estàvem en un inici de pont per a força gent i, tanmateix, novament capella pleníssima. Una comunitat que és un autèntic regal de Déu. 

PREVERES:  Francesc Padrosa, Jaume Flaquer i Alexis Bueno.

MÚSICS: Xavi Casanovas ( trompeta) Laura León ( violí), Carme Grimalt, Xavi Matabosch, Albert Mitjans, Jóse Paz ( guitarres), Marta Molins, Eulàlia Serra ( veus) i una servidora als cants.

LECTURES:

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 40,1-5.9-11)

«Consoleu, consoleu el meu poble», diu el vostre Déu. «Parleu amorosament a Jerusalem, crideu i digueu-li que s’ha acabat la seva servitud, que ha estat perdonada la seva culpa: ha rebut de mans del Senyor doble pena per tots els seus pecats.» Escolteu una veu que crida: «Obriu en el desert una ruta al Senyor, aplaneu en l’estepa un camí per al nostre Déu. S’alçaran les fondalades i s’abaixaran les muntanyes i els turons, la serralada es tornarà una plana, el terreny escabrós serà una vall. Llavors apareixerà la glòria del Senyor i la veurà tothom alhora. La boca del Senyor ho ha dit.» Puja en una muntanya ben alta, missatger que anuncies a Sió la bona nova! Tu que portes bones noves a Jerusalem, alça ben fort el teu crit, alça’l ben fort, no tinguis por! Digues a les viles de Judà: «Aquí teniu el vostre Déu! El Senyor Déu arriba amb poder, el seu braç domina tota cosa, l’acompanya el fruit de la seva victòria, el precedeixen els seus trofeus; vetlla com un pastor pel ramat, l’aplega amb el seu braç, porta al pit els anyells, acompanya les ovelles que crien.»

Lectura de la segona carta de sant Pere (2Pe 3,8-14)

Estimats, una cosa hi ha que no heu de perdre mai de vista: Per al Senyor tant és un dia com mil anys i mil anys com un dia. No és que el Senyor difereixi el compliment de les promeses, com ho suposen alguns; és que el Senyor és pacient amb vosaltres, perquè no vol que ningú es perdi, sinó que tothom arribi a convertir-se. Però el dia del Senyor vindrà; arribarà inesperadament com un lladre. Aquell dia el cel fugirà amb un estrèpit espantós, els elements, abrandats, es desintegraran, i la terra quedarà al descobert amb tot el que hi han fet. Tenint present, doncs, que tot això es desintegrarà, penseu com heu de viure, amb quina santedat i amb quina pietat us heu de comportar. Espereu la vinguda del dia del Senyor, i feu tot el possible perquè arribi aviat. Aquell dia el cel, inflamat, es desfarà, i els element, abrandats, es fondran. Però nosaltres, tal com ell ens ho ha promès, esperem un cel i una terra nova, on regnarà la justícia. Per tant, estimats, mentre espereu això, mireu que ell us trobi en pau, immaculats i irreprensibles.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 1,1-8)

Comença l’evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu. En el profeta Isaïes hi ha escrit això: «Jo envio davant teu el profeta missatger perquè et prepari el camí. Una veu crida en el desert: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí.» Complint això, Joan començà a batejar en el desert. Predicava un baptisme de conversió, per obtenir el perdó dels pecats, i anaven a trobar-lo de tot arreu de Judea, amb tota la gent de Jerusalem, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà. El vestit de Joan era de pèl de camell, es cobria amb una pell a la cintura i s’alimentava de llagostes i mel boscana. I predicava així: «Després de mi ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li la corretja del calçat. Jo us he batejat només amb aigua; ell us batejarà amb l’Esperit Sant.» MONICIÓ D'ENTRADA: Aquesta és la monició que es va llegir a l'inici de la ceelebració i, al costat, la imatge que ens va acompanyar al llarg de tota la missa. Segon diumenge d’Advent. Avui el profeta Isaïes ens porta un missatge de Déu: “Consoleu, consoleu el meu poble”. “Obriu en el desert una ruta al Senyor”. Avui som convidats a posar la mirada en tants deserts que hi ha en el nostre món; en tanta soledat, tant abatiment, tantes dones i homes afeixugats sense poder ni tan sols percebre un mínim bri d’esperança. La imatge que veiem avui projectada és la imatge del desert del nostre món. L’home abatut, l’home sol, l’home pobre. Déu ve a portar-li esperança. I nosaltres ens preparem perquè faci d’aquest món nostre un cel nou i una terra nova. Que els nostres cors i les nostres actituds siguin dignes de la seva mirada. Veniu, Senyor, Jesús!

HOMILIA:L'homilia d'avui, ha estat centrada en una senzilla frase, però  ben important: Déu arriba! Comença l’Evangeli.

Jesús ens anuncia un Evangeli viu, i com a tal... cada dia comença, i recomença. ¿Quina gràcia té sinó? Això és potser una de les coses que ho fa més apassionant. L'Evangeli comença quan sentim, com Joan, que alguna cosa nova i molt important ha de venir. I, aleshores, mentre esperem, ens adonem que el nostre cor està "potes enlaire", la nostra ciutat, l'hem convertit en un desastre...i intentem canviar, estem atents.... és urgent... volem que el que ha de venir ho trobi tot a punt.

L'Evangeli comença quan Francesc Xavier, després de mensyprear  Sant Ignasi, se sent captivat per les seves paraules "de què serveix conquerir el món sencer si perds la teva ànima", i la seva vida fa un tomb radical portant l'Evangeli arreu del món.

L'Alexis, com sempre, ens fa una pregunta que incomoda.... ¿Què passaria si Jesús entrés per aquesta sala, i busqués gent per canviar el món? ¿Seríem capaços de dir, de tot cor, ENDAVANT i començar l'Evangeli? Doncs segurament, no... començarien les excuses... les justificacions... ja m'encantaria però... és que ¿saps què passa?...

No sé vosaltres, però jo ho visualitzo i començo a posar-me nerviosa, però és que seria així, indubtablement. Està clar, sols, incapaços !!!  Menys mal que tenim missatgers de esperança i bona notícia al nostre voltant.  Potser aquesta setmana ens podem preguntar ¿Qui són  per a mi els Joan Baptistes en el meu dia a dia, en el meu voltant? . I a la vegada ¿Jo ho sóc? ¿Per a qui?.. Potser és el moment d'agrair-ho i, a la vegada, ser-ne conscient. Que la nostra vida sigui missatge d’esperança i bona notícia per els altres.

En definitiva, cal sortir als carrers i proclamar ben alt que esperem un cel nou i una terra nova!  Sense vergonya, sense por, ja és hora que ens ho creiem de veritat. I mentrestant, res d'una espera passiva, no val, no serveix...   Manos a la obra: canviem el  nostre cor i portem esperança a aquells que ens envolten, a la nostra ciutat. Potser així farem que l'Evangeli comenci cada dia.

Com a part final de l'homilia, el Francesc Padrosa ens ha emocionat amb les seves paraules. Justament fa un any de la seva lluita entre la vida i la mort. Un any d'una nova vida, per recomençar diàriament l'Evangeli. Deia que el més important, a part dels metges, ha estat el sentir-se acompanyat i estimat per tanta i tanta gent amiga.

MOLTES GRÀCIES, FRANCESC !!!  AGRAÏM PLEGATS AQUEST ANY DE VIDA I PER MOLTS MÉS !!!!

I com a laics que ens sentim ben units a la Companyia de Jesús, des de diferents àmbits i de diferents maneres, preguem especialment aquesta setmana per la Congregació Provincial dels jesuïtes que s'està celebrant a Manresa. Ben segur que l'Esperit Sant els inspirarà.

Bona setmana!

Saida Francia

Informe 1r Diumenge d'Advent 2011

Estimats!

Inici d'any litúrgic! Celebrat, novament, en una comunitat que aplega, setmana rere setmana, unes 300 persones. Ahir teníem ben presents els amics del CIM que han estat a Banyoles en una sortida de tot el cap de setmana. També vam comptar amb la presència d'una setantena de joves de 3r i 4t ESO que van dedicar el dissabte al voluntariat i, alhora, un bon grup de persones també implicades en el Gran Recapte d'aliments que s'ha convocat aquesta dies. I també ahir, un grupet de membres de la comunitat es van reunir a les 17h per fer un "mini-recés" per tal d'aprofundir en els textos d'aquest temps litúrgic que comencem. Molta vida, moltes experiències viscudes per celebrar i per agrair davant la llum d'una corona d'Advent que ahir començava a anunciar que Déu arriba, lema que ens acompanyarà durant tot aquest temps d'Advent.

PREVERE. Alexis Bueno

MÚSICS: Jóse Paz, Carme Grimalt, Pau Rovira, Ignasi Canela, Albert Mitjans, Carles Mitjans ( guitarres), Cris Isern ( violí), Victor Jordà  ( bateria) i una servidora als cants.

MONICIÓ D'ENTRADA:l'equip de litúrgia oferirà, al llarg d'aquestes quatre setmanes que tenim per davant, una monició d'entrada per tal de centrar el sentit de la celebració de l'Eucaristia. Una monició directament relacionada amb una imatge ( aquí la teniu adjunta) que apareixerà projectada al llarg de tota la celebració. Aquí transcrivim la monició:

Iniciem l’Advent. Venim d’un temps en el que hem fet contemplació del dolor que hi ha a la nostra ciutat. Déu, el nostre Pare, fa molt de temps que ens va donar tot el que tenim, tot el que som..aquesta terra, aquesta humanitat, aquesta vida. Tot va quedar a les nostres mans. Què n’ hem fet de tot el que hem rebut? Hem construït un món en el que la riquesa ha generat pobresa, el benestar ha generat indigència, la conquesta de la pau s’ha buscat a través de la guerra…Quina resposta podrem donar a aquest Déu que ara ens anuncia el seu retorn? Isaïes  es preguntava: “Senyor, per què deixeu que ens desviem dels vostres camins?” Preguntem-nos-ho també avui, posant la nostra mirada en aquesta imatge. I estiguem atents, vetllem..Déu arriba i la humanitat que trobarà no està pas a punt. I, malgrat tot, Déu segueix essent fidel. Veniu, Senyor Jesús! Anhelem la vostra presència i supliquem el vostre ajut.

LECTURES:

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 63,16b-17.19b.64,2b-7)

Vós, Senyor, sou el nostre pare, el vostre nom és, des de sempre, El-nostre-redemptor. Senyor, per què deixeu que ens desviem dels vostres camins, que els nostres cors s’obstinin a no creure en vós? Reconcilieu-vos amb nosaltres per amor dels vostres servents, per amor de les tribus que heu pres per heretat. Oh, si esquincéssiu el cel i baixéssiu, si davant vostre es fonguessin les muntanyes!Cap orella no ha sentit ni cap ull no ha vist mai un Déu, fora de vós, que salvés els qui esperen en ell. Vós veníeu a trobar els qui feien el bé i es recordaven dels vostres camins.Però ara us heu disgustat amb nosaltres, que hem pecat i ens hem rebel•lat sempre contra vós. Tots som semblants a persones impures, cap de les nostres bones obres no és més que la roba tacada d’impureses.Ens marcim tots nosaltres com la fulla caiguda i les nostres culpes se’ns emporten com el vent. No hi ha ningú que invoqui el vostre nom, que es recolzi en vós en desvetllar-se, perquè ens heu amagat la vostra mirada i ens abandoneu a les nostres culpes. Però enmig de tot, Senyor, sou el nostre pare; nosaltres som l’argila, i vós, el terrisser; tots som obra de les vostres mans.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 1,3-9)

Germans, us desitjo la gràcia i la pau de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor. Sempre beneeixo Déu per vosaltres, pensant en la gràcia que us ha donat en Jesucrist. De tot us ha enriquit en ell: de tot do de paraula i de coneixement.El testimoniatge que doneu de Crist s’ha refermat tant entre vosaltres que no us manca cap mena de do, mentre viviu esperant la manifestació de Jesucrist, el nostre Senyor. Ell també us mantindrà ferms fins a la fi, perquè el dia de Jesucrist, el nostre Senyor, sigueu trobats irreprensibles. Déu és fidel, i és ell qui us ha cridat a viure en comunió amb el seu Fill Jesucrist.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 13,33-37)

En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles: «Estigueu atents, vetlleu. No sabeu quan vindrà el temps decisiu. L’home que se’n va a terres llunyanes, sortint de casa deixa els seus criats responsables de les tasques que confia a cadascun, i al porter li recomana que vetlli. Igual heu de vetllar vosaltres, perquè no sabeu quan tornarà l’amo de casa; no sabeu si vindrà al vespre, a mitjanit, al cant del gall, a la matinada. El tindreu aquí a l’hora menys pensada: mireu que no us trobi dormint. I això que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu.»

HOMILIA: Inici d'any litúrgic. Amb l'Advent, Déu ens anuncia el seu retorn...com trobarà casa nostra? La història de l'Advent és la d'una pobra humanitat que desitja fervorosament la nova arribada de Déu i que s'alegra de saber que s'anuncia ja el seu retorn i, alhora, això li permet veure què és allò que no està massa endreçat, massa a punt. Qui no endreça i prepara casa seva quan sap que li arriba un convidat? I, aleshores, aquesta pobra humanitat pren consciència que hi ha massa coses per endreçar; que amb el temps que li ha estat donat s'ha anat abandonant a si mateixa i ha anat deixant que la indiferència, la desigualtat, l'egoisme anessin guanyant terreny...i apareix aleshores el clam del profeta Isaïes "Senyor, per què deixeu que ens desviem dels vostres camins, que els nostres cors s’obstinin a no creure en vós?". El clam d'IsaÍes podria ser també el nostre, ara i avui; en aquesta ciutat nostra en la què hem anat descobrint, al llarg de la tardor, tants punts que cridaven a la justícia, al consol, a la pau. Déu arriba i ens cal endreçar casa nostra i la imatge de l'ndigent que ens ha acompanyat al llarg de la celebració ens dóna pistes en aquest sentit. Què fer aleshores? Probablement, seguir admirant-nos d'un Déu que, malgrat tot, és fidel a nosaltres i torna i retorna sense cansar-se. Potser ens toca dipositar en Déu tota la confiança que ens sigui possible; vetllar i restar atents a la seva arribada; revisar les nostres actituds i demanar-li que ens aculli de nou, que ens mostri de nou els seus camins i, sobretot, no deixar d'agrair-li la seva fidelitat inacabable. És Déu qui vetlla per tots nosaltres. Veniu, Senyor Jesús!

Bona setmana!

Montse

Informe missa dia 19 de novembre de 2011

Estimats!

Dissabte, celebració de final d'any litúrgic: festa de Crist Rei. Amb aquesta Eucaristia s'acaba tot el cicle i ens preparem de nou per recomençar amb aquest Advent que ja s'anuncia. I, per acabar també, amb els que ha estat el fil conductor de tot aquest temps, vam poder escoltar un altre testimoni d'un "d'aquests germans meus més petits". Els qui pateixen malaltia i, alhora, l'anonimat i la soledat en trobar-se malalts en un país o ciutat en la que ni tan sols són reconeguts com a ciutadans..són els sense nom.

Aquí l'informe:

PREVERE: Alexis Bueno

MÚSICS: Xavi Casanovas ( trompeta), Luis Jordà ( saxo), Victor Jordà ( bateria), Carles Mitjans, Albert Mitjans, Carme Grimalt i Júlia Diaz ( guitarres), un cor de segones veus ( Marta Molins, Júlia Diaz i Montse Puiggròs) i Eulàlia Serra a la direcció dels cants.  Aprofito per comentar que aquest equip de músics es va passar tota la tarda del dissabte assajant i preparant noves cançons sota la direcció del Xavi Casanovas. I el resultat...excel·lent!! Gràcies per aquest servei a la comunitat.

LECTURES:

Ez 34,11-12.15-17

11 »Això us anuncia el Senyor, Déu sobirà: Jo mateix buscaré les meves ovelles i en faré el recompte. 12 Les comptaré com el pastor recompta el seu ramat un dia de núvols i foscor quan retroba les ovelles dispersades; jo les recolliré de tots els indrets on s'havien dispersat. 13 Les faré sortir d'entre els pobles, les aplegaré de tots els països, les faré venir a la seva terra i les pasturaré a les muntanyes d'Israel, en els seus barrancs i en tots els llocs habitats del país. 14 Les conduiré als bons pasturatges i tindran la pleta a les muntanyes més altes d'Israel; allà, en aquelles muntanyes, reposaran en una bona cleda i trobaran un pasturatge abundant. 15 Jo mateix pasturaré les meves ovelles i jo mateix les duré a reposar. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà. 16 Buscaré l'ovella perduda, recolliré l'esgarriada, embenaré la que s'havia trencat la pota i restabliré la malalta, però apartaré l'ovella massa forta i massa grassa. Pasturaré amb justícia el meu ramat.17 »I a vosaltres, ovelles meves, això us anuncia el Senyor, Déu sobirà: Mireu, jo jutjaré entre una ovella i una altra, entre els marrans i els bocs:

1Co 15,20-26.28

20 Però, de fet, Crist ha ressuscitat d'entre els morts, com a primícia de tots els qui han mort. 26 El darrer enemic destituït serà la mort, 27 perquè, segons l'Escriptura, Déu ho ha posat tot sota els seus peus. Quan el Crist dirà: «Tot està sotmès», és obvi que no hi inclourà Déu, que és justament qui li haurà sotmès tota cosa. 28 I quan tot li haurà estat sotmès, el Fill mateix se sotmetrà al qui li ho haurà sotmès tot. Així Déu serà tot en tots.

 

Mt 25,31-46

31 »Quan el Fill de l'home vindrà ple de glòria, acompanyat de tots els àngels, s'asseurà en el seu tron gloriós. 32 Tots els pobles es reuniran davant seu, i ell destriarà la gent els uns dels altres, com un pastor separa les ovelles de les cabres, 33 i posarà les ovelles a la seva dreta i les cabres a la seva esquerra. 34 Aleshores el rei dirà als de la seva dreta:

»-Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. 35 Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; 36 anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure'm.

37 »Llavors els justos li respondran:

»-Senyor, ¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure? 38 ¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir? 39 ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure't?

40 »El rei els respondrà:

»--Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu.

41 »Després dirà als de la seva esquerra:

»--Aparteu-vos de mi, maleïts, aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels. 42 Perquè tenia fam, i no em donàreu menjar; tenia set, i no em donàreu beure;43 era foraster, i no em vau acollir; anava despullat, i no em vau vestir; estava malalt o a la presó, i no em vau visitar.

44 »Llavors ells li respondran:

»--Senyor, ¿quan et vam veure afamat o assedegat, foraster o despullat, malalt o a la presó, i no et vam assistir?

45 »Ell els contestarà:

»--Us ho asseguro: tot allò que deixàveu de fer a un d'aquests més petits, m'ho negàveu a mi.

46 »I aquests aniran al càstig etern, mentre que els justos aniran a la vida eterna.

HOMILIA: No podem quedar-nos tranquils desprès de llegir l’evangeli d’avui. Ens presenta dues alternatives clares: el Regne o el Foc etern. Tot en funció de la nostra resposta davant la necessitat del germà: el qui té fam, el despullat, el malalt, el qui està exclòs,… Hi ha una identificació radical entre Deu i els més necessitats, marginats de la societat, els qui no compten per a res. Un Crist rei pobre i amb els pobres.

L’evangeli és clar: el judici serà sobre tot el que hem fet per a ells. Potser nosaltres escriuríem un altre Judici Final: “Veniu a mi els que heu estat bons pares, bons professionals, cristians formats, no heu fet mal a ningú,… » Tot això ho hem de fer però no és ben bé això el que diu l’evangeli.

El testimoni d’avui: Gregoire Ahongbonon. Desprès d’haver viscut l’amor de Deu al sentir-se salvat ell mateix, va acollir el més menyspreats de la seva societat: els malalts mentals a Costa d’Ivori. Homes i dones marginats, aïllats, alguns tancats i lligats per anys als que ell ha anat tornant la seva dignitat en els seus centres.

Mirem al nostre voltant, estem oberts als qui ens necessiten ? Anem per la vida amb els ulls ben oberts i amb ulls de tendresa per captar el qui té fam, esta sol, està malalt,és foraster…? I un cop hem vist la necessitat, ens decidim a fer alguna cosa, per mínima que sigui per ajudar, aportar el nostre granet de sorra? Jesús ens demana sortir de nosaltres mateixos i no cansar-nos d’estar al costat dels més necessitats. De vegades els tenim molt a prop, en el nostre entorn, altres vegades hem de fer un esforç per trencar la nostra bombolla de comoditat per anar més enllà.

CATEQUESI INFANTS: Els nens presentaren una cartolina amb dues columnes: coses que fa un rei :esquiar, anar a festes, viatjar,etc… i coses que fa Jesús: ajudar els altres, perdonar, donar de menjar els pobres,…. Van concloure que JESÚS ÉS UN REI MOLT ESPECIAL.

I per acabar aquest informe...la darrera pregària que la Saida Francia ens ofereix. També li agraïm aquest regal que ens ha anat fent setmana rere setmna..i a partir de la setmana vinent:nou fil conductor!

UN D'AQUESTS GERMANS MEUS MÉS PETITS

 

La veritat, Senyor, és que aquestes paraules teves són fortes i contundents.

Sento que em dius: Deixa de dir coses boniques sota el títol de cristiana, de filosofar sobre com arreglar el món... i vinga, fes alguna cosa , que hi ha molta feina !!!

Saps que a cops visc com "si res estigués passant", mentres el món crida i pateix. No m'agrada gens, però davant teu no me’n puc amagar. Avui vull demanar-te, Senyor, que la realitat m’interpel•li de veritat,... que no em sigui indiferent. Sóc conscient que això porta més patiment, més compromís... però és que no vull passar per la vida de puntetes... vull viure al màxim, intensament, amb sentit.

Prou coneixes que a cops passo pel camí com el sacerdot o el levita, ben lluny de l’actitud del samarità.

Dóna’m, Senyor, la humilitat que em cal per reconèixer i sentir la teva compassió. I no per sentir-me bé (que també!), sinó perquè m'ajudi a contemplar el patiment i neixi en mi una mirada "compassiva", autèntica cap al germà, una mirada que em porti a actuar.

Tu ens estimes amb bogeria, perquè per a Tu cadascú de nosaltres som únics, un bé preciós, valuós, que cal cuidar. I jo, desitjo arribar a tenir aquesta mateixa mirada cap aquells que m'envolten.

Tant de bo, amb la constància de la pregària, cada dia pugui dir amb més força: SÍ, EN TOT, SERVIR I ESTIMAR

Us recordem que tots aquells qui vulgueu, el proper dissabte dia 26 estem tots convidats a un mini-recés per tal de preparar-nos per l'Advent; de 17h a 19h al mateix Casal Loiola. Bona setmana!

Fermín i Gloria

Informe missa dia 12 novembre de 2011

Estimats!

Comunitat que avança, que es va acostant ja al temps d'Advent i que segueix preguntant-se on són i qui són els nostres germans més petits. Dissabte, testimoni preciós de la Mercè Mariné amb el testimoni d'una persona que només troba, en l'alcohol, lúnica companyia, l'única amistat, l'únic consol. Dissabte de CIM i, per tant, infants, joves, famílies..com sempre...vida a vessar!

Aquí va l'informe:

PREVERES: Pedro Rivero ( presidint..per primera vegada al Casal després de la seva recent ordenació), Alexis Bueno i Jaume Flaquer.

MÚSICS: Xavi Casanovas ( trompeta), Luis Jordà ( saxo), Victor Jordà ( bateria), Carme Grimalt, Jóse Paz, Xavi Matabosch, Albert Mitjans ( guitarres) i Eulàlia Serra als cants.

LECTURES:

Pr 31,10-13.19-20.30-31
10 Una dona forta, qui la trobarà? És més preciosa que les perles. 11 El seu marit confia en ella: no enyorarà cap més tresor; 12 en rebrà benestar i no malestar tots els dies de la vida. 13 Ella es procura llana i lli, i les seves mans treballen amb delit 19 Les seves mans agafen el fus, buida que buida la filosa. 20 Obre la mà als pobres, l'allarga als necessitats. 30 L'encís és enganyós, la bellesa s'esvaeix; la dona que venera el Senyor mereix de ser lloada. 31 Reconeixeu-li el fruit del seu treball: per tot el que fa, rebrà pública lloança.

1Te 5,1-6

1 Germans, no cal que us escriguem sobre el moment exacte de la vinguda del Senyor: 2 vosaltres mateixos sabeu prou bé que el dia del Senyor arribarà com un lladre en plena nit. 3 Quan la gent es pensi que tot està tranquil i en pau, aleshores, de sobte, els caurà al damunt la devastació, com els dolors a la dona embarassada, i no se'n podran escapar. 4 Però a vosaltres, germans, que no viviu en la foscor, aquell dia no us podrà sorprendre com un lladre. 5 Tots sou fills de la llum i del dia: no pertanyem a la nit ni a la foscor. 6 Per això, no hem de dormir, com fan els altres, sinó vetllar i viure sòbriament.

 

Mt 25,14-30

14 »De manera semblant, un home que havia de fer un llarg viatge va cridar els seus servents i els va confiar els seus béns. 15 A un li donà cinc talents; a l'altre, dos, i a l'altre, un —a cada un segons la seva capacitat—, i després se'n va anar.»Immediatament, 16 el qui havia rebut cinc talents els va fer treballar i va guanyar-ne cinc més. 17 Igualment, el qui n'havia rebut dos en va guanyar dos més. 18 Però el qui n'havia rebut un se'n va anar a fer un clot a terra i va amagar-hi els diners del seu amo. 19 »Al cap de molt de temps arriba l'amo d'aquells servents i es posa a passar comptes amb ells. 20 Es presentà el qui havia rebut cinc talents i en dugué cinc més, tot dient:

-Senyor, em vas confiar cinc talents; mira: n'he guanyat cinc més.

21 »L'amo li va dir:

-Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t'encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor.

22 »Es presentà també el qui havia rebut dos talents i digué:

-Senyor, em vas confiar dos talents; mira: n'he guanyat dos més.

23 »L'amo li va dir:

-Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t'encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor.

24 »Es presentà encara el qui havia rebut un talent i digué:

-Senyor, sabia que ets un home dur, que segues on no has sembrat i reculls on no has escampat. 25 Vaig tenir por i vaig amagar a terra el teu talent. Aquí tens el que és teu.

26 »Però l'amo li va respondre:

-Servent dolent i gandul! Sabies que sego on no he sembrat i recullo on no he escampat. 27 Per això calia que posessis els meus diners al banc, i ara que he tornat hauria recobrat el que és meu amb els interessos. 28 Preneu-li el talent i doneu-lo al qui en té deu. 29 Perquè a tot aquell qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda. 30 I a aquest servent inútil llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.

HOMILIA: El Pedro va fer una homilia centrada en l'evangeli.  Fragment preciós. I, com passa moltes vegades, m'inspiro en les seves paraules per compartir amb vosaltres aquest espai. "Un home va confiar els seus béns als seus servents i va marxar": Déu mateix és l'artífex de tot el que som, començant per la nostra existència. Quina importància té haver rebut molt o poc? No seria més encertat posar l'accent en la confiança que diposita el Pare en cadascú de nosaltres? Déu ens ho regala tot, ens ho confia perquè es refia de nosaltres; fiar-se de l'altre pressuposa un amor incondicional i una generositat sense límit. Impressionant. I ,a sobre, se'n va. Confia tant que queda a les nostres mans fer rendir el que hem rebut, amb total llibertat. I aleshores apareix la nosra petitesa: no sempre som capaços de respondre a tanta fidelitat; la gratuïtat del seu amor és tan immensa que, pobres de nosaltres, fem el que podem! I, poser massa sovint, no sabem com gestionar ni el que hem rebut, ni la llibertat que ens ha estat donada ni la confiança que ens ha estat posada a les nostres mans.És com si la persona que més estimem en aquest món ens fes un regal i enlloc de desembolicar-lo i compartir-lo amb aquells que no tenen el mateix, el deixéssim ben desat en un altell de casa per la por a perdre'l, a fer-lo malbé, a gastar-lo. I segur que aquesta persona tan estimada, no deixarà de fer-nos regals, any rere any, sense cansar-se, fidelment, perquè l'amor és més fort i més gran. Aquest evangeli ens convida a fer una contemplació de nosaltres mateixos..i crec que tocaria fer-la davant d'una Creu: Tu, Senyor, que m'ho has donat tot...has estat capaç de donar la vida; en la teva creu, Senyor, en les teves nafres hi ha la meva petitesa, la meva infidelitat, la meva por...Com Santa Teresa que descobria en les ferides de Jesús, ferides provocades per ella mateixa! Obrim els ulls, doncs! Reconeguem el que hem rebut...i no busquem heroïcitats pensant que fer rendir el que he rebut depèn de nosaltres mateixos. Misteriosament, segueix essent Déu mateix qui alimenta la nostra vida i ensfa créixer i començar i recomençar. Abaixem els ulls, doncs, davant del Crucificat.

 

I, una vegada més, la pregària que la Saida, ben fidelment, ens regala cada dissabte. Estiguemen comunió a través d'aquest text al llarg de la setmana.

 

HAS ESTAT FIDEL EN POCA COSA

Senyor, GRÀCIES per la teva gran fidelitat incondicional en poca cosa. ¿T'ho podré arribar a agrair com et mereixes algun dia?

GRÀCIES, perquè en la meva vulnerabilitat, en la meva petitesa i la meva fragilitat, en les meves infidelitats...Tu sempre has estat fidel !!!

Que gran que és això !!!

GRÀCIES, Pare, perquè puc experimentar la teva incomparable fidelitat. Sí, una fidelitat que mai no es cansa de les meves "tonteries" i que m'esperona a caminar i avançar.

¿Saps? Jo també vull i desitjo ser-te fidel, Senyor. I no solament en els millors moments, que en definitiva no deixa de ser fàcil, sinó especialment en els moments de foscor i desolació, en aquells moments en els que sembla que no hi ets, quan et busco i no et trobo,

És com si necessités massa coses per ser-te realment fidel, Senyor, masa seguretats i evidències, mentre Tu ets el gran "mestre" de fidelitat en poca cosa. ¿M'ensenyes? Intentaré aprendre !!!

Senyor, GRÀCIES per la vida que m'ha estat regalada.

GRÀCIES per tots els talents que m'han estat donats de forma gratuïta. Poca cosa, sí, però desitjo posar-los al teu servei, al servei dels altres.

Una abraçada ben gran!!

Montse

Informe missa 5 de novembre de 2011

Estimats!

Aquest dissabte, missa més que multitudinària!! 100 joves havien participat al voluntariat que promou l'equip de monitors de l'ESO de Joves Loiola; el Fòrum havia celebrat la seva assemblea...missa tan plena de gent, tanta vida, tantes coses per compartir..com el testimoni de les noies qye ens van explicar la seva experiència amb els avis....La suma de tot plegat... impressionant!

Aquí l'informe:

PREVERES: Francesc Padrosa ( presidint), Alexis Bueno, Jaume Flaquer i Jóse Montobbio.

MÚSICS: Xavi Casanovas ( trompeta), Victor Jordà (bateria), Jóse Paz, Júlia Diaz, Pau Rovira, Albert Mitjans, Ignasi Canela i François Masson( guitarres), Laura León i Cris Isern ( violí)i Xavier Fernández a la direcció de cants.

LECTURES:

Sv 6,13-17
Aviat es fa conèixer al qui la desitja. 14 Qui matina per trobar-la no s'haurà de cansar gaire: la trobarà asseguda a la seva porta. 15 És prudència consumada sentir passió per ella, i el qui es desviu per tenir-la, viu aviat sense neguits, 16 perquè la Saviesa ronda buscant els qui són dignes d'ella, se'ls apareix amablement pel camí, els surt al pas en cada pensament. 17 Per a accedir a la Saviesa cal l'afany sincer de rebre'n instrucció.

1Te 4,13-18

13 Germans, volem que sapigueu què serà dels qui han mort, perquè no us entristiu com fan els altres, els qui no tenen esperança. 14 Tal com creiem que Jesús morí i ressuscità, també creiem que Déu s'endurà amb Jesús els qui han mort en ell. 15 D'acord amb l'ensenyament del Senyor, us diem que nosaltres, si encara quedàvem amb vida quan ell vindrà, no passarem pas al davant dels qui hauran mort; 16 perquè a un senyal de comandament, al crit d'un arcàngel i al so de la trompeta de Déu, el Senyor mateix baixarà del cel, i els qui han mort en Crist ressuscitaran primer. 17 Llavors els qui de nosaltres quedem amb vida serem enduts juntament amb ells en els núvols, i pels aires anirem a l'encontre del Senyor. I així estarem amb ell per sempre. 18 Consoleu-vos, doncs, els uns als altres amb aquests ensenyaments.

 

Mt 25,1-13

1 »Amb el Regne del cel passarà com amb deu noies que van prendre les seves torxes per sortir a rebre l'espòs. 2 N'hi havia cinc que no tenien seny i cinc que eren assenyades. 3 Les que no tenien seny van prendre les seves torxes, però no es van endur oli. 4 En canvi, les assenyades es van endur ampolles amb oli juntament amb les torxes.

5 »Com que l'espòs tardava, els vingué son a totes i es van adormir. 6 A mitjanit es va sentir un clam:

»--L'espòs és aquí. Sortiu a rebre'l!

7 »Llavors totes aquelles noies es van despertar i començaren a preparar les seves torxes. 8 Les noies sense seny van dir a les assenyades:

»--Doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes s'apaguen.

9 »Les assenyades respongueren:

»--Potser no n'hi hauria prou per a nosaltres i per a vosaltres; val més que aneu als qui en venen i us en compreu.

10 »Mentre anaven a comprar-ne, va arribar l'espòs, i les qui estaven a punt entraren amb ell a les noces. I la porta quedà tancada.

11 »Finalment arribaren també les altres noies i deien:

»--Senyor, Senyor, obre'ns!

12 »Però ell va respondre:

»--Us asseguro que no us conec.

13 »Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l'hora.

HOMILIA:

Hem començat un cicle de tres diumenges amb tres paràboles del Final dels Temps; les deu joves, els talents i el Judici Final. Encara que "els finals" els veiem sovint lluny, no és menys cert que no per això deixem de programar-nos i planificar-nos constament a la vida per a preparar l'arribada dels esdeveniments propis de la nostra existència........

Però aquest final del que parla la paràbola d'avui no es planifica ni es programa com els altres.....Mirar el que al "Final" serà veritable, el que tindrà pes, és despullar-se de tot el que vivim ara cercant allò que es autèntic i decisiu ja ara. I què és?Jesús promou la insolidaritat?

Una festa molt important (les Noces de Déu amb la humanitat), una processó de torxes (estem a la nit) per acollir el Nuvi, que encara no arriba, no se sap quan vindrà.........Cinc joves amb les torxes preparades, altres cinc sense oli a les llànties ("si finalment ve el Nuvi ja tindrem temps d'anar a buscar oli o ja em deixaran").........De cop i volta, el Nuvi que es presenta, les 5 noies amb les torxes corrent a buscar oli, tornant a la festa però ........la porta és tancada. Visca el Nuvi, ei deixeu-nos entrar que no el veiem!!! No us conec.

Val, les noies no estaven preparades al moment decisiu, però no les podrien haver deixat entrar? I les altres noies, ¿no els hi podrien haver deixat ni tan sols una miqueta d'oli per encendre les seves torxes? S'està animant a què cadascú faci la seva i passi dels altres?

La crida, personal i instransferible

Ser solidaris, compartir, atendre els necessitats, tenir bon cor (com el bon samarità),servir els altres posant-nos els darrers etc,etc.... ¿no és això el què ens diu l'Evangeli? ¿No tenim borsa de voluntariat al Casal?¿ No obrim cada homilia una finestra per apropar-nos a realitats que no coneixem però que existeixen a la nostra ciutat?¿I doncs...? Llavors, ¿fem la nostra sí o no? Doncs no, de cap manera. Evidentment, és clau l'ajuda entre nosaltres, l'estimació, el servei....Però al Final, quan ens presentem davant el Senyor, cadascú portarà entre les mans el fruit del seu camí únic i intransferible: la seva resposta al Senyor. Ningú no pot creure per mi; soc jo qui haurà de fer la meva opció; ningú no podrà estimar per mi. Cap ONG, ni cap institució, ni el Casal ni ningú em podrà estalviar d'estimar personalment, directament, generosament el Senyor (el pobre, els vellets visitats el dissabte pels joves del voluntariat, els malalts mentals a l'Àfrica del Gregoire, el company sol i trist.........). Aquesta és la resposta que espera de nosaltres el Senyor: una resposta personal, sense delegar en ningú, generosa en amor. Perquè, com deia Teresa de Calcuta, quan ens trobem amb el Senyor no ens preguntarà sobre quants actes haurem fet al pròxim sinó quants haurem fet amb amor.

I l'oli de la llàntia?

Ningú no ens donarà ni un didal d'oli. Som nosaltres qui tenim la responsabilitat d'omplir la llàntia, responent a aquesta crida personal i intrasferible que ens fa el Senyor.¿Què podria ser aquest oli?:La valentia d'apuntar-se a un voluntariat, la valentia d'anar contra corrent, llegir l'Evangeli, creure-hi, intentar aplicar-ho a vida.....La pregària, que ens ajuda a que l'Esperit arreli en el nostre cor, en la nostra ànima,i vagi canviant les nostres actituds. Tenir esperança i compartir-la amb els altres amb alegria i il.lusió, com els joves del voluntariat que han compartit la seva alegria i ganes de viure amb gent gran i han obtingut un somriure de gent que se sent sola. Obrir els ulls i deixar-se mirar per Déu que és en l'altre .

Demano el Senyor que ens doni capacitat i saviesa per respondre a l'exigència evangèlica i que no em faci perdre de vista aquestes preguntes: Quina és la meva resposta personal i intransferible al Senyor? On busco el Senyor?

I, com sempre, compartim la pregària que la Saida ens regala cada dissabte.

NO T’ENTRISTEIXIS COM ELS QUI NO TENEN ESPERANÇA

Senyor, ¿recordes com he actuat amb el Bernat? ¿Recordes que aquest estiu t’has endut el seu germà amb Tu? Saps que em surt estar al seu costat quan em demana, oferir-li la meva espatlla perquè plori tot el que vulgui, pregar per ell... Però dir-li “no t’entristeixis com els qui no tenen esperança” ... No, això no em surt...No en sé !!!

¿Com em poden sortir aquestes paraules, sense que siguin ofensives, enmig de tant dolor, mentre un està assumint que aquell ésser estimat ja no hi serà més, almenys físicament en aquest món? I no tant sols això, Senyor; penso que davant la mort d’ algú molt i molt estimat, no sé si jo les voldria escoltar. Sí, ja ho sé que em falta molta esperança !!! De fet, em fa molta por no saber ni el dia ni l’hora..per a aquells qui més estimo i per a mi mateixa… quan potser no hauria de ser així.. però ¿Què vols que hi faci? Suposo que no sóc l’única.

Potser, Senyor, la clau és que vetllem. I no com aquell que es prepara per un examen fet un sac de nervis, sinó simplement vivint de manera autèntica, intentant apropar-nos a l’evangeli, sobretot, estimant i deixant-nos estimar. Molt complicat, i a la vegada, tinc la sensació que molt senzill.

Sóc conscient, Pare bo, que sovint visc despistada, vaig fent....i,de sobte, sento que em dius “ NO T’ADORMIS, VETLLA”... i llavors m’activo durant uns dies… i tornem a caure…i així una altra vegada….

Dóna’m Senyor, l’esperança, la fortalesa, la fe… perquè pugui entendre i acceptar millor el tema de la mort, perquè cada vegada aquesta vetlla pugui ser una mica més llarga, més viscuda, més sentida !!

Bona setmana a tots!
 

Albert Sitges i Glòria Milà